Canvis

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Periodiste

| ocupació = Periodiste, presentador i escritor.

| data_naix = 4 de juny de [[1942]]   

| data_naix = 4 de juny de [[1942]]   

| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Jose María Íñigo Gómez''', conegut popularment per '''Íñigo''', ([[Bilbao]], [[País Vasc]], [[4 de juny]] de [[1942]] - [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[2018]])​ fon un periodiste, actor, escritor i presentador de [[Televisió espanyola|televisió espanyola]] (RTVE).

'''Jose María Íñigo Gómez''', conegut popularment per '''Íñigo''', ([[Bilbao]], [[País Vasc]], [[4 de juny]] de [[1942]] - † [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[2018]])​ fon un periodiste, actor, escritor i presentador de [[Televisió Espanyola|televisió espanyola]] (RTVE).

== Biografia ==

== Biografia ==

=== Televisió ===

=== Televisió ===

El seu debut en TVE se produïx en l'any [[1968]] en el programa de Pedro Olea, codirigit per Iván Zulueta, ''Último grito'', un espai que pretenia mostrar les tendències artístiques i musicals punteres en el moment. Més tart presentaria el programa musical ''Ritmo 70'', baix la realisació de [[Pilar Miró]].

El seu debut en TVE se produïx en l'any [[1968]] en el programa de Pedro Olea, codirigit per Iván Zulueta, ''Último grito'', un espai que pretenia mostrar les tendències artístiques i musicals punteres en el moment. Més tart presentaria el programa musical ''Ritmo 70'', baix la realisació de [[Pilar Miró]].

En l'any [[1970]] estrena en el llavors canal de [[UHF]] el programa ''Estudio Abierto'', un programa d'entrevistes, reportages i varietats,​ que quan passà a la primera cadena en l'any [[1972]] el llançà definitivament a la fama televisiva i en el que consagrà la seua image adornada en uns enormes bigots. El programa s'emetria fins a [[1974]] i, en una segona etapa, entre [[1983]] i [[1985]].

En l'any [[1970]] estrena en el llavors canal de [[UHF]] el programa ''Estudio Abierto'', un programa d'entrevistes, reportages i varietats,​ que quan passà a la primera cadena en l'any [[1972]] el llançà definitivament a la fama televisiva i en el que consagrà la seua image adornada en uns enormes bigots. El programa s'emetria fins a l'any [[1974]] i, en una segona etapa, entre [[1983]] i [[1985]].

A ''Estudio Abierto'', li seguiren atres programes de cort similar en els que Íñigp alternava la presentació d'actuacions musicals en les entrevistes a personages famosos o a ciutadans desconeguts per al gran públic, pero en coses curioses que contar o mostrar com [[Uri Geller]], un mentaliste. Tots eixos espais el convertiren en un dels rostres més populars en [[Espanya]] durant els anys setanta: ''Directísimo'', ''Esta noche... fiesta'', ''Fantástico''.

A ''Estudio Abierto'', li seguiren atres programes de cort similar en els que Íñigo alternava la presentació d'actuacions musicals en les entrevistes a personages famosos o a ciutadans desconeguts per al gran públic, pero en coses curioses que contar o mostrar com [[Uri Geller]], un mentaliste. Tots eixos espais el convertiren en un dels rostres més populars en [[Espanya]] durant els anys setanta: ''Directísimo'', ''Esta noche... fiesta'', ''Fantástico''.

Despuix de l'arribada de les televisions privades, i despuix d'uns anys de silenci, Íñigo tornà a posar-se davant d'una cambra, acompanyant a atra veterana del mig, Laura Valenzuela en el programa ''Las mañana de Telecinco'' ([[1993]]-[[1994]]). Des de llavors, se deixà vore en diferents programes de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats, concursos o inclús ''Reality shows''. Al mateix temps, i des de l'any [[2000]] colaborava en el programa de Ràdio Nacional d'Espanya ''No es un dia cualquiera''.

Despuix de l'arribada de les televisions privades, i despuix d'uns anys de silenci, Íñigo tornà a posar-se davant d'una cambra, acompanyant a atra veterana del mig, [[Laura Valenzuela]] en el programa ''Las mañana de Telecinco'' ([[1993]]-[[1994]]). Des de llavors, se deixà vore en diferents programes de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats, concursos o inclús ''Reality shows''. Al mateix temps, i des de l'any [[2000]] colaborava en el programa de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE) ''No es un dia cualquiera''.

Tambe participà en el programa de Televisió Espanyola ''Las mañanas de La 1'', junt en Mariló Montero. És de destacar també la seua revista de turisme i viages Ganas de viajar.

També participà en el programa de [[Televisió Espanyola]] ''Las mañanas de La 1'', junt en [[Mariló Montero]]. És de destacar també la seua revista de turisme i viages ''Ganas de viajar''.

El [[15 de juny]] de l'any [[2011]] fon nomenat ''Padrino del Club Expopress de Periodistes de [[Galícia]]''.

El [[15 de juny]] de l'any [[2011]] fon nomenat ''Padrino del Club Expopress de Periodistes de Galícia''.

==== Eurovisió ====

==== Eurovisió ====

Des de l'any [[2011]] i fins a l'any [[2017]] fon l'encarregat per Televisió Espanyola de comentar el [[Festival d'Eurovisió]], tant per a la final com per ad alguna de les semifinals.

Des de l'any [[2011]] i fins a l'any [[2017]] fon l'encarregat per Televisió Espanyola (TVE) de comentar el [[Festival d'Eurovisió]], tant per a la final com per ad alguna de les semifinals.

== Falliment ==

== Falliment ==

== Obra ==

== Obra ==

Publicà mes de vint llibres, entre els que figuren ''La bomba Esther Vilar'', Música Pop, Música Folkk, ''Enciclopedia de la música 1900-1970'', ''Estudio Abierto'', ''Mundo fantástico'', ''Ahora hablo yo'' (2004), ''Cuando eramos jóvenes'' (2004), ''100 españoles y el príncipe'' (2010), ''La tele que fuimos'' (2013), i entre 1998 i 2013, varis llibres de viages per Espanya en colaboració en Antonio Aradillas. Ademés edità i dirigí les revistes com ''Viajes y Vacaciones'', ''Vinos y Restauración'', ''Hoteles del siglo XXI'' i ''Lo mejor de Madrid''.

Publicà més de vint llibres, entre els que figuren ''La bomba Esther Vilar'', Música Pop, Música Folkk, ''Enciclopedia de la música 1900-1970'', ''Estudio Abierto'', ''Mundo fantástico'', ''Ahora hablo yo'' (2004), ''Cuando eramos jóvenes'' (2004), ''100 españoles y el príncipe'' (2010), ''La tele que fuimos'' (2013), i entre 1998 i 2013, varis llibres de viages per Espanya en colaboració en Antonio Aradillas. Ademés edità i dirigí les revistes com ''Viajes y Vacaciones'', ''Vinos y Restauración'', ''Hoteles del siglo XXI'' i ''Lo mejor de Madrid''.

== Premis ==

== Premis ==