Canvis

3 bytes afegits ,  16:26 30 ago 2025
sense resum d'edició
Llínea 18: Llínea 18:  
== Trayectòria professional ==
 
== Trayectòria professional ==
   −
Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En l'any [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugenio Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En l'any [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.
+
Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En l'any [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugeni Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En l'any [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.
    
Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com [[Federico García Lorca]], [[Blas de Otero]], [[Miguel Hernández]], [[Antonio Machado]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de [[Copenhague]], el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.
 
Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com [[Federico García Lorca]], [[Blas de Otero]], [[Miguel Hernández]], [[Antonio Machado]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de [[Copenhague]], el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.
Llínea 24: Llínea 24:  
En [[juny]] de l'any [[1986]] fon elegit per a ocupar el silló "q" de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), i va ingressar en [[febrer]] de [[1987]] en un discurs sobre la mencionada lletra. En l'any [[1991]], va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la [[Comunitat Econòmica Europea]] sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en [[Espanya]]. Finalment, la CEE va cedir al respecte.
 
En [[juny]] de l'any [[1986]] fon elegit per a ocupar el silló "q" de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), i va ingressar en [[febrer]] de [[1987]] en un discurs sobre la mencionada lletra. En l'any [[1991]], va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la [[Comunitat Econòmica Europea]] sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en [[Espanya]]. Finalment, la CEE va cedir al respecte.
   −
Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de [[decembre]] de l'any [[1999]], quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de l'any [[2007]], quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.  
+
Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de [[decembre]] de l'any [[1999]], quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de l'any [[2007]], quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.
    
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
Llínea 48: Llínea 48:  
=== Obra ensayística. Recopilacions d'artículs ===
 
=== Obra ensayística. Recopilacions d'artículs ===
   −
Ha publicat varies recopilacions d'artículs publicats en ''[[ABC]]'' o ''[[Marca]]'',  entre atres periòdics. Destaquen:
+
Ha publicat vàries recopilacions d'artículs publicats en ''[[ABC]]'' o ''[[Marca]]'',  entre atres periòdics. Destaquen:
    
* ''Lengua española y lenguas de España'' (Ariel, 1987)
 
* ''Lengua española y lenguas de España'' (Ariel, 1987)
Llínea 71: Llínea 71:     
{{Cita|''Al reino de Valencia y al reino de Mallorca les corresponde respectivamente un idioma valenciano y mallorquín; y más si tenemos en cuenta el prurito regnícola frente a un simple condado''|''Mapa lingüístico de la España actual'', 1986, Gregorio Salvador Caja}}
 
{{Cita|''Al reino de Valencia y al reino de Mallorca les corresponde respectivamente un idioma valenciano y mallorquín; y más si tenemos en cuenta el prurito regnícola frente a un simple condado''|''Mapa lingüístico de la España actual'', 1986, Gregorio Salvador Caja}}
 
+
   
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
157 852

edicions