Gregorio Salvador Caja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Gregorio Salvador Caja
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòlec i escritor
Naiximent: 11 de juliol de 1927
Lloc de naiximent: Cúllar, Granada, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Gregorio Salvador Caja (Cúllar, Granada, 11 de juliol de 1927) és un filòlec, escritor, dialectòlec, lexicògraf i crític lliterari espanyol.

Gregorio Salvador és acadèmic de la llengua des de l'any 1987 i fon vicedirector de la RAE des de l'any 1999 fins a l'any 2007. És discípul de Manuel Alvar, en el que colaborà en l'elaboració de l'Atles Llingüístic i Etnogràfic d'Andalusia. Des de 2008, és acadèmic honorari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Granada.

En la seua localitat d'orige l'institut d'educació secundària​ i una de les seues places​ han rebut el seu nom com a homenage.

Trayectòria professional

Llicenciat en Filologia Romànica per l'Universitat de Granada, es va doctorar en l'Universitat Complutense de Madrit. En l'any 1959 guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en Algecires, Cartagena i Astorga. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en 1966 en l'Universitat de La Laguna de Tenerife, va introduir en Espanya l'obra i el pensament d'Eugenio Coseriu. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any 1975, Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en 1979, va recalar en l'Universitat Autònoma de Madrit. En l'any 1980 alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.

Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com Federico García Lorca, Blas de Otero, Miguel Hernández, Antonio Machado i Juan Ramón Jiménez. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de Copenhague, el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.

En juny de l'any 1986 fon elegit per a ocupar el silló "q" de la Real Acadèmia Espanyola (RAE), i va ingressar en febrer de 1987 en un discurs sobre la mencionada lletra. En l'any 1991, va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la Comunitat Econòmica Europea sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en Espanya. Finalment, la CEE va cedir al respecte.

Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de decembre de l'any 1999, quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de l'any 2007, quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.

Reconeiximents

Gregorio Salvador ha segut elegit doctor honoris causa per les universitats de La Laguna, Granada i Alcalà d'Henares. Li varen ser concedides la medalla d'honor de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo en l'any 2004, el Premi de Periodisme José María Pemán de 1987,​ el Mesonero Romanos de 1995, González Ruano de periodisme de 2001 i el Mariano de Cavia de l'any 2004. Ha segut president de la Societat Espanyola de Llingüística durant el periodo 1990-1994. És membre d'honor de l'Associació d'Hispanistes d'Àsia, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Granada; corresponent de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguay, de l'Acadèmia Chilena de la Llengua, de l'Acadèmia Argentina de Lletres i de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua. Ademés, és acadèmic honorari de l'Acadèmia Colombiana de la Llengua i de l'Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua. Ha rebut la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfonso X El Sabi. El 28 de febrer de l'any 2010 va rebre la Medalla d'Andalusia, entregada pel govern autonòmic.

Obra

Obres llingüístiques

Algunes de les seues obres filològiques son:

  • El habla de Cúllar-Baza: contribución al estudio de la frontera del andaluz (1958)
  • Unidades fonológicas vocálicas en el andaluz oriental (1977)
  • Las otras vocales andaluzas (Revista Española de Lingüística, 1989)
  • Semántica y Lexicología del Español (Madrid, Paraninfo, 1985)
  • Mapa lingüístico de la España actual (Fundación Juan March, Madrid, 1986)
  • Estudios dialectológicos (Madrid, Paraninfo, 1987)
  • La lengua española, hoy, en colaboració en Manuel Seco (Fundación Juan March, 1995)

Fon el principal ponent de la nova edició de la Ortografía de la lengua española (1999), una actualisació de les normes ortogràfiques de la RAE, que contaven en més d'un sigle d'antiguetat.

Obra ensayística. Recopilacions d'artículs

Ha publicat vàries recopilacions d'artículs publicats en ABC o Marca, entre atres periòdics. Destaquen:

  • Lengua española y lenguas de España (Ariel, 1987)
  • Política lingüística y sentido común (Istmo, 1992)
  • Un mundo con libros (Espasa-Calpe, 1995)
  • Historia de las letras, junt a Juan Ramón Lodares (Espasa-Calpe, 1996)
  • Granada, recuerdos y retornos (Universidad de Granada, 1996)
  • El destrozo educativo (Grupo Unisón, Madrid. 2004, actualment editorial Alegoría)
  • El fútbol y la vida (Grupo Unisón, Madrid, 2007, actualment editorial Alegoría)
  • Noticias del Reino de Cervantes (Espasa-Calpe, 2007)
  • Estar a la que salte (Espasa-Calpe, 2007)

Obres de ficció

En els últims anys, Gregorio Salvador ha començat a publicar algunes obras de ficció que han rebut bones crítiques. Encara, que es tracta d'un escritor poc prolífic. Les seues obres principals d'este tipo són les següents:

  • Casualidades (Espasa-Calpe, 1994). Contes i relats.
  • El eje del compás (Planeta, 2002). Novela.
  • Nocturno londinense y otros relatos (Espasa-Calpe, 2006). Contes i relats.

Cites

Al reino de Valencia y al reino de Mallorca les corresponde respectivamente un idioma valenciano y mallorquín; y más si tenemos en cuenta el prurito regnícola frente a un simple condado
Mapa lingüístico de la España actual, 1986, Gregorio Salvador Caja

Enllaços externs