| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Image:Fried rice by udono.jpg|250px|thumb|[[Arròs fregit]] una especialitat genèrica de la [[cuina asiàtica]].]] | | [[Image:Fried rice by udono.jpg|250px|thumb|[[Arròs fregit]] una especialitat genèrica de la [[cuina asiàtica]].]] |
| | | | |
| − | L' '''arròs''' és la [[llavor]] de la ''[[Oryza sativa]] ''. Es tracta d'un [[cereal]] considerat com [[aliment bàsic]] en moltes cultures culinàries (en especial la [[Gastronomia d'Àsia|cuina asiàtica]]), aixina com en algunes parts d'[[Amèrica Llatina]]. El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, despuix de la [[dacsa]]. Pel fet que la dacsa és produïda per a molts atres propòsits que el del consum humà, es pot dir que l'arròs és el cereal més important per a l'[[alimentació humana]], i que contribuïx de forma molt efectiva a l'[[caloria|aporte calòric]] de la [[nutrició|dieta]]. L'arròs és responsable de l'aporte calòric d'una quinta part de les calories consumides en el món pels sers humans. Des de l'any [[2008]] s'ha realisat un [[racionament]] en alguns països degut a la [[carestia d'arròs]].<ref>[http://www.bbc.co.uk/worldservice/news/2008/04/080411_rice_seq_wt_sl.shtml BBC World Service - News - Global Rice shortage</ref> En països com [[Bangla Desh]] i [[Camboya]] pot arribar a ser casi les tres quartes parts de l'alimentació de la població. | + | L' '''arròs''' és la [[llavor]] de la ''[[Oryza sativa]] ''. Es tracta d'un [[cereal]] considerat com [[aliment bàsic]] en moltes cultures culinàries (en especial la [[Gastronomia d'Àsia|cuina asiàtica]]), aixina com en algunes parts d'[[Amèrica Llatina]]. El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, despuix de la [[dacsa]]. Pel fet que la dacsa és produïda per a molts atres propòsits que el del consum humà, es pot dir que l'arròs és el cereal més important per a l'[[alimentació humana]], i que contribuïx de forma molt efectiva a l'[[caloria|aporte calòric]] de la [[nutrició|dieta]]. L'arròs és responsable de l'aporte calòric d'una quinta part de les calories consumides en el món pels sers humans. Des de l'any [[2008]] s'ha realisat un [[racionament]] en alguns països degut a la [[carestia d'arròs]].<ref>[http://www.bbc.co.uk/worldservice/news/2008/04/080411_rice_seq_wt_sl.shtml BBC World Service - News - Global Rice shortage</ref> En països com [[Bangla Desh]] i [[Camboja]] pot arribar a ser casi les tres quartes parts de l'alimentació de la població. |
| | | | |
| | Es dediquen moltes [[hectàrea|hectàrees]] de cultiu per a l'arròs en el món. Se sap que el 95% del cultiu d'este cereal s'estén entre els [[paralel]]s 53 de latitut nort fins a 35 sur. | | Es dediquen moltes [[hectàrea|hectàrees]] de cultiu per a l'arròs en el món. Se sap que el 95% del cultiu d'este cereal s'estén entre els [[paralel]]s 53 de latitut nort fins a 35 sur. |
| | | | |
| | == Orige i Història == | | == Orige i Història == |
| | + | [[Archiu:Plantas de arroz.jpg|thumb|250px|Arrozal]] |
| | | | |
| | L'orige del cultiu és disputat entre els investigadors, es discutix l'orige entre [[China]] e [[Índia]]. Se té constància que el seu cultiu s'inicià en [[Àsia]], concretament en les regions próximes d'Índia i China, aproximadament, fa 7.000 anys. Els llauradors tailandesos comencen a cultivar-lo 2.000 anys més tart, extenent-se ràpidament a [[Vietnam]], [[Camboja]], [[Japó]] i [[Corea]]. | | L'orige del cultiu és disputat entre els investigadors, es discutix l'orige entre [[China]] e [[Índia]]. Se té constància que el seu cultiu s'inicià en [[Àsia]], concretament en les regions próximes d'Índia i China, aproximadament, fa 7.000 anys. Els llauradors tailandesos comencen a cultivar-lo 2.000 anys més tart, extenent-se ràpidament a [[Vietnam]], [[Camboja]], [[Japó]] i [[Corea]]. |
| Llínea 20: |
Llínea 21: |
| | | | |
| | == Tipologies == | | == Tipologies == |
| − | [[Image:Bomba-Rice.jpg|200px|thumb|'''Arròs de gra mig''': [[Arròs bomba]].]] | + | [[Image:Bomba-Rice.jpg|250px|thumb|'''Arròs de gra mig''': [[Arròs bomba]].]] |
| − | [[Image:Brown rice.jpg|200px|thumb|<center>'''[[Arròs marró]] '''.</center>]] | + | [[Image:Brown rice.jpg|250px|thumb|<center>'''[[Arròs marró]] '''.</center>]] |
| | Hi ha prop de deu mil varietats diferents d'arròs. Totes elles cauen en una de les dos varietats de la ''Oryza sativa''. La varietat ''indica'' que sol cultivar-se en els [[tròpic]]s i la ''japonica'' que es pot trobar tant en els tròpics com en les zones de [[clima templat]] caracterisada per alts continguts d'almidó del tipo [[amilosa]] ([[arròs glutinós]]). Per regla general quanta més amilosa conté un gra d'arròs més temperatura, aigua i temps de cocció requerix per al seu cuinat. | | Hi ha prop de deu mil varietats diferents d'arròs. Totes elles cauen en una de les dos varietats de la ''Oryza sativa''. La varietat ''indica'' que sol cultivar-se en els [[tròpic]]s i la ''japonica'' que es pot trobar tant en els tròpics com en les zones de [[clima templat]] caracterisada per alts continguts d'almidó del tipo [[amilosa]] ([[arròs glutinós]]). Per regla general quanta més amilosa conté un gra d'arròs més temperatura, aigua i temps de cocció requerix per al seu cuinat. |
| | | | |
| Llínea 48: |
Llínea 49: |
| | | | |
| | == Preparació com a aliment == | | == Preparació com a aliment == |
| − | [[Image:Paella 1.jpg|200px|thumb|<center>Preparació d'una [[paella]].</center>]] | + | [[Image:Paella 1.jpg|250px|thumb|<center>Preparació d'una [[paella]].</center>]] |
| − | En la majoria de les cultures l'[[arròs moreno]] se ''neteja'' i se li elimina la capa de segó (rica en [[silici]]) quedant el [[cariopsi]] o ''gra''. Per regla general l'arròs es cuina per mig d'aplicació d'humitat i calor als grans. La [[Gastronomia de l'Índia|cuina de l'Índia]] sol coure l'arròs en un excés d'aigua de tal forma que l'aigua residual s'elimina quan la cocció s'ha completat. La [[Gastronomia de China|cuina chinenca]] i [[Gastronomia de Japó|Japonesa]] utilisa cantitats justes d'aigua, prou com per a humir l'arròs durant el seu calfament en una [[olla]] tancada. Esta forma de cuinat favorix la seua ingesta per mig de [[palets]]. En la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]] se sol ''enriquir'' l'arròs en el cuinat d'[[oli d'oliva|olis]], [[manteca]], [[caldo]]s ([[fumet]]) i atres ingredients diversos. D'esta manera sorgixen els [[pilaf]]s, els [[risotto]]s i les [[paella|paelles]]. La [[Gastronomia d'Iran|cuina persa]] elabora els ''polo'' mesclats en diverses [[carn]]s cuinades en un excés d'aigua, fins que els grans d'arròs s'unflen, allargant-se diverses vegades la seua llongitut natural. Solen afegir [[fruita seca|frutes seques]], [[anou|anous]], etc. A sovint fins que l'aigua s'esgota quedant un arròs marró denominat [[tahdig]] (molt semblant al ''[[socarrat]] '' de la paella). [[Image:Recipe home riceandbeans.jpg|thumb|250px|Plat típic dominicà compost per arròs, carn i fesols.]] | + | En la majoria de les cultures l'[[arròs moreno]] se ''neteja'' i se li elimina la capa de segó (rica en [[silici]]) quedant el [[cariopsi]] o ''gra''. Per regla general l'arròs es cuina per mig d'aplicació d'humitat i calor als grans. La [[Gastronomia de l'Índia|cuina de l'Índia]] sol coure l'arròs en un excés d'aigua de tal forma que l'aigua residual s'elimina quan la cocció s'ha completat. La [[Gastronomia de China|cuina chinenca]] i [[Gastronomia de Japó|Japonesa]] utilisa cantitats justes d'aigua, prou com per a humir l'arròs durant el seu calfament en una [[olla]] tancada. Esta forma de cuinat favorix la seua ingesta per mig de [[palets]]. En la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]] se sol ''enriquir'' l'arròs en el cuinat d'[[oli d'oliva|olis]], [[manteca]], [[caldo]]s ([[fumet]]) i atres ingredients diversos. D'esta manera sorgixen els [[pilaf]]s, els [[risotto]]s i les [[paella|paelles]]. La [[Gastronomia d'Iran|cuina persa]] elabora els ''polo'' mesclats en diverses [[carn]]s cuinades en un excés d'aigua, fins que els grans d'arròs s'unflen, allargant-se diverses vegades la seua llongitut natural. Solen afegir [[fruita seca|frutes seques]], [[anou|anous]], etc. A sovint fins que l'aigua s'esgota quedant un arròs marró denominat [[tahdig]] (molt semblant al ''[[socarrat]] '' de la paella). |
| | | | |
| | Les formes d'aplicar calor a l'arròs per al seu cuinat són diverses. En algunes ocasions se [[fregir|frig]] llaugerament en paelles en [[oli vegetal]] per a elaborar una série de plats denominats [[arròs fregit|arrossos fregits]]. O se li aplica [[vapor d'aigua]] per mig de [[vaporera|vaporeres]] i d'esta manera es realisa la [[cocció al vapor]]. Hui en dia s'utilisen en molts països asiàtics electrodomèstics especialisats com les [[vaporisadores d'arròs]]. Les cuines [[Gastronomia del Surest Asiàtic|surest asiàtic]] consideren l'arròs com un aliment que ha d'estar present en els tres menjars diaris. S'inclou habitualment en els [[desdejuni]]s com un plat denominat [[congee]] (un [[poridge]] d'arròs molt popular en [[Àsia]]). | | Les formes d'aplicar calor a l'arròs per al seu cuinat són diverses. En algunes ocasions se [[fregir|frig]] llaugerament en paelles en [[oli vegetal]] per a elaborar una série de plats denominats [[arròs fregit|arrossos fregits]]. O se li aplica [[vapor d'aigua]] per mig de [[vaporera|vaporeres]] i d'esta manera es realisa la [[cocció al vapor]]. Hui en dia s'utilisen en molts països asiàtics electrodomèstics especialisats com les [[vaporisadores d'arròs]]. Les cuines [[Gastronomia del Surest Asiàtic|surest asiàtic]] consideren l'arròs com un aliment que ha d'estar present en els tres menjars diaris. S'inclou habitualment en els [[desdejuni]]s com un plat denominat [[congee]] (un [[poridge]] d'arròs molt popular en [[Àsia]]). |
| Llínea 63: |
Llínea 64: |
| | | | |
| | == Almagasenament == | | == Almagasenament == |
| − | [[Image:Bakudan onigiri sectional by yomi955.jpg|200px|thumb|<center>Seccions d'[[onigiri]] japonesos.</center>]] | + | [[Image:Bakudan onigiri sectional by yomi955.jpg|250px|thumb|<center>Seccions d'[[onigiri]] japonesos.</center>]] |
| | L'arròs cuinat en aigua és una font perillosa de [[bactèria|bactèries]] i es convertix en una font potencial d'[[intoxicació alimentària]] que ha de vigilar-se en atenció. L'arròs cru sol portar [[espora|espores]] (que sobreviuen a altes temperatures) en estat d'hivernació com la ''[[Bacillus cereus]] '', que produïx toxines que afecten el [[sistema gastrointestinal]]. Els plats d'arròs han de servir-se immediatament despuix del seu cuinat i les recialles han de ser mantingudes en la [[nevera]] per a evitar el creiximent bacterià. Algunes preparacions culinàries eviten este creiximent bacterià per mig de l'aplicació de [[antibactericida|antibactericides]] naturals com en el cas del sushi a l'aplicar [[vinagre d'arròs]], o algunes preparacions de l'Índia a l'utilisar la [[canella]], les [[ensalada|ensalades]] que contenen arròs són convenientment acidificades en [[vinagre]] per a evitar el [[Creiximent celular|creiximent bacterià]]. | | L'arròs cuinat en aigua és una font perillosa de [[bactèria|bactèries]] i es convertix en una font potencial d'[[intoxicació alimentària]] que ha de vigilar-se en atenció. L'arròs cru sol portar [[espora|espores]] (que sobreviuen a altes temperatures) en estat d'hivernació com la ''[[Bacillus cereus]] '', que produïx toxines que afecten el [[sistema gastrointestinal]]. Els plats d'arròs han de servir-se immediatament despuix del seu cuinat i les recialles han de ser mantingudes en la [[nevera]] per a evitar el creiximent bacterià. Algunes preparacions culinàries eviten este creiximent bacterià per mig de l'aplicació de [[antibactericida|antibactericides]] naturals com en el cas del sushi a l'aplicar [[vinagre d'arròs]], o algunes preparacions de l'Índia a l'utilisar la [[canella]], les [[ensalada|ensalades]] que contenen arròs són convenientment acidificades en [[vinagre]] per a evitar el [[Creiximent celular|creiximent bacterià]]. |
| | | | |
| | == Beneficis del seu consum == | | == Beneficis del seu consum == |
| | Alguns estudis han demostrat que el consum d'arròs en la seua capa de [[segó]] fa que es reduïxca el nivell de [[colesterol]] en sanc. Pero el consum d'arròs en segó és minoritari a causa de la seua poca durabilitat. | | Alguns estudis han demostrat que el consum d'arròs en la seua capa de [[segó]] fa que es reduïxca el nivell de [[colesterol]] en sanc. Pero el consum d'arròs en segó és minoritari a causa de la seua poca durabilitat. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | {{reflist|2}} | | {{reflist|2}} |
| − | {{Traduït de|es|Arroz}}
| + | |
| | + | * Aguilera Castillo, César (1997). Historia de la Alimentación Mediterránea, Editorial Complutense |
| | + | * Brar, D.S.; Khush, G.S. Utilization of Wild Species of Genus Oryza in Rice Improvement. In Monograph on Genus Oryza. Plymouth; Nanda, J.S., Sharma, S.D., Eds.; Science Publishers: Enfield, UK, 2003; pp. 283–309 |
| | + | * Jahn, GC, B. Khiev, C Pol, N Chhorn, S Pheng, and V Preap. 2001. Developing sustainable pest management for rice in Cambodia. pp. 243–58, In S. Suthipradit, C. Kuntha, S. Lorlowhakarn, and J. Rakngan [eds.] "Sustainable Agriculture: Possibility and Direction" Bangkok (Thailand): National Science and Technology Development Agency |
| | + | * Savary, S.; Horgan, F.; Willocquet, L.; Heong, K.L. (2012). «A review of principles for sustainable pest management in rice». Crop Protection 32: 54. doi:10.1016/j.cropro.2011.10.012 |
| | + | |
| | + | * Welch, Jarrod R.; Vincent, Jeffrey R.; Auffhammer, Maximilian; Moya, Piedad F.; Dobermann, Achim; Dawe, David (17 de agosto de 2010). «Rice yields in tropical/subtropical Asia exhibit large but opposing sensitivities to minimum and maximum |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Kiple, Kenneth F; Kriemhild Conee Ornelas (2000). Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils. Cambridge University Press:, Cambridge |
| | + | * Llorente, Teodoro. Valencia, Volumen 1 |
| | + | * Smith, C. Wayne y Robert Henry Dilday (2001), Rice: origin, history, technology, and production, Wiley. ISBN 0-471-34516-4 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{Commonscat|Rice}} | | {{Commonscat|Rice}} |
| | + | {{DGLV|Arròs}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Botànica]] | | [[Categoria:Botànica]] |