Diferència entre les revisions de "Racialisme en Catalunya"

	Pancatalanisme
	Archiu:Silueta dels Països Catalans.svg Conceptes Historia Mitos i fasificacions Simbols Partits Associacions Atres
	v · d · e

← Edició anterior

VisualWikitext

Última revisió del 19:04 31 gin 2026

Per racialisme en Catalunya s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels sigles XIX, XX i XXI basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.

Antecedents i context

El plantejament de races inferiors i superiors, identificades en nacions emergents i decadents, està en l'ambient intelectual de l'época en Espanya, ple d'alusions a la virilitat i el valor que acompanya al passat i desijat gran Imperi. La commemoració del quarto centenari del descobriment d'Amèrica (1892), havia inaugurat certa recuperació de l'"orgull espanyol" i del seu paper en el món, que culmina en la proclamació del 12 d'octubre (data del desembarc de Colón en Sant Salvador-Guanahaní) com a Dia de la Raça, pero la pèrdua dels últims vestigis de l'Imperi colonial espanyol en 1898 va qüestionar dita recuperació.

La pèrdua d'estos últims territoris d'ultramar (Cuba, Guam, Filipines i Puerto Rico) a mans de l'eixèrcit nortamericà, el cridat desastre del 98, va tindre diverses conseqüències en el paisage polític i cultural espanyol, aparte de l'evident pèrdua de les colónies. Varen aparéixer diverses receptes per a la solució de la decadència espanyola i el ser d'Espanya, entre elles el regeneracionisme, pero també els nacionalismes català i vasc. Els nacionalistes catalans se sentien atrapats en una Espanya dèbil, atrassada i decadent, que no era capaç de progressar, llastre del que es tindrien que lliurar per a convertir-se en una societat moderna.

D'acort en Joan-Lluis Marfany, «el racisme els impregnava a tots [els protagonistes de la Renaixença], com impregnava a tota la cultura de l'época».

Sigle XXI

Declaracions públiques i discursos polítics

2001: Heribert Barrera (exlíder d'ERC): En el seu llibre "Què pensa Heribert Barrera?", es recopilen numeroses declaracions que evidencien un discurs xenòfop i raciste cap als andalusos, calificant-los de "incults" i "subdesenrollats".^[1]
2017: Quim Torra (expresident de la Generalitat): Va afirmar que "la configuració racial catalana és més purament blanca que l'espanyola", sugerint una superioritat racial del català sobre el restant dels espanyols.^[2]
2025 Jordi Turull (Junts per Catalunya): El secretari general de Junts va criticar que Andalusia oferixca deduccions fiscals finançades "en els diners dels catalans", lo que va generar una forta resposta del president andalús, Juanma Moreno, i de líders del PSOE i PP, els qui varen exigir respecte i varen negar que Andalusia vixca de subsidis catalans.^[3]

Referències

Enllaços externs

[1] Barrera, el racista al que defiende Torra: contra andaluces, negros y débiles mentales

[2] El racismo del nacionalismo catalán no es nada nuevo, aquí algunos ejemplos

[3] Junts tensa el debate de la financiación: “Con el dinero de los catalanes, los andaluces te subvencionan el gimnasio”

[1]

[2]

[3]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{en desenroll}}
 {{Pancatalanisme2}}
-Per r'''acialisme en Catalunya''' s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels sigles XIX, XX i XXI basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.
+Per '''racialisme en Catalunya''' s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels [[sigle XIX|sigles XIX]], [[Sigle XX|XX]] i [[Sigle XXI|XXI]] basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.
 == Antecedents i context ==
-El plantejament de races inferiors i superiors, identificades en nacions emergents i decadents, està en l'ambient intelectual de l'época en Espanya, ple d'alusions a la virilitat i el valor que acompanya al passat i desijat gran Imperi. La commemoració del quarto centenari del descobriment d'Amèrica (1892), havia inaugurat certa recuperació de l'"orgull espanyol" i del seu paper en el món, que culmina en la proclamació del 12 d'octubre (data del desembarc de Colón en Sant Salvador-Guanahaní) com a Dia de la Raça, pero la pèrdua dels últims vestigis de l'Imperi colonial espanyol en 1898 va qüestionar dita recuperació.
+El plantejament de races inferiors i superiors, identificades en nacions emergents i decadents, està en l'ambient intelectual de l'época en Espanya, ple d'alusions a la virilitat i el valor que acompanya al passat i desijat gran Imperi. La commemoració del quarto centenari del [[descobriment d'Amèrica]] ([[1892]]), havia inaugurat certa recuperació de l'"orgull espanyol" i del seu paper en el món, que culmina en la proclamació del [[12 d'octubre]] (data del desembarc de [[Cristofol Colón|Colón]] en Sant Salvador-Guanahaní) com a Dia de la Raça, pero la pèrdua dels últims vestigis de l'Imperi colonial espanyol en [[1898]] va qüestionar dita recuperació.
 La pèrdua d'estos últims territoris d'ultramar (Cuba, Guam, Filipines i Puerto Rico) a mans de l'eixèrcit nortamericà, el cridat desastre del 98, va tindre diverses conseqüències en el paisage polític i cultural espanyol, aparte de l'evident pèrdua de les colónies. Varen aparéixer diverses receptes per a la solució de la decadència espanyola i el ser d'Espanya, entre elles el regeneracionisme, pero també els nacionalismes català i vasc. Els nacionalistes catalans se sentien atrapats en una Espanya dèbil, atrassada i decadent, que no era capaç de progressar, llastre del que es tindrien que lliurar per a convertir-se en una societat moderna.