Diferència entre les revisions de "Significat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 17:

El significat pot ser entés com un concepte unitari, global, que s'aplica a un referent o be com un conjunt de trets, similars als morfemes d'un mot. La primera postura té en contra que no explica mecanismes com la derivació o les relacions entre paraules, mentres que la segona és incompleta perqué hi ha nocions que són més complexes que la suma de les seues parts.

El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un ~~cop~~ fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un colp fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

== Vore també ==

* [[Parell mínim]]

@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 El significat pot ser entés com un concepte unitari, global, que s'aplica a un referent o be com un conjunt de trets, similars als morfemes d'un mot. La primera postura té en contra que no explica mecanismes com la derivació o les relacions entre paraules, mentres que la segona és incompleta perqué hi ha nocions que són més complexes que la suma de les seues parts.
-El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.
+El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un colp fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.
-[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.
+[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.
 == Vore també ==
 * [[Parell mínim]]