Diferència entre les revisions de "Eduardo Madina"

'''Eduardo Madina Muñoz''' ([[Bilbao]], [[Viscaya]], [[11 de giner]] de [[1976]]), és un polític espanyol del [[PSOE]]. Entre abril de [[2009]] i setembre de [[2014]] fon el secretari general del Grup Parlamentari Socialiste en el [[Congrés dels Diputats]].

Prové d'una família d'històrics militants socialistes del [[País Vasc]]; el seu yayo era miner. Als 17 anys es va afiliar a les Joventuts Socialistes d'Euskadi, branca jovenil del [[PSE-EE]], i poc despuix es va llicenciar en Història Contemporànea en l'Universitat de Deusto. Té un màster en Integració Europea per l'Universitat del País Vasc, especialisat en Relacions Internacionals. Ha treballat com a tècnic en el [[Parlament Europeu]] i ha impartit classes en diferents universitats espanyoles sobre relacions internacionals i construcció europea, sent professor associat d'Història Contemporànea en l'Universitat Carles III de Madrit. Fon director i presentador d'un programa de continguts musicals en [[Radio 3]] nomenat "El archiduc".

Eduardo Madina sofrí un atentat el 19 de febrer de [[2002]]. Una bomba lapa colocada en els baixos del seu coche per un comando de la [[banda terrorista ETA]] integrat per Iker Olabarrieta i Asier Arzalluz, li causà greus lesions, entre elles l'amputació de la cama esquerra a l'altura del genoll, quan es dirigia, sense escolta, des del seu domicili al seu lloc de treball en [[Sestao]]. A causa de les lesions sofrides tingué que abandonar l'equip de [[voleibol]], UPV Bizkaia, en el que jugava professionalment.

El juí en l'[[Audiència Nacional]] contra els acusats de l'atentat va començar el 12 de novembre de [[2006]]. El 4 de decembre es va conéixer la sentència, per la que els etarres Iker Olabarrieta i Asier Arzalluz foren condenats a 20 anys de presó. El primer com a autor material de l'intent d'assessinat, membre del comando Urbasa, i el segon com a inductor, a conte de la direcció etarra.

Fon diputat en el Congrés des de [[2004]], quan fon elegit diputat per [[Viscaya]] fins a [[2017]]. Fon secretari de Política Institucional de les Joventuts Socialistes d'Euskadi i posteriorment el seu secretari general entre [[2002]] i [[2005]]. També fon membre de l'eixecutiva, secretari d'Estudis Polítics del PSE-EE i membre de la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE des de juliol de [[2008]] fins a [[2014]]. Va participar en el documental de [[Julio Médem]] ''La pilota vasca, la pell contra la pedra'' i s'ha manifestat a favor de negociar en ETA per al fi de la violència. En les eleccions de [[2008]] va encapçalar la llista del seu partit per Viscaya, la qual resultà triumfadora en dita circumscripció. En abril de [[2009]] fon nomenat secretari general del Grup Parlamentari Socialiste en substitució de [[Ramón Jáuregui]], que havia segut elegit número dos en la llista del PSOE a les eleccions europees d'eixe any.

Despuix de la derrota en les eleccions europees de [[2014]], el secretari general del PSOE, [[Alfredo Pérez Rubalcaba]] va dimitir i va convocar un Congrés Extraordinari per a elegir al nou líder del partit. Madina, que fon un dels militants que va demanar unes eleccions en el vot directe dels militants, va anunciar la seua candidatura a la secretaria general el 14 de juny, enfrontant-se al diputat [[Pedro Sánchez]] i al líder de la corrent [[Esquerra Socialista]] [[José Antonio Pérez Tápias]]. Finalment, el 13 de juliol es varen celebrar eixos comicis interns, en els que va conseguir el 36 % dels vots, front al 48 % de Pedro Sánchez.

El 26 i 27 de juliol es va celebrar el Congrés Extraordinari del PSOE de 2014 en el que Pedro Sánchez fon proclamat nou líder. En les negociacions prèvies per a conformar l'Eixecutiva, Madina rebujà formar part d'ella.

En octubre de [[2016]] fon un dels diputats que va defendre de manera més clara l'abstenció per a evitar unes terceres eleccions, postura que va acabar triumfant i provocant la dimissió de Pedro Sánchez. En el més de juliol de [[2017]] va anunciar la seua renúncia a l'escan en el Congrés dels Diputats i mesos més tart la seua incorporació, en el sector privat.

(Secció per completar)