Canvis

[[Image:ajo1.jpg|thumb|right|300px|<center>All</center>]]

[[Archiu:Warzywa czosnek002.jpg|thumb|right|250px|<center>Dent d'all</center>]]

[[Image:ajob.jpg|thumb|right|200px|<center>Plantació d'alls</center>]]

[[Archiu:Allium sativum var ophioscorodon IP0708029.jpg|thumb|right|250px|<center>Plantació d'alls</center>]]

[[Image:ajot.jpg|thumb|right|200px|<center>Alls tendres</center>]]

[[Archiu:Atiern.jpg|thumb|right|250px|<center>Alls tendres</center>]]

[[Image:ajoa.jpg|thumb|right|200px|<center>Cabeça d'alls </center>]]

[[Archiu:Wild HIll Garlic of Tamilnadu.jpg|thumb|right|250px|<center>Caps d'alls</center>]]

[[Image:ajod.jpg|thumb|right|200px|<center>Cabeça d'alls</center>]]

[[Archiu:Czosnek.jpg|thumb|right|250px|<center>Cap d'alls</center>]]

L''''all''', l'all roig (Allium sativum) és una hortaliça de la família de les liliàcies. Te un bulp arredonit i comestible, nomenat cabeça, compost de numeroses unitats, nomenades dents, grans o alls.

L''''all''', l'all roig (Allium sativum) és una hortaliça de la família de les liliàcies. Te un bulp arredonit i comestible, nomenat cabeça, compost de numeroses unitats, nomenades dents, grans o alls.

== Particularitats ==

== Particularitats ==

L'all és un ingredient indispensable de la cuina mediterrànea. És originària d'[[Àsia]] Central, possiblement del [[Kirguizistan]] (surest de [[Sibèria]]), des d'on es va estendre àmpliament per tot [[Europa]], i des de allà al continent americà en regions de [[Mèxic]], [[Perú]] i també als [[Estats Units]] per mig dels conquistadors espanyols. En [[Espanya]] el consum d'all és inferior en comparació als països occidentals, l'all es cultiva a gran escala per tot el país sobre tot en l'[[horta valenciana]].  

L'all és un ingredient indispensable de la cuina mediterrànea. És originària d'[[Àsia]] Central, possiblement del [[Kirguistan]] (surest de [[Sibèria]]), des d'a on es va estendre àmpliament per tot [[Europa]], i des d'allà al continent americà en regions de [[Mèxic]], [[Perú]] i també als [[Estats Units]] per mig dels conquistadors espanyols. En [[Espanya]] el consum d'all és inferior en comparació als països occidentals, l'all es cultiva a gran escala per tot el país sobre tot en l'[[horta valenciana]].  

== Etimologia ==

== Etimologia ==

== Ecologia ==

== Ecologia ==

Creix sobre terrenys arenosos, profunts, ben drenats, en continguts moderats de calci i rics en potassi. Els bulps d'all es podrixen en terra densa i grassa, per este motiu no s'han de cultivar en terres orgàniques i tampoc es poden utilisar fems. S'adapta molt be en la majoria de sols a on es cultiven cereals i tot i que no és una planta molt exigent en el clima, adquirix un sabor més picant en climes frets. Es troba al mercat durant tot l'any ya que florix entre finals de la [[primavera]] i començaments de l'[[estiu]]. La resistència que presenta el fruit, fa que es conserve en perfecte estat durant molt de temps una vegada recolectat i guardat en un lloc fresc.

Creix sobre terrenys arenosos, profunts, ben drenats, en continguts moderats de calci i rics en potassi. Els bulps d'all es podrixen en terra densa i grassa, per este motiu no s'han de cultivar en terres orgàniques i tampoc es poden utilisar fems. S'adapta molt be en la majoria de sols a on es cultiven cereals i encara que no és una planta molt exigent en el clima, adquirix un sabor més picant en climes frets. Es troba al mercat durant tot l'any ya que florix entre finals de la [[primavera]] i començaments de l'[[estiu]]. La resistència que presenta el fruit, fa que es conserve en perfecte estat durant molt de temps una vegada recolectat i guardat en un lloc fresc.

== Descripció Morfològica ==

== Descripció Morfològica ==

Geòfit bulbós, en forma herbàcea perenne de 30 a 60 cm d'altura que presenta una olor forta quan és triturat. Format per diversos bulps o cabeces, cadascú dels quals conté aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats també dents d'all. Cada dent es troba envolt per una túnica blanca membranosa, de vegades d'un color roig, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobrixen la part exterior del bulb.  

Geòfit bulbós, en forma herbàcea perenne de 30 a 60 cm d'altura que presenta una olor forta quan és triturat. Format per diversos bulps o cabeces, cada u dels quals conté aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats també dents d'all. Cada dent es troba envolt per una túnica blanca membranosa, de vegades d'un color roig, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobrixen la part exterior del bulb.  

Este conjunt se nomena popularment "cabeça d'all". De la part superior del bulp, naix la raïl pròpiament dita, fasciculada, que arriba fàcilment fins a 50 cm de profunditat i s'introduïx en la terra en la funció de fixar la planta aixina com també nutrir-la. Els dents d'all es disponen circularment al voltant d'un brot erecte, rígit, buit, central i que és capaç de créixer normalment al voltant de 20 a 40 cm d'altura. Les fulles es disponen fusionades pels seus màrgens formant túniques al voltant del brot principal. Són llineals, opostes, no carnoses sino herbàcees, primes, planes, allargades, agudes, sòlides, piperàcees (aspecte i tacte de paper) quan se sequen i d'uns 1,0-2,5 cm d'ample i 30-60 cm de llarc. Estes formen a la base una baïna, i el limbo és sèssil,  en els màrgens paralels. La secció té forma de "V", i el nervi mijà està molt resaltat per l'anvers.  

Este conjunt se nomena popularment "cabeça d'all". De la part superior del bulp, naix la raïl pròpiament dita, fasciculada, que arriba fàcilment fins a 50 cm de profunditat i s'introduïx en la terra en la funció de fixar la planta aixina com també nutrir-la. Els dents d'all es disponen circularment al voltant d'un brot erecte, rígit, buit, central i que és capaç de créixer normalment al voltant de 20 a 40 cm d'altura. Les fulles es disponen fusionades pels seus màrgens formant túniques al voltant del brot principal. Són llineals, opostes, no carnoses sino herbàcees, primes, planes, allargades, agudes, sòlides, piperàcees (aspecte i tacte de paper) quan se sequen i d'uns 1,0-2,5 cm d'ample i 30-60 cm de llarc. Estes formen a la base una baïna, i el limbo és sèssil,  en els màrgens paralels. La secció té forma de "V", i el nervi mijà està molt resaltat per l'anvers.  

La toxicitat de l'all és molt escassa. l'us de l'all en dosis elevades, especialment cru o en extractes, està desaconsellat en casos d'hemorràgia, ya siga de causa traumàtica (ferides, accidents, etc.) o menstrual (regles abundants). Aixina puix, degut a la seua acció anticoagulant, dosis altes d'all poden prolongar les hemorràgies i dificultar els processos de coagulació.  

La toxicitat de l'all és molt escassa. l'us de l'all en dosis elevades, especialment cru o en extractes, està desaconsellat en casos d'hemorràgia, ya siga de causa traumàtica (ferides, accidents, etc.) o menstrual (regles abundants). Aixina puix, degut a la seua acció anticoagulant, dosis altes d'all poden prolongar les hemorràgies i dificultar els processos de coagulació.  

Aixinana mateix, la seua ingestió continuada i abusiva (habitualment més de tres o quatre grans al dia) pot provocar una certa irritació a l'estómac i  originar dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrees, etc. Tampoc és aconsellable l'us d'all en chiquets ni tampoc durant la lactància, ya que els sulfòxids poden accedir a la llet materna i conferir-li un sabor desagradable.  

Aixinana mateix, la seua ingestió continuada i abusiva (habitualment més de tres o quatre grans al dia) pot provocar una certa irritació a l'estómec i  originar dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrees, etc. Tampoc és aconsellable l'us d'all en chiquets ni tampoc durant la lactància, ya que els sulfòxids poden accedir a la llet materna i conferir-li un sabor desagradable.  

== Cultiu ==

== Cultiu ==

L'all té un gran simbolisme interpretat de maneres diferents arreu del món. Segons [[Plini]], l'all alluntava les serps i la bogeria. Degut a que l'all protegiria del mal d'ull, tant a [[Sicília]], [[Itàlia]], [[Grècia]] com a l'[[Índia]] es troben ramets de cabeces d'all lligats en llana. A Grècia, a soles el fet de pronunciar la paraula " all " (en grec la paraula skordo) conjura la mala sort. Els pastors dels Carpats, sistema montanyós d'Europa central, abans de munyir per primera vegada les seues ovelles, es refreguen les mans en all beneït en la finalitat de protegir el seu ramat de les mossegades de serps. Segons la tradició, l'all té la reputació d'alluntar els vampirs i el diable. També es diu que és anti afrodisíac.

L'all té un gran simbolisme interpretat de maneres diferents arreu del món. Segons [[Plini]], l'all alluntava les serps i la bogeria. Degut a que l'all protegiria del mal d'ull, tant a [[Sicília]], [[Itàlia]], [[Grècia]] com a l'[[Índia]] es troben ramets de cabeces d'all lligats en llana. A Grècia, a soles el fet de pronunciar la paraula " all " (en grec la paraula skordo) conjura la mala sort. Els pastors dels Carpats, sistema montanyós d'Europa central, abans de munyir per primera vegada les seues ovelles, es refreguen les mans en all beneït en la finalitat de protegir el seu ramat de les mossegades de serps. Segons la tradició, l'all té la reputació d'alluntar els vampirs i el diable. També es diu que és anti afrodisíac.

== Referències bibliogràfiques ==

== Dits valencians ==

 

Plantas medicinales, Círculo de lectores, 1999

* De la puríssima a nadal, els alls al bancal.

Enciclopedia de las plantas medicinales, Ediciones Oceano, 2003  

* Enciclopedia de las plantas medicinales, Ediciones Oceano, 2003  

Articul "Con un diente de ajo", Magazine (La Vanguardia) per Alvaro Castro

* Berdonces i Serra. Gran enciclopedia de las plantas medicinales, Tikal ediciones

* Yeh, Y-Y., et al. 1999. «Garlic extract reduces plasma concentration of homocysteine in rats rendered folic acid deficient.» FASEB Journal 13(4): Abstract 209.12

== Enllaços externs ==

 

Enllaços externs

 

 

 

 

 

 

[[Categoria:Botànica]]

[[Categoria:Botànica]]

[[Categoria:Hortalices]]

[[Categoria:Hortalices]]

[[Categoria:Plantes medicinals]]

[[Categoria:Plantes medicinals]]