Diferència entre les revisions de "Escolàstica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

L''''escolàstica''' —paraula originada en el [[llatí]] [[Edat Mija|~~medieval~~]] ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «escolar» com a préstam del grec ''σχολαστικός, scholastikós'' «oci, temps lliure»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia ~~medieval~~|filosòfica ~~medieval~~]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació religiosa]] del [[cristianisme]]. Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[medieval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»). No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat medieval|universitats medievals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del sigle XI i mediats del sigle XV.

L''''escolàstica''' —paraula originada en el [[llatí]] [[Edat Mija|migeval]] ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «escolar» com a préstam del grec ''σχολαστικός, scholastikós'' «oci, temps lliure»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia migeval|filosòfica migeval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació religiosa]] del [[cristianisme]].

Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[migeval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»).

[[Categoria:~~Escolàstica|~~Escolàstica]]

No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat migeval|universitats migevals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del [[sigle XI]] i mediats del [[sigle XV]].

[[Categoria:Escolàstica]]

[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]

[[Categoria:Filosofia ~~medieval~~]]

[[Categoria:Filosofia migeval]]

[[Categoria:Tomisme]]

[[Categoria:Moviments teològics cristians]]

[[Categoria:Trinitarisme]]

[[Categoria:Cristianisme en l'Edat Mija]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-L''''escolàstica''' —paraula originada en el [[llatí]] [[Edat Mija|medieval]] ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «escolar» com a préstam del grec ''σχολαστικός, scholastikós'' «oci, temps lliure»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia medieval|filosòfica medieval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació religiosa]] del [[cristianisme]]. Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[medieval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»). No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat medieval|universitats medievals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del sigle XI  i mediats del sigle XV.
+L''''escolàstica''' —paraula originada en el [[llatí]] [[Edat Mija|migeval]] ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «escolar» com a préstam del grec ''σχολαστικός, scholastikós'' «oci, temps lliure»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia migeval|filosòfica migeval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació religiosa]] del [[cristianisme]].
+Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[migeval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»).
-[[Categoria:Escolàstica|Escolàstica]]
+No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat migeval|universitats migevals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del [[sigle XI]]  i mediats del [[sigle XV]].
+[[Categoria:Escolàstica]]
 [[Categoria:Doctrines filosòfiques]]
-[[Categoria:Filosofia medieval]]
+[[Categoria:Filosofia migeval]]
 [[Categoria:Tomisme]]
 [[Categoria:Moviments teològics cristians]]
 [[Categoria:Trinitarisme]]
 [[Categoria:Cristianisme en l'Edat Mija]]