40 642
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Sant Pere Pasqual''' ([[Valéncia]], [[1227]] - † [[1300]]) fon un sant mercedari, canonisat en l'any [[1670]]. Doctor parisenc, canonge, de l'Iglesia catedral valentina, bisbe de [[Granada]] i de [[Jaén]], Canceller Major de [[Regne de Castella|Castella]] i insigne escritor de l'Orde la Mercé, és sense dubte, una de les figures més significatives del [[sigle XIII]] valencià, per la seua llabor lliteraria i evangèlica. Va redactar la seua obra en tres idiomes diferents: [[Idioma àrap|àrap]], [[llatí]] i [[romanç valencià]]. Sant Pere Pasqual és un clar eixemple del mossarabisme valencià i u dels escritors que més injustament ha permaneixcut ignorat i oblidat de l'història valenciana.
'''Sant Pere Pasqual''' ([[Valéncia]], [[1227]] - † [[1300]]) fon un sant mercedari, canonisat en l'any [[1670]]. Doctor parisenc, canonge, de l'Iglesia catedral valentina, bisbe de [[Granada]] i de [[Jaén]], Canceller Major de [[Regne de Castella|Castella]] i insigne escritor de l'Orde la Mercé, és sense dubte, una de les figures més significatives del [[sigle XIII]] valencià, per la seua llabor lliteraria i evangèlica. Va redactar la seua obra en tres idiomes diferents: [[Idioma àrap|àrap]], [[llatí]] i [[romanç valencià]]. Sant Pere Pasqual és un clar eixemple del mossarabisme valencià i u dels escritors que més injustament ha permaneixcut ignorat i oblidat de l'història valenciana.
==Vida del sant segons la tradició==
== Vida del sant segons la tradició ==
'''Sant Pere Pasqual''', segons la tradició, va nàixer en [[Valéncia]] cap a l'any [[1227]]. Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en [[París]] a on fon ordenat sacerdot en l'any [[1249]]. Allí, hauria segut condiscípul de [[Sant Tomàs d'Aquino]]. Tornat a [[Espanya]], va ingressar en l'orde de la [[mercedaris|Mercé]] i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de [[Jaén]] en [[1296]]. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis fon capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en [[Granada (Província)|Granada (Andalusia)]] el [[6 de giner]] de l'any [[1300]].
'''Sant Pere Pasqual''', segons la tradició, va nàixer en [[Valéncia]] cap a l'any [[1227]]. Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en [[París]] a on fon ordenat sacerdot en l'any [[1249]]. Allí, hauria segut condiscípul de [[Sant Tomàs d'Aquino]]. Tornat a [[Espanya]], va ingressar en l'orde de la [[mercedaris|Mercé]] i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de [[Jaén]] en [[1296]]. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis fon capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en [[Granada (Província)|Granada (Andalusia)]] el [[6 de giner]] de l'any [[1300]].
És el patró dels estudiants [[mercedaris]].
És el patró dels estudiants [[mercedaris]].
==Obra atribuïda==
== Obra atribuïda ==
[[File:PàgBíbliaParva.jpg|thumb|200px|Bíblia Parva]]
[[Archiu:Bibliaparva.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]
{{AP|Bíblia Parva}}
{{AP|Bíblia Parva}}
Va escriure en [[llengua valenciana]]: la ''[[Bíblia Parva]] '' o ''Llibre del bisbe de Jaén'', que hauria escrit durant la [[presó]] en Granada; el ''Llibre de Gamaliel'', ''Destrucció de Jerusalem'', "Reemsó de Cautius, la ''Disputa del Bisbe de Jaén contra Jueus sobre la fe cathòlica'' i les sis ''Històries i contemplacions''.
Va escriure en [[llengua valenciana]]: la ''[[Bíblia Parva]] '' o ''Llibre del bisbe de Jaén'', que hauria escrit durant la [[presó]] en Granada; el ''Llibre de Gamaliel'', ''Destrucció de Jerusalem'', "Reemsó de Cautius, la ''Disputa del Bisbe de Jaén contra Jueus sobre la fe cathòlica'' i les sis ''Històries i contemplacions''.
{{Cita|La Biblia Parva ('parva' té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, és un dels documents més antics en nostra [[Llengua Valenciana]]. Sant Pere Pasqual naixqué onze anys abans de l'entrada de Jaume I a la ciutat de Valéncia.
[[Joaquín Millán Rubio|Fray Joaquín Millán Rubio]], diu que:
'''....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.''}}
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|''Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes.''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Pàg. 86) (Madrit, 1957), [[Ramón Menéndez Pidal]]}}
{{Cita|''Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes.''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Pàg. 86) (Madrit, 1957), [[Ramón Menéndez Pidal]]}}
==Controvèrsia==
== Controvèrsia ==
Fonts [[catalanisme|catalanistes]] han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que [[Valéncia]] fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades per les investigacions d'autors intelectuals com: [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ampar Cabanes]], [[Huici]], [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]] o [[Lleopolt Peñarroja|Peñarroja]], entre atres.
Fonts [[catalanisme|catalanistes]] han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que [[Valéncia]] fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades per les investigacions d'autors intelectuals com: [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ampar Cabanes]], [[Huici]], [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]] o [[Lleopolt Peñarroja|Peñarroja]], entre atres.
En l'obra de Sant Pere Pasqual trobem frases tan valencianes com «trencarà les portes d'aram i pessejarà (peçejarà) els forrellats de ferre». I encara més esta atra: «Yo reemi a vós en les cordetes d'Adam». Notem ací dos coses importants: el diminutiu «cordetes» i l'us de la preposició «en» per «ab». Per a que no quede cap dubte, la versió del Ms Vaticà és idèntica llevat en la preposició: «ab les cordetes d'Adam»."
En l'obra de Sant Pere Pasqual trobem frases tan valencianes com «trencarà les portes d'aram i pessejarà (peçejarà) els forrellats de ferre». I encara més esta atra: «Yo reemi a vós en les cordetes d'Adam». Notem ací dos coses importants: el diminutiu «cordetes» i l'us de la preposició «en» per «ab». Per a que no quede cap dubte, la versió del Ms Vaticà és idèntica llevat en la preposició: «ab les cordetes d'Adam»."
Els arcaisme del valencià de l'obra de sant Pedro Pasqual es corresponen en el llenguage dels Furs i Les Costums del [[Regne de Valéncia]], de l'any [[1261]].
Els arcaisme del valencià de l'obra de sant Pedro Pasqual es corresponen en el llenguage dels Furs i Les Costums del [[Regne de Valéncia]], de l'any [[1261]].
== Vore també ==
* [[Bíblia Parva]]
== Referències ==
== Referències ==