Diferència entre les revisions de "Edat Antiga en la Península Ibèrica"
Pàgina nova, en el contingut: «L''''edat antiga de la Península Ibèrica''' és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'Edat Ant…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''edat antiga de la Península Ibèrica''' és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'[[Edat Antiga]] general i llimitada espacialment a la | L''''edat antiga de la Península Ibèrica''' és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'[[Edat Antiga]] general i llimitada espacialment a la [[Península Ibèrica]]. | ||
Cronològicament comença a finals de l'II i començos de l'I mileni a. C., quan escomença a haver referències a esta regió en fonts escrites —lo que pròpiament és protohistòria de la península ibèrica, ya que no es varen produir localment, sino en atres espais geogràfics—, i termina en l'Antiguetat Tardana, en el decliu de l'[[Imperi romà]] —des de la crisis del [[sigle III]]—, l'invasió dels pobles germànics —any [[411]]— i l'assentament definitiu de l'Espanya visigoda, que va perviure fins a l'any [[711]]. Ni el començ ni el final de l'Edat Antiga en la península ibèrica varen significar corts bruscs, sino seculars periodos de transició. | |||
Durant el I mileni a. C. es va produir un intens contacte, especialment en l'[[est]] i [[sur]] peninsular, entre els cridats pobles indígenes i els cridats pobles colonisadors històrics provinents del Mediterràneu oriental: fenicis, grecs i cartaginesos. A finals del [[sigle III a. C.]] es va produir l'intervenció romana, en el context de les [[guerres pùniques]], que va donar inici a un profunt procés de romanisació. | |||
{{Espanya}} | {{Espanya}} | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història d'Espanya]] | [[Categoria:Història d'Espanya]] | ||
Última revisió del 18:52 10 dec 2025
L'edat antiga de la Península Ibèrica és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'Edat Antiga general i llimitada espacialment a la Península Ibèrica.
Cronològicament comença a finals de l'II i començos de l'I mileni a. C., quan escomença a haver referències a esta regió en fonts escrites —lo que pròpiament és protohistòria de la península ibèrica, ya que no es varen produir localment, sino en atres espais geogràfics—, i termina en l'Antiguetat Tardana, en el decliu de l'Imperi romà —des de la crisis del sigle III—, l'invasió dels pobles germànics —any 411— i l'assentament definitiu de l'Espanya visigoda, que va perviure fins a l'any 711. Ni el començ ni el final de l'Edat Antiga en la península ibèrica varen significar corts bruscs, sino seculars periodos de transició.
Durant el I mileni a. C. es va produir un intens contacte, especialment en l'est i sur peninsular, entre els cridats pobles indígenes i els cridats pobles colonisadors històrics provinents del Mediterràneu oriental: fenicis, grecs i cartaginesos. A finals del sigle III a. C. es va produir l'intervenció romana, en el context de les guerres pùniques, que va donar inici a un profunt procés de romanisació.
| |||||||||||||||||||
