Diferència entre les revisions de "Gregorio Salvador Caja" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 18:

== Trayectòria professional ==

Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En l'any [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[~~Eugenio~~ Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En l'any [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.

Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En l'any [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugeni Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En l'any [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.

Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com [[Federico García Lorca]], [[Blas de Otero]], [[Miguel Hernández]], [[Antonio Machado]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de [[Copenhague]], el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.

Llínea 24:

En [[juny]] de l'any [[1986]] fon elegit per a ocupar el silló "q" de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), i va ingressar en [[febrer]] de [[1987]] en un discurs sobre la mencionada lletra. En l'any [[1991]], va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la [[Comunitat Econòmica Europea]] sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en [[Espanya]]. Finalment, la CEE va cedir al respecte.

Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de [[decembre]] de l'any [[1999]], quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de l'any [[2007]], quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.

== Reconeiximents ==

Llínea 71:

{{Cita|''Al reino de Valencia y al reino de Mallorca les corresponde respectivamente un idioma valenciano y mallorquín; y más si tenemos en cuenta el prurito regnícola frente a un simple condado''|''Mapa lingüístico de la España actual'', 1986, Gregorio Salvador Caja}}

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 == Trayectòria professional ==
-Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En l'any [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugenio Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En l'any [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.
+Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En l'any [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugeni Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En l'any [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.
 Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com [[Federico García Lorca]], [[Blas de Otero]], [[Miguel Hernández]], [[Antonio Machado]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de [[Copenhague]], el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 En [[juny]] de l'any [[1986]] fon elegit per a ocupar el silló "q" de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), i va ingressar en [[febrer]] de [[1987]] en un discurs sobre la mencionada lletra. En l'any [[1991]], va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la [[Comunitat Econòmica Europea]] sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en [[Espanya]]. Finalment, la CEE va cedir al respecte.
 Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de [[decembre]] de l'any [[1999]], quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de l'any [[2007]], quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.
 == Reconeiximents ==
@@ Llínea 71: / Llínea 71: @@
 {{Cita|''Al reino de Valencia y al reino de Mallorca les corresponde respectivamente un idioma valenciano y mallorquín; y más si tenemos en cuenta el prurito regnícola frente a un simple condado''|''Mapa lingüístico de la España actual'', 1986, Gregorio Salvador Caja}}
 == Enllaços externs ==