Isabel Gemio

Isabel Gemio Cardoso (Alburquerque, Badajoz, 5 de giner de 1961), és una comunicadora i presentadora espanyola de televisió i ràdio. A finals de la década dels 80 es va convertir en un rostre molt popular de la televisió, mig a on ha desenrollat com a presentadora una gran part de la seua extensa trayectòria professional. La fundació en el seu nom fomenta l'Investigació científica de les malalties rares.

Biografia

Naixcuda en la població extremenya d'Alburquerque, des de molt jove es trasllada a Badajoz, a on cursa el bachillerat i posteriorment comença els seus estudis d'Art Dramàtic. Inicia la seua llabor periodística en un programa en Radio Extremadura de la Cadena SER dedicat a universitaris, descobrint la seua verdadera vocació. Pronte passà a Catalunya i, baix el nom d'Isabel Garbí, des de les ones de Radio Barcelona (Cadena SER) presentà programes com "La chica de la radio", "Cita a las cinco" o "El Diván".

El seu pas al món de la televisió es produí en l'any 1984, de la mà d'Andrés Caparrós en el que compartí la presentació del concurs infantil Los sabios (llavors en el llinage artístic Garbí) de TVE i posteriorment passà a Telesur en el programa Hoy mismo. De regrés a la ràdio, treballà tant en la Cadena Rato com en Ràdio Nacional d'Espanya (RNE).

En l'any 1988 és cridada de nou per Televisió Espanyola per a substituir a Manuel Hidalgo durant l'estiu en el magazín Tal cual i en 1989, rellevava a Julia Otero al front del concurs 3x4, en el que permaneix un any. Per a presentar este programa, recupera de manera permanent el seu llinage patern com un homenage ad ell, recentment fallit.

Més tart, seria fichada per Antena 3 Televisió a on, entre 1993 i 1994, presenta el programa Lo que necesitas es amor. Llança en 1996 la versió espanyola d'un programa italià: Sorpresa ¡Sorpresa!, al front del qual es manté fins a 1998, i que torna a presentar durant el més de giner de 2007.

En els següents anys alterna ràdio i televisió, com el magazín matinal De buena mañana (2001-2002) en el que va substituir a Juan Ramón Lucas i Hay una carta para ti (2002-2004) abdós en Antena 3. Entre l'11 de setembre de 2004 i decembre de 2017 presentà el programa de ràdio Te doy mi palabra en Onda Cero. A partir de l'estiu de 2008, compatibilisà el seu treball en 'Te doy mi palabra en la presentació d'un programa d'entrevistes en la televisió autonòmica de la seua terra natal, Extremadura.

La malaltia d'un dels seus fills li animà a crear en 2008 la Fundació Isabel Gemio per a l'Investigació de Distròfies Musculars i atres Malalties, l'objectiu de la qual és finançar i fomentar llínees d'investigació científica per a l'erradicació de malalties rares, en tres millons d'afectats en Espanya.

En l'any 2018, despuix de 26 anys d'absència, retorna a Televisió Espanyola per a presentar l'espai d'entrevistes Retratos con alma. En abril de 2023, estrena el podcast El refugio de los salmones.

En juliol de 2025, s'anuncia la seua tornada a la ràdio, per a setembre d'eixe any, en l'espai nocturn El último tren, de 00:00 a 02:00 hores, en Ràdio Nacional d'Espanya.

Premis i guardons

• TP d'Or (1994) a la Millor Presentadora per Lo que necessites és amor.
• TP d'Or (1996) a la Millor Presentadora per Sorpresa ¡Sorpresa!.
• Cigró d'Argent (1996).
• Micròfon d'Argent (2005) per Et done la meua paraula.
• Antena d'Or (2006) per Et done la meua paraula.
• Premi del Club Internacional de Prensa (2007).
• Micròfon d'Or (2009) per Et done la meua paraula.
• Premi Clara Campoamor (2014), per la seua contribució a la promoció de l'igualtat de gènero en els mijos de comunicació.
• Premi Ondas (2017) a la trayectòria.
• Premi Ràdio i Televisió 2019, a la trayectòria en la ràdio.

Vida personal

Està divorciada de l'escultor cubà Julio Nilo Manrique Roldán (Matanzas, Cuba, 1969), ha compartit la seua vida en l'empresari Xavier Bennasar.

Té dos fills; Gustavo, que patix una malaltia poc freqüent, la Distròfia muscular de Duchenne, i Diego.

Enllaços externs

• Isabel Gemio en Wikipedia