Manuel Milián Boix
| Manuel Milián Boix | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, archiver, croniste i escritor. | ||
| Naiximent: | 1 de juny de 1908 | ||
| Lloc de naiximent: | Morella, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 4 d'abril de 1989 | ||
| Lloc de defunció: | Morella, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Mossén Manuel Milián Boix (Morella, 1 de juny de 1908 - † 4 d'abril de 1989) fon un religiós, archiver, croniste i escritor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Mossén Manuel Milián naixqué en la població valenciana de Morella, en la comarcal d'Els Ports, en l'any 1908. Fon archiver de les ciutats de Morella i de Vinaròs des del 23 d'octubre de 1956 i també Croniste Oficial de Vinaròs des del 20 d’octubre de 1958 fins la seua mort.
Capellà de l'Asil de vellets des de l'any 1955, fins als anys huitanta. Condiscípul en el seminari de Tortosa del mestre Manuel Foguet, a on va cursar tota la carrera eclesiàstica, fon ordenat sacerdot en l'any 1933, cantant la primera missa en Morella
Fon nomenat Delegat del Servici de Defensa del Patrimoni Històric Artístic de la província de Castelló. Recuperà el Convent de Sant Francesc de Morella, montant un museu etnològic en eixe convent. Cal destacar la seua participació en la recuperació del patrimoni artístic de la diòcesis de Tortosa a partir de 1939 i el seu treball com a delegat del servici de defensa del patrimoni històric artístic nacional a la província de Castelló entre els anys 1940 i el 1943.
Fundà el Centre d'Estudis del Maestrat en 1958 i com a fundador i redactor del semanari Vinaroz (1957) en els seus primers temps, se poden trobar tots els seus artículs en el llibre Homenaje a Mossén Milián. 1ª Part. (Diputació de Castelló, Castelló, 1988).
Per encàrrec del bisbe Fèlix Bilbao va visitar abans de la guerra civil de 1936 les poblacions de la Diòcesis fent un cuidadós estudi de totes les peces d’interès històric el qual entregà al Bisbe en l'any 1935 en el nom de Inventario Monumental Dertosense, gràcies al qual va poder publicar tota una sèrie d’artículs en el semanari local de Vinaròs sobre els continguts documentals dels archius, hui en dia desapareguts.
Sent archiver de Morella i Vinaròs formà part de la Junta de Cronistes del Regne de Valéncia, duent a terme una gran tasca d’investigació en diferents poblacions: Morella, Valéncia, Barcelona, París, Roma, La Toscana (Itàlia), Tortosa, Saragossa i el Vaticà.
Durant la seua trayectòria investigadora, formà part de diveres associacions científiques i culturals, fon membre del Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), de l'Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma, de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), de la Real Acadèmia de l'Història d'Espanya, de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Croniste del Regne de Valéncia, i també fon fundador i director del Centre d'Estudis del Maestrat, archiver i croniste de Vinaròs (Baix Maestrat), archiver de l'Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu.
És autor de Morella y su comarca, destaca també la seua guia sobre El Papa Luna y su evocación en el arte castellonense.
És també important de Mossén Milián l'artícul sobre Vinaròs que es va publicar en un programa de festes comarcal de 1958 -Costa Dorada- , en el periòdic Mediterráneo el mateix mes i en el diari Arriba de Madrit a l'estiu següent; és una de les descripcions més cuidadoses que s’han fet sobre el poble vinarosenc.
Dirigí la revista Vallivana fins a l'any 1986.
Durant els anys 40, Manuel Milián reinicià la seua llabor científica, desplaçant-se a Tortosa, Barcelona, Valéncia o Madrit per a poder estudiar els seus archius. En la ciutat de Valéncia, investigà en els archius del Patriarca, de la Catedral i el Municipal, i també en l'Archiu del Regne de Valéncia i a la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. També va investigar temes etnogràfics i folclòrics, i com a bon migevaliste, també estudià la figura de Benet XIII, el papa Luna. En 1952 es convertí en rector de El Perelló (Tarragona), i en 1955 fon nomenat capellà de l'asil de Vinaròs. En 1963 es traslladà a Roma per a treballar en l'Archiu Secret del Vaticà i, finalment, en l'any 1981 tornà definitivament a Morella, a on fallí el 4 d'abril de 1989.
Nomenaments[editar | editar còdic]
Fon nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia i de les Bones Lletres de Barcelona.
Fon nomenat Fill Predilecte de Morella.
Obra[editar | editar còdic]
- Inventario Monumental Dertosense (1935)
- Morella y su comarca
- El Papa Luna y su evocación en el arte castellonense
Publicà diverses monografies i artículs en periòdics, i obres d'investigació històrica com El fondo “Instrumenta Miscellanea” de l'Archiu Vaticà. Documentos referentes a España (803-1782) (1969), Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón (1964), Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas (1409-1439) (1970), Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976), entre atres. A la seua mort deixà quarantacinc treballs inèdits sobre història, arqueologia, art, etnografia i atres temes.