Gustav Klimt

Gustav Klimt
Nacionalitat:	Austríaca
Ocupació:	Pintor.
Naiximent:	14 de juliol de 1862
Lloc de naiximent:	Baumgarten, Àustria
Defunció:	6 de febrer de 1918
Lloc de defunció:	Alsergrund, Àustria

Gustav Klimt, conegut simplement com a Klimt (Baumgarten, Àustria, 14 de juliol de 1862 - † Alsergrund, Àustria, 6 de febrer de 1918), fon un pintor simboliste austríac, i un dels més prestigiosos representants del moviment moderniste de la secessió vienesa. Klimt pintà llenços i murals en un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d'objectes d'artesania, com els que es troben reunits en la Galeria de la secessió vienesa. Intelectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nuet femení una de les seues més recurrents fonts d'inspiració. Les seues obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida en especial claritat en els seus numerosos apunts i esbossos a llapis, en cert modo hereus de la tradició de dibuixos eròtics de Rodin i Ingres.

Al principi de la seua carrera artística, fon un exitós pintor de decoració arquitectònica de manera convencional. En l'any 1897, el seu estil madur va aparéixer, i va fundar la secessió vienesa, un grup de pintors que es rebelaven contra l'art acadèmic a favor d'un estil altament decoratiu similar al Art Nouveau. Quan va escomençar a desenrollar un estil més personal, la seua obra fon objecte de controvèrsia que va culminar quan els tres grans murals alegòrics que va realisar cap a 1900 per al sostre del Gran Saló de l'Universitat de Viena varen ser violentament criticats com a pornogràfics i rebujats. Posteriorment no va acceptar més encàrrecs públics, pero va alcançar un nou èxit en les pintures de la seua «fase dorada», moltes de les quals inclouen pa d'or. L'obra de Klimt fon una important influència per al seu companyer més jove, Egon Schiele.

Durant la Segona Guerra Mundial el Retrat de Adele Bloch-Bauer I (a voltes nomenat La dama d'or) i vàries atres pintures de Klimt pertanyents a la família Bloch-Bauer varen ser confiscades pels nazis i en el temps afegides a la colecció de la Galeria Belvedere en Viena. Estes obres es varen convertir despuix en el centre d'una prolongada batalla llegal, i en l'any 2006 varen ser finalment tornades a la família. Eixe mateix any, el Retrat de Adele Bloch-Bauer I fon venut a la Neue Galerie en Nova York pel preu récort per a llavors de 135 millons de dólars.

Dama en palmito (1918), la seua última pintura, fon venuda en Londres per la casa de subastes Sotheby's el 27 de juny de 2023 per un valor de 85,3 millons de lliures esterlines (108,4 millons de dólars) a un coleccioniste de Hong Kong, convertint-la en l'obra d'art més costosa jamai subastada en Europa.

Referències

• Gilles Néret, Gustav Klimt: 1862-1918, Taschen, 1999, p. 84. ISBN 3-8228-5980-X
• Kinsella, Eileen: "Gold Rush", Artnews, pág. 111. enero de 2007
• Sabarsky, Serge, et al., Gustav Klimt: Drawings, p. 18. Moyer Bell Limited, 1983. ISBN 0-918825-19-9
• Whitford, Frank. Klimt, Thames and Hudson, 1990, p. 103

Bibliografia

• Czernin, Hubertus. Die Fälschung: Der Fall Bloch-Bauer und das Werk Gustav Klimts. Czernin Verlag, Vienna 2006. ISBN 3-7076-0000-9
• Neret, Gilles. Klimt. Taschen, 1993. ISBN 978-3-8228-5980-3
• Schorske, Carl E. «Gustav Klimt: Painting and the Crisis of the Liberal Ego» en Fin-de-Siècle Vienna: Politics and Culture. Vintage Books, 1981. ISBN 0-394-74478-0
• Tobias G. Natter (Ed.): Gustav Klimt. Obras completas, Taschen, Cologne 2017, ISBN 978-3836566629
• Weidinger, Alfred. Klimt. Catalogue Raisonné, Prestel, New York, 2007, ISBN 978-3-7913-3764-7
• VV.AA.: Klimt. Inspired by Van Gogh, Rodin, Matisse..., Hirmer, 2022 ISBN ISBN 978-3777435183

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gustav Klimt.

• Gustav Klimt en Wikipedia