71 007
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Biografia ==
== Biografia ==
Mossén Manuel Milián naixqué en la població valenciana de [[Morella]], en la comarcal d'[[Els Ports]], l'any 1908. Fon archiver de les ciutats de Morella i de [[Vinaròs]] des del [[23 d'octubre]] de [[1956]] i també Croniste Oficial de Vinaròs des del 20 d’octubre de [[1958]] fins la seua mort.
Mossén Manuel Milián naixqué en la població valenciana de [[Morella]], en la comarcal d'[[Els Ports]], en l'any 1908. Fon archiver de les ciutats de Morella i de [[Vinaròs]] des del [[23 d'octubre]] de [[1956]] i també Croniste Oficial de Vinaròs des del 20 d’octubre de [[1958]] fins la seua mort.
Capellà de l'Asil de vellets des de l'any [[1955]], fins als anys huitanta. Condiscípul en el seminari de [[Tortosa]] del mestre Manuel Foguet, a on va cursar tota la carrera eclesiàstica, fon ordenat sacerdot en l'any [[1933]], cantant la primera missa en [[Morella]]
Capellà de l'Asil de vellets des de l'any [[1955]], fins als anys huitanta. Condiscípul en el seminari de [[Tortosa]] del mestre Manuel Foguet, a on va cursar tota la carrera eclesiàstica, fon ordenat sacerdot en l'any [[1933]], cantant la primera missa en [[Morella]]
És autor de ''Morella y su comarca'', destaca també la seua guia sobre ''El Papa Luna y su evocación en el arte castellonense''.
És autor de ''Morella y su comarca'', destaca també la seua guia sobre ''El Papa Luna y su evocación en el arte castellonense''.
És també important de Mossén Milián l'artícul sobre [[Vinaròs]] que es va publicar en un programa de festes comarcal de [[1958]] -''Costa Dorada''- , en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'' el mateix mes i en el diari ''Arriba'' de Madrit a l'estiu següent; és una de les descripcions més cuidadoses que s’han fet sobre el poble vinarosenc.
És també important de Mossén Milián l'artícul sobre [[Vinaròs]] que es va publicar en un programa de festes comarcal de [[1958]] -''Costa Dorada''- , en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'' el mateix mes i en el diari ''Arriba'' de Madrit a l'estiu següent; és una de les descripcions més cuidadoses que s'han fet sobre el poble vinarosenc.
Dirigí la revista ''Vallivana'' fins a l'any [[1986]].
Dirigí la revista ''Vallivana'' fins a l'any [[1986]].
Durant els anys 40, Manuel Milián reinicià la seua llabor científica, desplaçant-se a [[Tortosa]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Madrit]] per a poder estudiar els seus archius. En la ciutat de Valéncia, investigà en els archius del Patriarca, de la Catedral i el Municipal, i també en l'Archiu del Regne de Valéncia i a la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. També va investigar temes etnogràfics i folclòrics, i com a bon migevaliste, també estudià la figura de [[Benet XIII|Benet XIII, el papa Luna]]. En [[1952]] es convertí en rector de [[El Perelló]] ([[Tarragona]]), i en [[1955]] fon nomenat capellà de l'asil de Vinaròs. En [[1963]] es traslladà a [[Roma]] per a treballar en l'[[Archiu Secret del Vaticà]] i, finalment, en l'any [[1981]] tornà definitivament a Morella, a on fallí el 4 d'abril de [[1989]].
== Nomenaments ==
== Nomenaments ==
Publicà diverses monografies i artículs en periòdics, i obres d'investigació històrica com ''El fondo “Instrumenta Miscellanea”'' de l'Archiu Vaticà. ''Documentos referentes a España (803-1782)'' ([[1969]]), ''Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón'' ([[1964]]), ''Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas (1409-1439)'' ([[1970]]), ''Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII'' ([[1976]]), entre atres. A la seua mort deixà quarantacinc treballs inèdits sobre història, arqueologia, art, etnografia i atres temes.
Publicà diverses monografies i artículs en periòdics, i obres d'investigació històrica com ''El fondo “Instrumenta Miscellanea”'' de l'Archiu Vaticà. ''Documentos referentes a España (803-1782)'' ([[1969]]), ''Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón'' ([[1964]]), ''Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas (1409-1439)'' ([[1970]]), ''Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII'' ([[1976]]), entre atres. A la seua mort deixà quarantacinc treballs inèdits sobre història, arqueologia, art, etnografia i atres temes.
== Bibliografia ==
* Ferrer Orts, Albert «Manuel Milián Boix y su aportación a la Historia del Arte Edición privada de Manuel Milián Mestre para Amigos de Morella y su comarca, Morella». Anuario de historia de la Iglesia, Núm. 24, 2015, pàgs. 522-524. ISSN: 1133-0104
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==