Diferència entre les revisions de "Electrogravimetria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
A diferència d'un atre método, en la '''electrogravimetria''' és necessari que hi haja una [[corrent elèctrica]] considerable a lo llarc del procés analític. Quan pansa corrent en una [[cèlula electrolítica|cela electroquímica]], el [[Potencial elèctric|potencial]] de la cela ya no és simplement la [[Diferència de potencial|diferència entre els potencials]] dels [[electrodo]]s: el [[càtodo]] i el [[ànodo]] (o potencial termodinàmic). Per este procés és necessari aplicar potencials majors als potencials termodinàmics.
+
[[File:EG3.JPG|thumb|300px|Electrodos de [[platí]] per a Electrogravimetria]]
 +
 
 +
A diferència d'un atre método, en l''''electrogravimetria''' és necessari que hi haja una [[corrent elèctrica]] considerable a lo llarc del procés analític. Quan passa corrent en una [[cèlula electrolítica|cela electroquímica]], el [[Potencial elèctric|potencial]] de la cela ya no és simplement la [[Diferència de potencial|diferència entre els potencials]] dels [[electrodo]]s: el [[càtodo]] i l'[[ànodo]] (o potencial termodinàmic). Per este procés és necessari aplicar potencials majors als potencials termodinàmics.
  
 
Est és un método d'anàlisis quantitatiu, es basa en el [[Electròlisis|fenomen de la electròlisis]] i consistix en electrolisar una [[Dissolució|solució]] de la mostra que es va a analisar, la qual es deposita quantitativament en els electrodos de la cela electrolítica.
 
Est és un método d'anàlisis quantitatiu, es basa en el [[Electròlisis|fenomen de la electròlisis]] i consistix en electrolisar una [[Dissolució|solució]] de la mostra que es va a analisar, la qual es deposita quantitativament en els electrodos de la cela electrolítica.
Llínea 5: Llínea 7:
 
En la pràctica, l'electrodo sobre el que es deposita l'espècie electroactiva, es pesa abans i despuix de la electròlisis, la diferència de [[massa]] produïda pel material depositat conduïx al resultat final.
 
En la pràctica, l'electrodo sobre el que es deposita l'espècie electroactiva, es pesa abans i despuix de la electròlisis, la diferència de [[massa]] produïda pel material depositat conduïx al resultat final.
  
−
La electròlisis està regida quantitativament per les [[Faraday|lleis de Faraday]] i per les reaccions en els electrodos. La primera llei de Faraday diu: “la massa de qualsevol substància, depositada o dissolta en l'electrodo, és proporcional a la [[Electricitat|cantitat d'electricitat]] ([[coulomb]]s) que passa a través del [[electrolit]]”.
+
L'electròlisis està regida quantitativament per les [[Faraday|lleis de Faraday]] i per les reaccions en els electrodos. La primera llei de Faraday diu: “la massa de qualsevol substància, depositada o dissolta en l'electrodo, és proporcional a la [[Electricitat|cantitat d'electricitat]] ([[coulomb]]s) que passa a través del [[electrolit]]”.
 +
 
 
La segona llei nos diu: “les masses de diferents substàncies depositades o dissoltes en un electrodo per un mateix número de coulombs són proporcionals als seus [[Equivalents|pesos equivalents]]”.
 
La segona llei nos diu: “les masses de diferents substàncies depositades o dissoltes en un electrodo per un mateix número de coulombs són proporcionals als seus [[Equivalents|pesos equivalents]]”.
 +
 
Per a descompondre un [[mol|equivalent gram]] de qualsevol electrolit o per a lliberar un equivalent gram de qualsevol [[anió]] o [[catió]] es requerix la cantitat de 96500 coulombs, esta cantitat d'electricitat es denomina ''[[constant de Faraday]] (F).
 
Per a descompondre un [[mol|equivalent gram]] de qualsevol electrolit o per a lliberar un equivalent gram de qualsevol [[anió]] o [[catió]] es requerix la cantitat de 96500 coulombs, esta cantitat d'electricitat es denomina ''[[constant de Faraday]] (F).
  
 
<math>m=I*t*{{P_{eq}}\over{F}}</math>
 
<math>m=I*t*{{P_{eq}}\over{F}}</math>
  
 +
== Referències ==
 +
* Electrodeposition (Electrogravimetry)». ''Chemistry LibreTexts'' (en [[anglés]])
 +
* Gibbs, Wolcott (1 de diciembre de 1864). ''«Beiträge zur Chemie aus dem Laboratorium der Lawrence Scientific School»''. Zeitschrift für analytische Chemie (en [[alemà]]). ISSN 1618-2650. doi:10.1007/BF01346081
 +
*  John T. Stock (1990). ''La génesis de la electrogravimetría''.
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Douglas A. Skoog, Donald M. West, F. James Holler and Stanley R. Crouch. (2015). ''Métodos electrogravimétricos. Fundamentos de química analítica''. Cengage Learning. ISBN 978-607-519-937-6
 +
*  Schwedt, Georg; Haderlie, Brooks (1997). ''Electrochemical Analytical Methods. The essential guide to analytical chemistry''. Wiley. ISBN 978-0-471-97412-3
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Electrogravimetry}}
 +
 
 +
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Electroquímica]]
 
[[Categoria:Electroquímica]]
 
[[Categoria:Tècniques analítiques]]
 
[[Categoria:Tècniques analítiques]]
−
 
−
{{Traduït de|es|Electrogravimetría}}
 

Última revisió del 20:15 22 nov 2025

Electrodos de platí per a Electrogravimetria

A diferència d'un atre método, en l'electrogravimetria és necessari que hi haja una corrent elèctrica considerable a lo llarc del procés analític. Quan passa corrent en una cela electroquímica, el potencial de la cela ya no és simplement la diferència entre els potencials dels electrodos: el càtodo i l'ànodo (o potencial termodinàmic). Per este procés és necessari aplicar potencials majors als potencials termodinàmics.

Est és un método d'anàlisis quantitatiu, es basa en el fenomen de la electròlisis i consistix en electrolisar una solució de la mostra que es va a analisar, la qual es deposita quantitativament en els electrodos de la cela electrolítica. Esta electròlisis es realisa usant electrodos de gran superfície en solucions ben agitades fins a una deposició completa. En la pràctica, l'electrodo sobre el que es deposita l'espècie electroactiva, es pesa abans i despuix de la electròlisis, la diferència de massa produïda pel material depositat conduïx al resultat final.

L'electròlisis està regida quantitativament per les lleis de Faraday i per les reaccions en els electrodos. La primera llei de Faraday diu: “la massa de qualsevol substància, depositada o dissolta en l'electrodo, és proporcional a la cantitat d'electricitat (coulombs) que passa a través del electrolit”.

La segona llei nos diu: “les masses de diferents substàncies depositades o dissoltes en un electrodo per un mateix número de coulombs són proporcionals als seus pesos equivalents”.

Per a descompondre un equivalent gram de qualsevol electrolit o per a lliberar un equivalent gram de qualsevol anió o catió es requerix la cantitat de 96500 coulombs, esta cantitat d'electricitat es denomina constant de Faraday (F).

<math>m=I*t*{{P_{eq}}\over{F}}</math>

Referències[editar | editar còdic]

  • Electrodeposition (Electrogravimetry)». Chemistry LibreTexts (en anglés)
  • Gibbs, Wolcott (1 de diciembre de 1864). «Beiträge zur Chemie aus dem Laboratorium der Lawrence Scientific School». Zeitschrift für analytische Chemie (en alemà). ISSN 1618-2650. doi:10.1007/BF01346081
  • John T. Stock (1990). La génesis de la electrogravimetría.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Douglas A. Skoog, Donald M. West, F. James Holler and Stanley R. Crouch. (2015). Métodos electrogravimétricos. Fundamentos de química analítica. Cengage Learning. ISBN 978-607-519-937-6
  • Schwedt, Georg; Haderlie, Brooks (1997). Electrochemical Analytical Methods. The essential guide to analytical chemistry. Wiley. ISBN 978-0-471-97412-3

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Electrogravimetria&oldid=454407»