Canvis

59 bytes afegits ,  13 novembre
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
En la [[mitologia sumèria]], '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Terra i [[Deu|deesa]] mare que generalment apareixia com la germana d'[[Enlil]], pero en algunes tradicions ella era la seua consort. Possiblement va nàixer de l'unió d'[[An]] i de [[Nammu]], o també a voltes figura com a filla de [[Kishar]]. En els primers dies ella va ser separada del cel (An), i treta fòra per Enlil. En el nom d''''Antu''', apareix com a progenitora de la majoria dels deus, dels [[Anunnaki]], els [[Igigi]] i els [[Utukku]] en l'assistència d'[[Enki]] produïx la vida animal i vegetal.
 
En la [[mitologia sumèria]], '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Terra i [[Deu|deesa]] mare que generalment apareixia com la germana d'[[Enlil]], pero en algunes tradicions ella era la seua consort. Possiblement va nàixer de l'unió d'[[An]] i de [[Nammu]], o també a voltes figura com a filla de [[Kishar]]. En els primers dies ella va ser separada del cel (An), i treta fòra per Enlil. En el nom d''''Antu''', apareix com a progenitora de la majoria dels deus, dels [[Anunnaki]], els [[Igigi]] i els [[Utukku]] en l'assistència d'[[Enki]] produïx la vida animal i vegetal.
   −
Ninhursag significa 'Senyora dels Tossals Sagrats'. Ella té molts atres noms, Ki = Terra, '''Nintu''' = Senyora del Naiximent, '''Ninmah''' = Senyora Agost, '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Uriash''', '''Belit-ili''', i com l'esposa d'*Enki era generalment cridada '''Damgalnuna''' o '''Damkina''' . Va ser principalment una deesa de la fertilitat, en alguns himnes se l'identifica com verdadera i gran senyora dels cels i que els reis de Sumer varen ser nutrits per la llet de Ninhursag. La llegenda conta que ella va crear els tossals i les montanyes, i que el seu nom ho va canviar el seu fill [[Ninurta]], de Ninmah a Ninursag per a commemorar eixe fet.
+
Ninhursag significa 'Senyora dels Tossals Sagrats'. Ella té molts atres noms, Ki = Terra, '''Nintu''' = Senyora del Naiximent, '''Ninmah''' = Senyora Agost, '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Uriash''', '''Belit-ili''', i com l'esposa d'[[Enki]] era generalment nomenada '''Damgalnuna''' o '''Damkina''' . Va ser principalment una deesa de la fertilitat, en alguns himnes se l'identifica com verdadera i gran senyora dels cels i que els reis de Sumer varen ser nutrits per la llet de Ninhursag. La llegenda conta que ella va crear els tossals i les montanyes, i que el seu nom ho va canviar el seu fill [[Ninurta]], de Ninmah a Ninursag per a commemorar eixe fet.
    
Com Nintu és assentada, per Enki, en el sector important de la taula el dia del convit per la celebració de la seua nova morada.
 
Com Nintu és assentada, per Enki, en el sector important de la taula el dia del convit per la celebració de la seua nova morada.
Llínea 11: Llínea 11:  
Com Belit-ili, apareix en un rol d'importància en l'Atrahasis, poema epic de la creació i el [[diluvi universal]].
 
Com Belit-ili, apareix en un rol d'importància en l'Atrahasis, poema epic de la creació i el [[diluvi universal]].
   −
En la c[[Mitologia acadia|ultura acadia]] ella va ser Belit-ili = Senyora dels deus i Mama i com a esposa d'[[Ea]], per als acadis contemporàneus d'Enki, li la coneixia com Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mida que aumente el d' Ishtar, pero el seu aspecte com Damkina mare de [[Marduk]], el deu suprem de Babilònia, li va brindar un lloc segur en el panteó.
+
En la [[Mitologia acadia|cultura acadia]] ella va ser Belit-ili = Senyora dels deus i Mama i com a esposa d'[[Ea]], per als acadis contemporàneus d'Enki, li la coneixia com Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mida que aumente el d' Ishtar, pero el seu aspecte com Damkina mare de [[Marduk]], el deu suprem de Babilònia, li va brindar un lloc segur en el panteó.
    +
== Vore també ==
 +
* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]
 +
     
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
 
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
154 065

edicions