Canvis

'''Gustav Klimt''', conegut simplement com a '''Klimt''' ([[Baumgarten]], [[Àustria]], [[14 de juliol]] de [[1862]] - [[Alsergrund]], [[Àustria]], [[6 de febrer]] de [[1918]]), fon un pintor simboliste austríac, i un dels més prestigiosos representants del moviment moderniste de la [[secessió vienesa]]. Klimt pintà llenços i murals en un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d'objectes d'artesania, com els que es troben reunits en la Galeria de la secessió vienesa. Intelectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nuet femení una de les seues més recurrents fonts d'inspiració. Les seues obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida en especial claritat en els seus numerosos apunts i esbossos a llapis, en cert modo hereus de la tradició de dibuixos eròtics de [[Auguste Rodin|Rodin]] i [[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres]].

'''Gustav Klimt''', conegut simplement com a '''Klimt''' ([[Baumgarten]], [[Àustria]], [[14 de juliol]] de [[1862]] - † [[Alsergrund]], [[Àustria]], [[6 de febrer]] de [[1918]]), fon un pintor simboliste austríac, i un dels més prestigiosos representants del moviment moderniste de la [[secessió vienesa]]. Klimt pintà llenços i murals en un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d'objectes d'artesania, com els que es troben reunits en la Galeria de la secessió vienesa. Intelectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nuet femení una de les seues més recurrents fonts d'inspiració. Les seues obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida en especial claritat en els seus numerosos apunts i esbossos a llapis, en cert modo hereus de la tradició de dibuixos eròtics de [[Auguste Rodin|Rodin]] i [[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres]].

Al principi de la seua carrera artística, fon un exitós pintor de decoració arquitectònica de manera convencional. En [[1897]], el seu estil madur va aparéixer, i va fundar la secessió vienesa, un grup de pintors que es rebelaven contra l'art acadèmic a favor d'un estil altament decoratiu similar al [[Art Nouveau]]. Quan va escomençar a desenrollar un estil més personal, la seua obra fon objecte de controvèrsia que va culminar quan els tres grans murals alegòrics que va realisar cap a [[1900]] per al sostre del Gran Saló de l'Universitat de Viena varen ser violentament criticats com a pornogràfics i rebujats. Posteriorment no va acceptar més encàrrecs públics, pero va alcançar un nou èxit en les pintures de la seua «fase dorada», moltes de les quals inclouen pa d'or. L'obra de Klimt fon una important influència per al seu companyer més jove, [[Egon Schiele]].

Al principi de la seua carrera artística, fon un exitós pintor de decoració arquitectònica de manera convencional. En l'any [[1897]], el seu estil madur va aparéixer, i va fundar la secessió vienesa, un grup de pintors que es rebelaven contra l'art acadèmic a favor d'un estil altament decoratiu similar al [[Art Nouveau]]. Quan va escomençar a desenrollar un estil més personal, la seua obra fon objecte de controvèrsia que va culminar quan els tres grans murals alegòrics que va realisar cap a [[1900]] per al sostre del Gran Saló de l'Universitat de Viena varen ser violentament criticats com a pornogràfics i rebujats. Posteriorment no va acceptar més encàrrecs públics, pero va alcançar un nou èxit en les pintures de la seua «fase dorada», moltes de les quals inclouen pa d'or. L'obra de Klimt fon una important influència per al seu companyer més jove, [[Egon Schiele]].

Durant la [[Segona Guerra Mundial]] el Retrat de Adele Bloch-Bauer I (a voltes nomenat ''La dama d'or'') i vàries atres pintures de Klimt pertanyents a la família Bloch-Bauer varen ser confiscades pels nazis i en el temps afegides a la colecció de la Galeria Belvedere en [[Viena]]. Estes obres es varen convertir despuix en el centre d'una prolongada batalla llegal, i en [[2006]] varen ser finalment tornades a la família. Eixe mateix any, el Retrat de Adele Bloch-Bauer I fon venut a la Neue Galerie en [[Nova York]] pel preu récort per a llavors de 135 millons de dólars.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]] el Retrat de Adele Bloch-Bauer I (a voltes nomenat ''La dama d'or'') i vàries atres pintures de Klimt pertanyents a la família Bloch-Bauer varen ser confiscades pels nazis i en el temps afegides a la colecció de la Galeria Belvedere en [[Viena]]. Estes obres es varen convertir despuix en el centre d'una prolongada batalla llegal, i en l'any [[2006]] varen ser finalment tornades a la família. Eixe mateix any, el Retrat de Adele Bloch-Bauer I fon venut a la Neue Galerie en [[Nova York]] pel preu récort per a llavors de 135 millons de dólars.

''Dama en palmito'' ([[1918]]), la seua última pintura, fon venuda en [[Londres]] per la casa de subastes [[Sotheby's]] el 27 de juny de [[2023]] per un valor de 85,3 millons de lliures esterlines (108,4 millons de dólars) a un coleccioniste de [[Hong Kong]], convertint-la en l'obra d'art més costosa jamai subastada en [[Europa]].

''Dama en palmito'' ([[1918]]), la seua última pintura, fon venuda en [[Londres]] per la casa de subastes [[Sotheby's]] el 27 de juny de [[2023]] per un valor de 85,3 millons de lliures esterlines (108,4 millons de dólars) a un coleccioniste de [[Hong Kong]], convertint-la en l'obra d'art més costosa jamai subastada en [[Europa]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gustav_Klimt Gustav Klimt en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gustav_Klimt Gustav Klimt en Wikipedia]