| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | La teoria de conjunts ingènua és una de vàries teories de conjunts utilisades en l'estudi dels [[fonaments de les matemàtiques]]. A diferència de les [[Teoria de conjunts axiomàtica|teories de conjunts axiomàtiques]], que es definixen per mig de [[llògica formal]], la teoria ingènua es presenta de forma informal, en llenguage natural. Descriu els aspectes dels [[conjunts matemàtics]] que són familiars en la [[matemàtica discreta]] (per eixemple, els [[diagrames de Venn]] i el raonament simbòlic sobre la seua [[àlgebra booleana]]), i resulta suficient per a l'us quotidià dels conceptes de teoria de conjunts en les matemàtiques contemporànees. | | La teoria de conjunts ingènua és una de vàries teories de conjunts utilisades en l'estudi dels [[fonaments de les matemàtiques]]. A diferència de les [[Teoria de conjunts axiomàtica|teories de conjunts axiomàtiques]], que es definixen per mig de [[llògica formal]], la teoria ingènua es presenta de forma informal, en llenguage natural. Descriu els aspectes dels [[conjunts matemàtics]] que són familiars en la [[matemàtica discreta]] (per eixemple, els [[diagrames de Venn]] i el raonament simbòlic sobre la seua [[àlgebra booleana]]), i resulta suficient per a l'us quotidià dels conceptes de teoria de conjunts en les matemàtiques contemporànees. |
| | | | |
| − | Els conjunts tenen una gran importància en matemàtiques; en els tractaments formals moderns, la majoria dels objectes matemàtics (números, relacions, funcions, etc.) es definixen en térmens de conjunts. La teoria de conjunts ingènua és adequada per a molts propòsits, i ademés servix com a punt de partida cap a enfocaments més formals. | + | Els conjunts tenen una gran importància en [[matemàtiques]]; en els tractaments formals moderns, la majoria dels objectes matemàtics (números, relacions, funcions, etc.) es definixen en térmens de conjunts. La teoria de conjunts ingènua és adequada per a molts propòsits, i ademés servix com a punt de partida cap a enfocaments més formals. |
| | | | |
| − | <references />{{Traduït de|en|Naive_set_theory}}
| + | == Referències == |
| − | * [https://en.wikipedia.org/wiki/Naive_set_theory] | + | * Frege, Gottlob (1893), Grundgesetze der Arithmetik, vol. 1, Jena |
| | + | * Halmos, Paul (1960). Naive Set Theory. Princeton, NJ: D. Van Nostrand Company |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Meschkowski, Herbert; Nilson, Winfried (1991), Georg Cantor: Briefe. Edited by the authors., Berlin: Springer, ISBN 3-540-50621-7 |
| | + | * Peano, Giuseppe (1889), Arithmetices Principies nova Methoda exposita, Turin |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | * [https://en.wikipedia.org/wiki/Naive_set_theory Teoria de conjunts ingènua en wikipedia] |
| | + | |
| | + | {{Traduït de|en|Naive_set_theory}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Teoria de conjunts]] | | [[Categoria:Teoria de conjunts]] |
| | [[Categoria:Sistemes de teoria de conjunts]] | | [[Categoria:Sistemes de teoria de conjunts]] |