| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | A diferència d'un atre método, en la '''electrogravimetria''' és necessari que hi haja una [[corrent elèctrica]] considerable a lo llarc del procés analític. Quan pansa corrent en una [[cèlula electrolítica|cela electroquímica]], el [[Potencial elèctric|potencial]] de la cela ya no és simplement la [[Diferència de potencial|diferència entre els potencials]] dels [[electrodo]]s: el [[càtodo]] i el [[ànodo]] (o potencial termodinàmic). Per este procés és necessari aplicar potencials majors als potencials termodinàmics. | + | [[File:EG3.JPG|thumb|300px|Electrodos de [[platí]] per a Electrogravimetria]] |
| | + | |
| | + | A diferència d'un atre método, en l''''electrogravimetria''' és necessari que hi haja una [[corrent elèctrica]] considerable a lo llarc del procés analític. Quan passa corrent en una [[cèlula electrolítica|cela electroquímica]], el [[Potencial elèctric|potencial]] de la cela ya no és simplement la [[Diferència de potencial|diferència entre els potencials]] dels [[electrodo]]s: el [[càtodo]] i l'[[ànodo]] (o potencial termodinàmic). Per este procés és necessari aplicar potencials majors als potencials termodinàmics. |
| | | | |
| | Est és un método d'anàlisis quantitatiu, es basa en el [[Electròlisis|fenomen de la electròlisis]] i consistix en electrolisar una [[Dissolució|solució]] de la mostra que es va a analisar, la qual es deposita quantitativament en els electrodos de la cela electrolítica. | | Est és un método d'anàlisis quantitatiu, es basa en el [[Electròlisis|fenomen de la electròlisis]] i consistix en electrolisar una [[Dissolució|solució]] de la mostra que es va a analisar, la qual es deposita quantitativament en els electrodos de la cela electrolítica. |
| Llínea 5: |
Llínea 7: |
| | En la pràctica, l'electrodo sobre el que es deposita l'espècie electroactiva, es pesa abans i despuix de la electròlisis, la diferència de [[massa]] produïda pel material depositat conduïx al resultat final. | | En la pràctica, l'electrodo sobre el que es deposita l'espècie electroactiva, es pesa abans i despuix de la electròlisis, la diferència de [[massa]] produïda pel material depositat conduïx al resultat final. |
| | | | |
| − | La electròlisis està regida quantitativament per les [[Faraday|lleis de Faraday]] i per les reaccions en els electrodos. La primera llei de Faraday diu: “la massa de qualsevol substància, depositada o dissolta en l'electrodo, és proporcional a la [[Electricitat|cantitat d'electricitat]] ([[coulomb]]s) que passa a través del [[electrolit]]”.
| + | L'electròlisis està regida quantitativament per les [[Faraday|lleis de Faraday]] i per les reaccions en els electrodos. La primera llei de Faraday diu: “la massa de qualsevol substància, depositada o dissolta en l'electrodo, és proporcional a la [[Electricitat|cantitat d'electricitat]] ([[coulomb]]s) que passa a través del [[electrolit]]”. |
| | + | |
| | La segona llei nos diu: “les masses de diferents substàncies depositades o dissoltes en un electrodo per un mateix número de coulombs són proporcionals als seus [[Equivalents|pesos equivalents]]”. | | La segona llei nos diu: “les masses de diferents substàncies depositades o dissoltes en un electrodo per un mateix número de coulombs són proporcionals als seus [[Equivalents|pesos equivalents]]”. |
| | + | |
| | Per a descompondre un [[mol|equivalent gram]] de qualsevol electrolit o per a lliberar un equivalent gram de qualsevol [[anió]] o [[catió]] es requerix la cantitat de 96500 coulombs, esta cantitat d'electricitat es denomina ''[[constant de Faraday]] (F). | | Per a descompondre un [[mol|equivalent gram]] de qualsevol electrolit o per a lliberar un equivalent gram de qualsevol [[anió]] o [[catió]] es requerix la cantitat de 96500 coulombs, esta cantitat d'electricitat es denomina ''[[constant de Faraday]] (F). |
| | | | |
| | <math>m=I*t*{{P_{eq}}\over{F}}</math> | | <math>m=I*t*{{P_{eq}}\over{F}}</math> |
| | | | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Electrodeposition (Electrogravimetry)». ''Chemistry LibreTexts'' (en [[anglés]]) |
| | + | * Gibbs, Wolcott (1 de diciembre de 1864). ''«Beiträge zur Chemie aus dem Laboratorium der Lawrence Scientific School»''. Zeitschrift für analytische Chemie (en [[alemà]]). ISSN 1618-2650. doi:10.1007/BF01346081 |
| | + | * John T. Stock (1990). ''La génesis de la electrogravimetría''. |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Douglas A. Skoog, Donald M. West, F. James Holler and Stanley R. Crouch. (2015). ''Métodos electrogravimétricos. Fundamentos de química analítica''. Cengage Learning. ISBN 978-607-519-937-6 |
| | + | * Schwedt, Georg; Haderlie, Brooks (1997). ''Electrochemical Analytical Methods. The essential guide to analytical chemistry''. Wiley. ISBN 978-0-471-97412-3 |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Electrogravimetry}} |
| | + | |
| | [[Categoria:Química]] | | [[Categoria:Química]] |
| | [[Categoria:Electroquímica]] | | [[Categoria:Electroquímica]] |
| | [[Categoria:Tècniques analítiques]] | | [[Categoria:Tècniques analítiques]] |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Electrogravimetría}}
| |