Eduardo Madina
| Eduardo Madina Muñoz | |||
|---|---|---|---|
| Eduardo Madina en l'any 2014 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Polític. | ||
| Naiximent: | 11 de giner de 1976 | ||
| Lloc de naiximent: | Bilbao, Viscaya, País Vasc, Espanya | ||
Eduardo Madina Muñoz (Bilbao, Viscaya, 11 de giner de 1976), és un polític espanyol del PSOE. Entre abril de 2009 i setembre de 2014 fon el secretari general del Grup Parlamentari Socialiste en el Congrés dels Diputats.
Biografia[editar | editar còdic]
Prové d'una família d'històrics militants socialistes del País Vasc; el seu yayo era miner. Als 17 anys es va afiliar a les Joventuts Socialistes d'Euskadi, branca jovenil del PSE-EE, i poc despuix es va llicenciar en Història Contemporànea en l'Universitat de Deusto. Té un màster en Integració Europea per l'Universitat del País Vasc, especialisat en Relacions Internacionals. Ha treballat com a tècnic en el Parlament Europeu i ha impartit classes en diferents universitats espanyoles sobre relacions internacionals i construcció europea, sent professor associat d'Història Contemporànea en l'Universitat Carles III de Madrit. Fon director i presentador d'un programa de continguts musicals en Radio 3 nomenat "El archiduc".
En l'any 2012 fon elegit entre els jóvens més destacats del món pel Fòrum Econòmic Mundial dins del programa de Jóvens Líders Globals.
Atentat terroriste[editar | editar còdic]
Eduardo Madina sofrí un atentat el 19 de febrer de 2002. Una bomba lapa colocada en els baixos del seu coche per un comando de la banda terrorista ETA integrat per Iker Olabarrieta i Asier Arzalluz, li causà greus lesions, entre elles l'amputació de la cama esquerra a l'altura del genoll, quan es dirigia, sense escolta, des del seu domicili al seu lloc de treball en Sestao. A causa de les lesions sofrides tingué que abandonar l'equip de voleibol, UPV Bizkaia, en el que jugava professionalment.
Dos anys més tart rebé la Medalla al Mèrit Constitucional junt ad atres víctimes del terrorisme.
El juí en l'Audiència Nacional contra els acusats de l'atentat va començar el 12 de novembre de 2006. El 4 de decembre es va conéixer la sentència, per la que els etarres Iker Olabarrieta i Asier Arzalluz foren condenats a 20 anys de presó. El primer com a autor material de l'intent d'assessinat, membre del comando Urbasa, i el segon com a inductor, a conte de la direcció etarra.
Diputat[editar | editar còdic]
Fon diputat en el Congrés des de l'any 2004, quan fon elegit diputat per Viscaya fins a l'any 2017. Fon secretari de Política Institucional de les Joventuts Socialistes d'Euskadi i posteriorment el seu secretari general entre els anys 2002 i 2005. També fon membre de l'eixecutiva, secretari d'Estudis Polítics del PSE-EE i membre de la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE des de juliol de 2008 fins a 2014. Va participar en el documental de Julio Médem La pilota vasca, la pell contra la pedra i s'ha manifestat a favor de negociar en ETA per al fi de la violència. En les eleccions de 2008 va encapçalar la llista del seu partit per Viscaya, la qual resultà triumfadora en dita circumscripció. En abril de 2009 fon nomenat secretari general del Grup Parlamentari Socialiste en substitució de Ramón Jáuregui, que havia segut elegit número dos en la llista del PSOE a les eleccions europees d'eixe any.
Despuix de la derrota en les eleccions europees de l'any 2014, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba va dimitir i va convocar un Congrés Extraordinari per a elegir al nou líder del partit. Madina, que fon un dels militants que va demanar unes eleccions en el vot directe dels militants, va anunciar la seua candidatura a la secretaria general el 14 de juny, enfrontant-se al diputat Pedro Sánchez i al líder de la corrent Esquerra Socialista José Antonio Pérez Tápias. Finalment, el 13 de juliol es varen celebrar eixos comicis interns, en els que va conseguir el 36 % dels vots, front al 48 % de Pedro Sánchez.
El 26 i 27 de juliol es va celebrar el Congrés Extraordinari del PSOE de 2014 en el que Pedro Sánchez fon proclamat nou líder. En les negociacions prèvies per a conformar l'Eixecutiva, Madina rebujà formar part d'ella.
En octubre de 2016 fon un dels diputats que va defendre de manera més clara l'abstenció per a evitar unes terceres eleccions, postura que va acabar triumfant i provocant la dimissió de Pedro Sánchez. En el més de juliol de 2017 va anunciar la seua renúncia a l'escan en el Congrés dels Diputats i mesos més tart la seua incorporació, en el sector privat.
Sector privat[editar | editar còdic]
Despuix de deixar el seu escan s'incorpora com a director de l'unitat d'anàlisis i estudis de la consultora d'orige suec KREAB en la seua divisió en Espanya. També forma part de la taula d'anàlisis del programa "Hoy por hoy" de la Cadena SER.
Despuix de la seua eixida de KREAB, en abril de 2021 s'incorpora a la consultora HARMON com a soci i director d'estratègia de la companyia. En març de l'any 2023 EY anuncià el seu fichage com a senior advisor de la firma, activitat que eixercita de manera complementària al seu treball com a soci de la consultora HARMON.
Càrrecs eixercitats[editar | editar còdic]
- Secretari general de les Joventuts Socialistes del País Vasc (2002-2004)
- Diputat per Viscaya en el Congrés dels Diputats (2004-2016)
- Secretari general del Grup Socialiste en el Congrés dels Diputats (2009-2014)
Referències[editar | editar còdic]
- Eduardo Madina, nuevo secretario general del PSOE en el Congreso. Diario El Mundo
- Europa Press. Condenados a 20 años de cárcel los dos etarras que atentaron contra Madina
- Madina se incorpora a la consultora Harmon como socio. Europa Press
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eduardo Madina.