157 334
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Cecília de Roma''', més coneguda com a '''Santa Cecília''' (en llatí, ''Sancta Caecilia''), segons el ''Martyrologium hieronymianum'', fon una noble romana, convertida al cristianisme i martirisada per la seua fe en una data no determinada, entre els anys 180 i 230.
[[File:Vouet, Simon - Saint Cecilia - c. 1626.jpg|thumb|250px|Santa Cecília]]
'''Cecília de Roma''', més coneguda com a '''Santa Cecília''' (en [[llatí]], ''Sancta Caecilia''), segons el ''Martyrologium hieronymianum'', fon una noble romana, convertida al cristianisme i martirisada per la seua fe en una data no determinada, entre els anys [[180]] i [[230]].
Els catòlics celebren la seua memòria de manera obligatòria el [[22 de novembre]], i inclouen el seu nom en una de les pregàries eucarístiques de la missa —la pregària eucarística I—. Els ortodoxos també la commemoren en la mateixa data.
Els catòlics celebren la seua memòria de manera obligatòria el [[22 de novembre]], i inclouen el seu nom en una de les pregàries eucarístiques de la missa —la pregària eucarística I—. Els ortodoxos també la commemoren en la mateixa data.
En l'Iglésia catòlica, és patrona de la música, dels poetes, dels cegos (junt en [[Santa Llúcia de Siracusa]]), dels municipis d'[[Alfafara]] ([[Comunitat Valenciana]]), i [[Villalán de Campos]] ([[Castella i Lleó|Comunitat de Castella i Lleó]]) que té una iglésia [[Herrera de Valdecañas]] ([[província de Palència]]), en dita localitat també hi ha una iglésia consagrada ad ella i de les ciutats d'[[Albi]] ([[França]]), [[Omaha]] ([[Estats Units]]), [[Mar del Plata]] ([[Argentina]]) i del municipi de [[Estanzuela]] ([[Guatemala]]), entre unes atres localitats.
En l'[[Iglésia catòlica]], és patrona de la música, dels poetes, dels cegos (junt en [[Santa Llúcia de Siracusa]]), dels municipis d'[[Alfafara]] ([[Comunitat Valenciana]]), i [[Villalán de Campos]] ([[Castella i Lleó|Comunitat de Castella i Lleó]]) que té una iglésia [[Herrera de Valdecañas]] ([[província de Palència]]), en dita localitat també hi ha una iglésia consagrada ad ella i de les ciutats d'[[Albi]] ([[França]]), [[Omaha]] ([[Estats Units]]), [[Mar del Plata]] ([[Argentina]]) i del municipi de [[Estanzuela]] ([[Guatemala]]), entre unes atres localitats.
Els seus atributs són l'[[orgue]], el [[llaüt]] i les [[Rosa|roses]]. En honor ad ella, un important moviment de renovació de la música sacra catòlica de finals del [[sigle XIX]] rebé el nom de [[cecilianisme]].
Els seus atributs són l'[[orgue]], el [[llaüt]] i les [[Rosa|roses]]. En honor ad ella, un important moviment de renovació de la música sacra catòlica de finals del [[sigle XIX]] rebé el nom de [[cecilianisme]].
== Referències ==
* [https://books.google.com.ar/books?id=7WRxrxphxYwC&pg=PA478&dq=%22escueto+di%C3%A1logo+con+Valeriano%22+%22que+vaya+al+tercer+miliario+de+la+v%C3%ADa+Apia%22+%22un+anciano+mezclado+con+los+pobres%22+%22le+manda+Cecilia%22+%22Urbano+I%22&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwifmeSZr73QAhWTl5AKHTX8DrcQ6AEIKTAA#v=onepage&q=%22escueto%20di%C3%A1logo%20con%20Valeriano%22%20%22que%20vaya%20al%20tercer%20miliario%20de%20la%20v%C3%ADa%20Apia%22%20%22un%20anciano%20mezclado%20con%20los%20pobres%22%20%22le%20manda%20Cecilia%22%20%22Urbano%20I%22&f=false Giannarelli, Elene (2000). «Cecilia». En Leonardi, C.; Riccardi, A.; Zarri, G., eds. Diccionario de los Santos, volumen I. Madrid: San Pablo. p. 478. ISBN 84-285-2258-8]
* Meine, Sabine (2004). «Cecilia Without a Halo: The Changing Musical Virtus». Music in Art. Hannover: Hochschule für Musik und Theater Hannover. pp. 104-112.
== Bibliografia ==
* Coll Mansi: Conc. 8.236
* De Rossi, Giovanni Battista (1822-1894). La Roma sotterránea cristiana descritta ed illustrata. Roma: 1877. pp. (vol. 1) 180-181.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Saint Cecilia}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilia_de_Roma Santa Cecília en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilia_de_Roma Santa Cecília en Wikipedia]