Diferència entre les revisions de "Cultura de Lituània"

La '''cultura de [[Lituània]]''' combina l'heretage natiu, representada pel [[idioma lituà]], en aspectes culturals [[Paisos nòrdics|nòrdics]] i tradicions cristianes resultants dels seus vínculs històrics en [[Polònia]]. Si be existixen similituts llingüístiques i forts vínculs culturals en [[Lletònia]], en varis moments de la seua història Lituània rebè influència de les cultures [[Paisos nòrdics|nòrdica]], [[Alemans|germànica]] i [[Pobles eslaus|eslava]]. Varis canvis culturals adicionals s'han donat en este [[Paisos bàltics|país bàltic]] a partir de la recuperació de la independència en 1991, despuix d'haver segut ocupat i anexat en 1940 per la desapareguda [[Unió Soviètica]].

Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[paisos bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.  

El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans prusos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.

La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme|nazis]] o varen emigrar i el cens de 2001 solament va contabilisar 4007 judeus.

{{@AP|Idioma lituà}}

Es considera que l'idioma lituà ha retingut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios|samogiti]] o baix lituà.

Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] (1864–1904), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts,  periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].

La primera universitat va ser fundada en [[Vilna]] en 1556 pel rei de [[Polònia]] i Gran Duc de [[Lituània]] [[Esteban I Báthory]]. El primer llibre en idioma lituà va ser imprés en 1562 en [[Königsberg]] ([[Kaliningrat]]).