Diferència entre les revisions de "Convent del Desert de les Palmes"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''Convent del Desert de les Palmes''', '''Convent Carmelità''' o '''Monasteri dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes''' està situat en el terme municipal de [[Benicàssim]], en la [[província de Castelló]]. L'elecció d'este lloc privilegiat en el [[Parc Natural del Desert de les Palmes]] com a lloc d'assentament d'un dels “Deserts” de l'Orde dels Carmelites Descalços o Carmelo Teresià, ha donat lloc a un dels més bells i interessants, ademés d'únic, conjunt històric de caràcter religiós de la [[Comunitat Valenciana]]. | El '''Convent del Desert de les Palmes''', '''Convent Carmelità''' o '''Monasteri dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes''' està situat en el terme municipal de [[Benicàssim]], en la [[província de Castelló]]. L'elecció d'este lloc privilegiat en el [[Parc Natural del Desert de les Palmes]] com a lloc d'assentament d'un dels “Deserts” de l'Orde dels Carmelites Descalços o Carmelo Teresià, ha donat lloc a un dels més bells i interessants, ademés d'únic, conjunt històric de caràcter religiós de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
Els Deserts eren llocs deshabitats i idòneus per als carmelites, que pretenien tornar al carisma original de l'Orde, la vida cenobítica acompanyada d'un esperit eremític renovat per la [[Reforma catòlica|Contrarreforma]]. | Els Deserts eren llocs deshabitats i idòneus per als carmelites, que pretenien tornar al carisma original de l'Orde, la vida cenobítica acompanyada d'un esperit eremític renovat per la [[Reforma catòlica|Contrarreforma]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
=== Antecedents === | === Antecedents === | ||
L'orige de l'Orde es remonta als eremites establits en el mont Carmelo de Jerusalem en el [[sigle XII]]. Segons la tradició, este mont estava santificat per Sant Elíes i Sant Elíseu. | L'orige de l'Orde es remonta als eremites establits en el mont Carmelo de [[Jerusalem]] en el [[sigle XII]]. Segons la tradició, este mont estava santificat per Sant Elíes i Sant Elíseu. | ||
La fòrmula de vida fon donada entre els anys [[1206]] i [[1214]] per Sant Albert, patriarca de [[Jerusalem]], en una regla de tradició eremítica a on resaltava la soletat, el silenci, el dejuni, l'abstinència de carn, i la vida retirada i contemplativa encara que no exenta de treball. | La fòrmula de vida fon donada entre els anys [[1206]] i [[1214]] per Sant Albert, patriarca de [[Jerusalem]], en una regla de tradició eremítica a on resaltava la soletat, el silenci, el dejuni, l'abstinència de carn, i la vida retirada i contemplativa encara que no exenta de treball. | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
El nou convent, va començar a construir-se en l'any [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità. El poble de Benicàsim estava agraït per l'ajuda rebuda pels monges en la recent epidèmia de [[còlera]]. | El nou convent, va començar a construir-se en l'any [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità. El poble de Benicàsim estava agraït per l'ajuda rebuda pels monges en la recent epidèmia de [[còlera]]. | ||
Per a l'emplaçament de les noves edificacions s'elegix el Bancal de la Porteria, començant-se les obres en [[1784]]. L'encarregat de dirigir les obres serà Fra Joaquim del Chiquet Jesús. Est va obtindre el títul de mestre d'obres en [[Saragossa]], i el d'arquitecte per a tots els edificis que s'oferixquen en les cases i convents de la seua Orde ho va rebre de la [[Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] l'1 de febrer de [[1789]]. El proyecte del Desert fon aprovat per dita Acadèmia el [[16 de giner]] de [[1785]]. En [[1791]] s'iniciava la construcció de l'iglésia i en [[1793]] la vida eremítica. En l'any [[1796]] l'iglésia ya s'havia acabat i en [[1802]] es varen traslladar els cadàvers del vell al nou monasteri. | Per a l'emplaçament de les noves edificacions s'elegix el Bancal de la Porteria, començant-se les obres en [[1784]]. L'encarregat de dirigir les obres serà Fra Joaquim del Chiquet Jesús. Est va obtindre el títul de mestre d'obres en [[Saragossa]], i el d'arquitecte per a tots els edificis que s'oferixquen en les cases i convents de la seua Orde ho va rebre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] l'1 de febrer de [[1789]]. El proyecte del Desert fon aprovat per dita Acadèmia el [[16 de giner]] de [[1785]]. En [[1791]] s'iniciava la construcció de l'iglésia i en [[1793]] la vida eremítica. En l'any [[1796]] l'iglésia ya s'havia acabat i en [[1802]] es varen traslladar els cadàvers del vell al nou monasteri. | ||
En l'any [[1811]] aplega a la província el [[Louis Gabriel Suchet|general Suchet]], produint-se els primers abusos. Despuix es va portar a terme l'inventari de bens del convent d'acort al “Embargament de bens nacionals”. Avisat el prior de que anava a produir-se este fet, va amagar part dels bens, conseguint ademés que li nomenaren custodi dels bens inventariats. | En l'any [[1811]], el 21 de setembre, aplega a la província el [[Louis Gabriel Suchet|general Suchet]], produint-se els primers abusos. S'apoderà el pànic del convent davant les notícies de crueltats i crims dels francesos. Alguns frares fugiren del convent, entre ells el Prior. Pero la major part de la comunitat se quedà. Dos pares baixaren a Castelló al dia següent i tractaren en persones influents per a impedir qualsevol agressió, cosa que se conseguí. Despuix es va portar a terme l'inventari de bens del convent d'acort al “Embargament de bens nacionals”. Avisat el prior de que anava a produir-se este fet, va amagar part dels bens, conseguint ademés que li nomenaren custodi dels bens inventariats. | ||
En l'any [[1813]] un intent de venda del Desert per part de les autoritats fon frustrat per un informe desfavorable de l'alcalde de Benicàssim. D'esta forma, el convent va mantindre bona part dels seus bens durant l'[[Guerra de l'Independència espanyola|invasió napoleònica]]. Poc temps despuix, en [[1835]], es produïx la Real Orde d'Exclaustració Eclesiàstica decretada pel Govern. En les següents décades es produïx una reducció en la comunitat religiosa, aplegant en [[1873]] al prior i a tres o quatre pares. | En l'any [[1813]] un intent de venda del Desert per part de les autoritats fon frustrat per un informe desfavorable de l'alcalde de Benicàssim. D'esta forma, el convent va mantindre bona part dels seus bens durant l'[[Guerra de l'Independència espanyola|invasió napoleònica]]. Poc temps despuix, en [[1835]], es produïx la Real Orde d'Exclaustració Eclesiàstica decretada pel Govern. En les següents décades es produïx una reducció en la comunitat religiosa, aplegant en [[1873]] al prior i a tres o quatre pares. | ||
En l'arribada de la Restauració de l'Orde la situació de no–exclaustració de la comunitat situa al monasteri en una | En l'arribada de la Restauració de l'Orde la situació de no–exclaustració de la comunitat situa al monasteri en una posició destacada en tota Espanya. En [[1880]] es declara al Desert noviciat, en el consegüent aument de la comunitat. | ||
A fi de superar la penúria econòmica, els monjos comencen a recolectar les herbes aromàtiques del Desert per a la destilació del ''[[Licor Carmelitano]]'' (Licor Carmelità). Despuix d'ubicar la planta d'elaboració en els sòtols del convent, es construirà un edifici propenc i, posteriorment, la fàbrica en el poble de Benicàssim, que data de l'any [[1913]]. | A fi de superar la penúria econòmica, els monjos comencen a recolectar les herbes aromàtiques del Desert per a la destilació del ''[[Licor Carmelitano]]'' (Licor Carmelità). Despuix d'ubicar la planta d'elaboració en els sòtols del convent, es construirà un edifici propenc i, posteriorment, la fàbrica en el poble de Benicàssim, que data de l'any [[1913]]. | ||
Els últims acontenyiments que han influenciat en el devindre de la comunitat monàstica han segut la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936]], en la que varen ser assessinats | El 24 de juliol de [[1936]] davant les amenaces d'elements comunistes i de la F.A.I. que pujaren al Monasteri, els religiosos fugiren i se dispersaren, la majoria d'ells sense comprendre res. Uns se refugiaren en masos veïns i uns atres tornaren als seus pobles pero començà el calvari de tots ells, vintihuit religiosos havia en el Desert quan esclatà la revolució, dels quals onze foren assessinats. El Desert de les Palmes quedà baix el domini de la Junta Revolucionària de Benicàssim, que una volta saquejat el Convent i destruït allò que lis molestava, s'instalaren en ell. La biblioteca havia segut traslladada a Castelló i no pugueren cremar-la. | ||
Els últims acontenyiments que han influenciat en el devindre de la comunitat monàstica han segut la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936]], en la que varen ser assessinats monjos pertanyents a la comunitat, i en [[1971]], quan es va crear un centre d'espiritualitat de gran repercussió entre els fidels cristians. També la construcció de la carretera, primer des de Castelló, en accés junt a l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]] en la nacional 340 i, posteriorment, completada en l'accés des de Benicàssim, determina la presència massiva de turistes atrets per la bellea del lloc i les impressionants vistes de la Plana de Castelló. | |||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 57: | Llínea 59: | ||
El nou es va construir en el Bancal de la Porteria, en una esplanada a mig camí entre el monasteri vell i la Porteria Alta. El conjunt consta d'un quadrilàter de 53 x 41 m. conformat pel monasteri i l'iglésia, sent la seua estructura molt similar a la del convent antic. Posseïx tres altures i un sòtol. Les quatre ales tanquen l'edifici rodejant l'iglésia que s'ubica en mig del claustre. Est comunica en les ales per mig de l'allargament dels seus quatre braços dividint el claustre en quatre. | El nou es va construir en el Bancal de la Porteria, en una esplanada a mig camí entre el monasteri vell i la Porteria Alta. El conjunt consta d'un quadrilàter de 53 x 41 m. conformat pel monasteri i l'iglésia, sent la seua estructura molt similar a la del convent antic. Posseïx tres altures i un sòtol. Les quatre ales tanquen l'edifici rodejant l'iglésia que s'ubica en mig del claustre. Est comunica en les ales per mig de l'allargament dels seus quatre braços dividint el claustre en quatre. | ||
[[Archiu:Desiertopalamas.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]] | |||
És un edifici senzill i auster en el que els materials amprats són mur de pinyonat en pedra de rodeno i morter de calç, fusta, rajola, algeps i teula. | És un edifici senzill i auster en el que els materials amprats són mur de pinyonat en pedra de rodeno i morter de calç, fusta, rajola, algeps i teula. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Desert de les Palmes]] | |||
== Bibliografia == | |||
* | * ''El Desierto de las Palmas. Monografía histórica'', Rvdo. Padre Ildefonso de la Inmaculada. Prior del Monasterio (Imprenta de la Excma. Diputación Provincial - Castellón de la Plana, 1962). | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Convento_Carmelita_del_Desierto_de_las_Palmas Convent del Desert de les Palmes en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Convento_Carmelita_del_Desierto_de_las_Palmas Convent del Desert de les Palmes en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||