Diferència entre les revisions de "Història de la medicina" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

[[Archiu :Caduceus yellow.png|thumb|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]

L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que ~~s'hi~~ produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[~~enfermetat|~~malaltia]].

L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que es produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]].

Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis ~~obtinguts~~ de la [[naturalea]]) i una medicina ~~magico~~-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.

Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina màgica-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre lo inexplicable.

En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos ~~milenaris~~ següents sorgiren ~~molts~~ atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenis següents sorgiren moltes atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins ad aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el fruit sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], se basa en un paradigma fonamentalment biologiciste, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

== Referències ==

== Bibliografia ==

* Dominique Lecourt (dir.), ''Dictionnaire de la pensée médicale'' (2004), réed. PUF/Quadrige, Paris, 2004.

Llínea 17:

* Jean-Charles Sournia, ''Histoire de la médecine'', La Decouverte, reed. 2004

== ~~Vínculs~~ externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.indiana.edu/~ancmed/egypt.HTM ''Medicine in Ancient Egypt'']

* [http://www.newadvent.org/cathen/10122a.htm ''History of Medicine'']; [http://www.newadvent.org/cathen/01457e.htm ''Anatomy''] @ [http://www.newadvent.org/cathen/ 1917 ''Catholic Encyclopedia'']

Llínea 24:

* [http://gallica.bnf.fr/ ''Gallica (BNF'')]

* [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica.htm BIUM]

[[Categoria:Medicina]]

[[Categoria:Història de la medicina| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu :Caduceus yellow.png|thumb|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]
-L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[enfermetat|malaltia]].
+L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que es produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]].
-Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.
+Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina màgica-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre lo inexplicable.
-En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."
+En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenis següents sorgiren moltes atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins ad aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."
-La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>
+La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el fruit sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], se basa en un paradigma fonamentalment biologiciste, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>
 == Referències ==
 <references/>
 == Bibliografia ==
 * Dominique Lecourt (dir.), ''Dictionnaire de la pensée médicale'' (2004), réed. PUF/Quadrige, Paris, 2004.
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 * Jean-Charles Sournia, ''Histoire de la médecine'', La Decouverte, reed. 2004
-== Vínculs externs ==
+== Enllaços externs ==
 * [http://www.indiana.edu/~ancmed/egypt.HTM ''Medicine in Ancient Egypt'']
 * [http://www.newadvent.org/cathen/10122a.htm ''History of Medicine'']; [http://www.newadvent.org/cathen/01457e.htm ''Anatomy''] @ [http://www.newadvent.org/cathen/ 1917 ''Catholic Encyclopedia'']
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 * [http://gallica.bnf.fr/ ''Gallica (BNF'')]
 * [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica.htm BIUM]
+{{Història de la ciència}}
 [[Categoria:Medicina]]
 [[Categoria:Història de la medicina| ]]