Audiència Nacional
L'Audiència Nacional és un tribunal espanyol que té jurisdicció en tot el territori nacional. És un orgue jurisdiccional únic en Espanya en jurisdicció en tot el territori nacional, constituint un Tribunal centralisat i especialisat per al coneiximent de determinades matèries que vénen atribuïdes per Llei. És un tribunal tant d'apelació com d'instància en aquelles matèries que la Llei Orgànica del Poder Judicial indica, pero en cap cas es tracta d'un tribunal de cassació. La seua sèu està en la ciutat de Madrit.
Fon creada pel Real Decret Llei 1/1977 (BOE de 5 de giner de 1977), a l'hora que se suprimia el Tribunal d'Orde Públic de la dictadura franquista.
Història[editar | editar còdic]
L'1 de març de 1940 es va dictar en Espanya la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Per a portar-la a terme, es va crear el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Entre els anys 1940 i 1964, va realisar més de 60.000 processos. El tribunal fon suprimit el 8 de febrer de 1964, ya transferides gran part de les seues funcions al Tribunal d'Orde Públic, creat el 2 de decembre de 1963. Conegut com TOP, fon una instància judicial especial existent en la fase final del franquisme i en els primers anys de la transició. La seua missió fon la repressió de les conductes considerades delictes polítics i garantisar l'estabilitat del règim franquiste.
L'Audiència Nacional fon creada per Real Decret-Llei el 4 de giner de 1977 (BOE de 5 de giner), el mateix dia en que se suprimia el Tribunal d'Orde Públic. Açò ha dut ad alguns autors a considerar a l'Audiència Nacional com a successora del TOP, «per a jujar delictes de terrorisme i uns atres d'àmbit estatal», fet que ha segut negat per atres autors usant dos arguments fonamentalment: l'Audiència Nacional és independent de l'eixecutiu i les seues competències, en part relacionades en delictes de terrorisme, en res afecten a lo relacionat en l'eixercici de drets fonamentals. El BOE d'eixe mateix dia va publicar també la Llei per a la Reforma Política, cinc mesos abans de les primeres eleccions democràtiques i casi dos anys abans de l'aprovació de la Constitució Espanyola.
La creació de l'Audiència Nacional fon deguda, segons el Govern, a la necessitat de convertir la seguritat jurídica dels ciutadans en la «pedra angular de l'Estat de Dret».
Regulació[editar | editar còdic]
La seua regulació es troba en el capítul II, del títul IV del llibre I de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial.
Este tribunal es compon de:
- Un orde jurisdiccional penal en dos sales, la Sala de lo penal i la Sala d'Apelació.
- Un orde jurisdiccional contenciós-administratiu en la Sala de lo Contenciós-Administratiu.
- Un orde jurisdiccional social en la Sala de lo Social.
L'Audiència Nacional coneix, entre unes atres, matèries d'especial importància com:
- En matèria penal de determinats delictes contra la Corona o membres de Govern, delictes de crim organisat com a terrorisme, narcotràfic, falsificació de moneda, i de delictes comesos fòra del territori nacional quan conforme a les Lleis o als tractats corresponga el seu enjuïciament als tribunals espanyols.
- En matèria contenciós-administrativa d'alguns recursos contenciós-administratius contra disposicions i actes dels Ministres i Secretaris d'Estat.
- En matèria laboral coneixerà en única instància dels processos especials d'impugnació de convenis colectius l'àmbit territorial dels quals d'aplicació siga superior al territori d'una Comunitat Autònoma i d'atres matèries.
Composició[editar | editar còdic]
L'Audiència Nacional està composta pel seu president, els presidents de Sala i els magistrats que determine la llei per a cada una de les seues Sales i Seccions. El president de l'Audiència Nacional, que tindrà la consideració de president de Sala del Tribunal Suprem, és el president nat de totes les seues Sales.