Electrogravimetria
A diferència d'un atre método, en l'electrogravimetria és necessari que hi haja una corrent elèctrica considerable a lo llarc del procés analític. Quan passa corrent en una cela electroquímica, el potencial de la cela ya no és simplement la diferència entre els potencials dels electrodos: el càtodo i l'ànodo (o potencial termodinàmic). Per este procés és necessari aplicar potencials majors als potencials termodinàmics.
Est és un método d'anàlisis quantitatiu, es basa en el fenomen de la electròlisis i consistix en electrolisar una solució de la mostra que es va a analisar, la qual es deposita quantitativament en els electrodos de la cela electrolítica. Esta electròlisis es realisa usant electrodos de gran superfície en solucions ben agitades fins a una deposició completa. En la pràctica, l'electrodo sobre el que es deposita l'espècie electroactiva, es pesa abans i despuix de la electròlisis, la diferència de massa produïda pel material depositat conduïx al resultat final.
L'electròlisis està regida quantitativament per les lleis de Faraday i per les reaccions en els electrodos. La primera llei de Faraday diu: “la massa de qualsevol substància, depositada o dissolta en l'electrodo, és proporcional a la cantitat d'electricitat (coulombs) que passa a través del electrolit”.
La segona llei nos diu: “les masses de diferents substàncies depositades o dissoltes en un electrodo per un mateix número de coulombs són proporcionals als seus pesos equivalents”.
Per a descompondre un equivalent gram de qualsevol electrolit o per a lliberar un equivalent gram de qualsevol anió o catió es requerix la cantitat de 96500 coulombs, esta cantitat d'electricitat es denomina constant de Faraday (F).
<math>m=I*t*{{P_{eq}}\over{F}}</math>
ReferènciesEditar
- Electrodeposition (Electrogravimetry)». Chemistry LibreTexts (en anglés)
- Gibbs, Wolcott (1 de diciembre de 1864). «Beiträge zur Chemie aus dem Laboratorium der Lawrence Scientific School». Zeitschrift für analytische Chemie (en alemà). ISSN 1618-2650. doi:10.1007/BF01346081
- John T. Stock (1990). La génesis de la electrogravimetría.
BibliografiaEditar
- Douglas A. Skoog, Donald M. West, F. James Holler and Stanley R. Crouch. (2015). Métodos electrogravimétricos. Fundamentos de química analítica. Cengage Learning. ISBN 978-607-519-937-6
- Schwedt, Georg; Haderlie, Brooks (1997). Electrochemical Analytical Methods. The essential guide to analytical chemistry. Wiley. ISBN 978-0-471-97412-3
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Electrogravimetria.