Diferència entre les revisions de "Plàtano"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[File:Bananavarieties.jpg|thumb|250px|Diverses varietats de plàtanos]] | [[File:Bananavarieties.jpg|thumb|250px|Diverses varietats de plàtanos]] | ||
| + | [[Archiu:Plátanos, origen Islas Canarias.jpg|thumb|250px|Plàtanos de Canaries]] | ||
La '''banana''' o '''plàtano''' (del [[llatí]] platanus, i este del [[grec]] πλάτανος.), és la [[fruita]] en forma de [[baya]] oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de [[llavor]]s i comestible i en una pell llisa i groga.. | La '''banana''' o '''plàtano''' (del [[llatí]] platanus, i este del [[grec]] πλάτανος.), és la [[fruita]] en forma de [[baya]] oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de [[llavor]]s i comestible i en una pell llisa i groga.. | ||
| Llínea 14: | Llínea 15: | ||
Les diferències entre banana i plàtano radiquen sobretot en el seu sabor, propietats i nutrients: | Les diferències entre banana i plàtano radiquen sobretot en el seu sabor, propietats i nutrients: | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:Platano.jpg|thumb|250px|Plàtanos a l'esquerra i bananes a la dreta]] | ||
* Per a escomençar, el seu orige de cultiu: les bananes que es venen hui en [[Europa]] procedixen sobretot de [[America del Sur|Llatinoamèrica]] i [[Àfrica]], mentres que el platano procedix de [[Canàries]]. | * Per a escomençar, el seu orige de cultiu: les bananes que es venen hui en [[Europa]] procedixen sobretot de [[America del Sur|Llatinoamèrica]] i [[Àfrica]], mentres que el platano procedix de [[Canàries]]. | ||
| Llínea 22: | Llínea 25: | ||
* Nutrients. El Plàtano conté concentracions de [[vitamina]] A, B2, B6, C i riboflavina més elevades que la banana, i també té més fibra, en concret, pectina, que aumenta la sensació de sacietat quan nos ho mengem. Igualment, té més [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. | * Nutrients. El Plàtano conté concentracions de [[vitamina]] A, B2, B6, C i riboflavina més elevades que la banana, i també té més fibra, en concret, pectina, que aumenta la sensació de sacietat quan nos ho mengem. Igualment, té més [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Última revisió del 12:21 19 oct 2025
La banana o plàtano (del llatí platanus, i este del grec πλάτανος.), és la fruita en forma de baya oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de llavors i comestible i en una pell llisa i groga..
Agrupa un gran número de plantes herbàcees del gènero Musa, tant híbrits obtenguts per horticultura a partir de les espècies silvestres Musa acuminata i Musa balbisiana, com cultivades genèticament a partir d'estes espècies.
Hi ha més de 1000 varietats de plàtanos i per lo general es dividixen en dos categories principals:
- Plàtanos de postre o dolços, per a menjar principalment crus, en gran part de la seua fécula convertida en sucre,.
- Plàtanos de cuinar o de guisar, més grans, es mengen cuinats per lo general bollits, torrats o fregits, independentment de si estan madurs o no.
Les diferències entre banana i plàtano radiquen sobretot en el seu sabor, propietats i nutrients:
- Per a escomençar, el seu orige de cultiu: les bananes que es venen hui en Europa procedixen sobretot de Llatinoamèrica i Àfrica, mentres que el platano procedix de Canàries.
- La forma. Els plàtanos solen ser una miqueta més chicotets en llongitut i diàmetro, i solen ser més curvos que les bananes. També per les seues típiques motetes negres: fa anys precisament eixa va ser una de les característiques que Plàtano de Canàries més va emfatisar per a distinguir-los be.
- Aroma i sabor. Els plàtanos tenen un aroma més intens que les bananes i un sabor més dolç, degut a que acumulen una major cantitat d'hidrats de carbono simples.