154 224
edicions
Canvis
→Referències
'''Gilles Deleuze''' ([[París]], [[França]], [[18 de giner]] de [[1925]] - [[París]], [[França]], [[4 de novembre]] de [[1995]]) fon un filòsof francés, considerat entre els més importants i influents del [[Sigle XX]]. Des de [[1953]] fins a la seua mort, escrigué numeroses obres filosòfiques sobre l'història de la filosofia, la política, les matemàtiques, la lliteratura, la música, el teatre, el cine i la pintura. També fon un reconegut professor de filosofia fins a la seua jubilació en l'any [[1988]].
{{Biografia|
| nom = Gilles Deleuze
| image = [[File:AVT Gilles-Deleuze 6342.webp|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[França|Francesa]]
| ocupació = Filòsof i escritor.
| data_naix = [[18 de giner]] de [[1925]]
| lloc_naix = [[París]], [[França]]
| data_mort = [[4 de novembre]] de [[1995]]
| lloc_mort = [[París]], [[França]]
}}
'''Gilles Deleuze''' ([[París]], [[França]], [[18 de giner]] de [[1925]] - † [[París]], [[França]], [[4 de novembre]] de [[1995]]) fon un filòsof i escritor francés, considerat entre els més importants i influents del [[Sigle XX]]. Des de [[1953]] fins a la seua mort, escrigué numeroses obres filosòfiques sobre l'història de la filosofia, la política, les matemàtiques, la lliteratura, la música, el teatre, el cine i la pintura. També fon un reconegut professor de filosofia fins a la seua jubilació en l'any [[1988]].
Primerament percebut com un historiador de la filosofia, a causa d'haver escrit obres sobre filòsofs tan diversos com [[David Hume]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Emmanuel Kant]], [[Baruch Spinoza]] o [[Henri Bergson]], Deleuze fon evolucionant cap a una nova definició del filòsof com "el creador de conceptes" en la societat; un creador de noves paraules en filosofia, en diferents significats. No obstant, va retornar a l'història de la filosofia al final de la seua carrera universitària, dedicant obres a [[Michel Foucault]], [[François Châtelet]] i [[Gottfried Wilhelm Leibniz]].
La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat.
Deleuze s'ocupa posteriorment en les relacions entre significat, sensesentit i acontenyiment, prenent com a referència el treball de [[Lewis Carroll]], el del filòsof [[Alfred North Whitehead|Whitehead]] i l'estoïcisme grec. Finalment, desenrollà una metafísica i una filosofia de l'art, interessant-se tant pel cine com pel pintor [[Francis Bacon]].
Entre els seus llibres més famosos estan les monografies sobre [[David Hume]] ''Empirisme i subjectivitat'' ([[1953]]), ''La filosofia crítica de Kant'' ([[1963]]), ''El Bergsonisme'' ([[1966]]), ''Presentació de Sacher-Masoch'' ([[1967]]), ''Proust i els signes, Spinoza i el problema de l'expressió'' ([[1968]]), dos volums de ''Capitalisme i esquizofrènia: Mil replanells i L'Antiedipo'', abdós escrits junt en [[Félix Guattari]]; els dos llibres que varen seguir al maig del 68 en París, ''Diferència i repetició'' ([[1968]]) i ''Llògica del sentit'' ([[1969]]); els seus dos llibres sobre cine, ''Image moviment'' ([[1984]]) i ''Image temps'' ([[1985]]); ''Spinoza: Filosofia pràctica'' ([[1981]]), ''En mig de Spinoza'' (Classes dictades en l'Universitat de Vincennes entre novembre de 1980 i març de 1981), ''Foucault'' ([[1986]]) i, per últim, ''¿Qué és la filosofia?'' ([[1991]]), junt en Guattari.
En l'any [[1994]], Gilles Deleuze rebé el Gran Premi de Filosofia de la Académie Française per la seua obra.
== Referències ==
* Deleuze, Gilles (1998). Nietzsche y la filosofía. Barcelona: Editorial Anagrama. p. 11. ISBN 9788433900173
* François Dosse, Gilles Deleuze, Felix Guattari, biografía cruzada, Paris, La Découverte, 2007, p. 113-124
* Querrien, Anne. « Deleuze/Guattari : histoire d'une rencontre », Le Magazine littéraire, no 406, 2002
* [https://www.britannica.com/biography/Gilles-Deleuze Wolin, Richard (31 de octubre de 2020). «Gilles Deleuze». Encyclopædia Britannica]
== Bibliografia ==
* Burns, L. (2012). Contemporary Caribbean Writing and Deleuze. Literature Between Postcolonialism and Post-Continental Philosophy. London & New York: Continuum
* Cremin, C. (2016). Exploring videogames with Deleuze and Guattari. Towards an affective theory of form. London & New York: Routledge
* Garo, I. (2011). Foucault, Deleuze, Althusser & Marx. La politique dans la philosophie. Paris: Éditions Demopolis
* Mc Namara, R., & Santaya, G. (Edits.). (2017). Deleuze y las fuentes de su filosofía V. Buenos Aires: RAGIF Ediciones
* Santaya, G. (2017). El cálculo trascendental. Gilles Deleuze y el cálculo diferencial: ontología e historia. Buenos Aires: RAGIF Ediciones
* Shores, C. (2021). The Logic of Gilles Deleuze. Basic Principles. London & New York: Bloomsbury Academic
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gilles Deleuze}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gilles_Deleuze Gilles Deleuze en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors en francés]]
[[Categoria:Francesos]]
[[Categoria:Sigle XX]]