29
edicions
Canvis
Millora de l'artícul
==== Coneiximent moral ====
==== Coneiximent moral ====
Moore va sostindre que, una volta descartats els arguments basats en la falàcia naturalista, les qüestions sobre la bondat intrínseca solament podien resoldre's apelant a lo que ell (seguint a Sidgwick) va denominar "intuïcions morals": proposicions evidents per sí mateixes que s'imponen al pensament moral, pero que no són susceptibles de prova ni refutació directa (''Principia'', § 45). Com a resultat d'esta postura, molts autors posteriors ho han descrit com a defensor de l'[[intuicionisme ètic]]. No obstant, Moore va voler distinguir les seues opinions de les que comunament es descrivien com "intuicionistes" en l'época en que s'escrigué ''Principia Ethica'':
Moore va sostindre que, una volta descartats els arguments basats en la [[falàcia naturalista]], les qüestions sobre la bondat intrínseca solament podien resoldre's apelant a lo que ell (seguint a Sidgwick) va denominar "intuïcions morals": proposicions evidents per sí mateixes que s'imponen al pensament moral, pero que no són susceptibles de prova ni refutació directa (''Principia'', § 45). Com a resultat d'esta postura, molts autors posteriors ho han descrit com a defensor de l'[[intuicionisme ètic]]. No obstant, Moore va voler distinguir les seues opinions de les que comunament es descrivien com "intuicionistes" en l'época en que s'escrigué ''Principia Ethica'':<blockquote>Per a expressar el fet de que les proposicions ètiques de la meua primera classe [proposicions sobre lo que és bo com a fi en sí mateixa] són incapaços de ser provades o refusades, he seguit en ocasions l'us de Sidgwick en cridar-les "intuïcions". Pero pregaria que s'observe que no soc un "intuicioniste" en el sentit ordinari del terme. El propi Sidgwick pareix no haver segut mai plenament conscient de l'enorme importància de la diferència que distinguix el seu intuicionisme de la doctrina comuna, que generalment ha segut denominada en eixe nom. El intuicionista pròpiament dit es distinguix per sostindre que les proposicions de la meua segona classe —proposicions que afirmen que certa acció és correcta o un deure— són incapaços de prova o refutació per mig de qualsevol investigació sobre els resultats de tals accions. Yo, pel contrari, estic tan interessat en sostindre que les proposicions d'este tipo no són "intuïcions", com en sostindre que les proposicions de la meua primera classe sí ho són. — G. I. Moore, ''[[Principia Ethica]]'', Prefaci ¶ 5</blockquote>Moore diferenciava la seua postura de la dels intuicionistes deontològics, ço és, els qui afirmaven que les "intuïcions" podien determinar qué accions eren correctes o exigides pel [[deure]]. Moore, com [[Consecuencialisme|consecuencialiste]], argumentava que els "deures" i les regles morals podien determinar-se investigant els efectes d'accions particulars o tipos d'accions (''Principia'', § 89), i que, per tant, eren qüestions d'investigació empírica més que objectes directes d'intuïció (''Principia'', § 90). Segons Moore, les "intuïcions" no revelaven la correcció o incorrecció d'accions específiques, sino únicament quines coses eren bones en sí mateixes, com a fins que deuen ser perseguits.
=== Interpretació asimètrica del valor ===
Algunes interpretacions del marc ètic de Moore sugerixen que este admet una asimetria entre el sofriment i la felicitat. Segons esta visió, l'importància moral de previndre o aliviar el sofriment intens podria ser major que la de promoure estats comparables de felicitat. En ''[[Principia Ethica]]'', Moore destaca que “la consciència del dolor intens… pot sostindre's com un gran mal”, i contrasta açò en la significació moral més llimitada del plaer intens. Esta perspectiva ha segut utilisada per a respalar l'idea de que les millores en l'extrem negatiu de l'espectre experiencial tenen major pes axiològic que les millores equivalents en l'extrem positiu.
==== Acció correcta, deure i virtut ====
Moore sosté que les ''accions correctes'' són aquelles que produïxen el major be possible. La dificultat d'açò radica en el fet que les conseqüències de la majoria de les accions són massa complexes per a que pugam tindre-les en conte adequadament, especialment les conseqüències a llarc determini. Per això, Moore sugerix que la definició de deure es llimita a allò que generalment produïx millors resultats que les alternatives provables en un futur relativament propenc. Que una determinada regla d'acció constituïxca també un ''deure'' depén, en certa mida, de les condicions de la societat corresponent, encara que els ''deures'' coincidixen en gran part en lo que recomana el sentit comú. Les virtuts, com l'honestitat, poden definir-se a la seua volta com a ''disposicions permanents'' per a complir en els deures.
=== Prova de l'existència d'un món extern ===