Diferència entre les revisions de "Reggio de l'Emilia"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
Pel seu nom es pensa que fon fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília.  
Pel seu nom es pensa que fon fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília.  


No va ser mai colònia [[Antiga Roma|romana]] pero fon una ciutat pròspera si molt per darrere de Mutina i Parma i [[Estrabó]] la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona títol de colònia per equivocació, ya que [[Plini el vell]] no la nomena com a tal ni apareix en cap de les inscripcions trobades.
No va ser mai colònia [[Antiga Roma|romana]] pero fon una ciutat pròspera si be molt per darrere de Mutina i Parma i [[Estrabó]] la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona títol de colònia per equivocació, ya que [[Plini el vell]] no la nomena com a tal ni apareix en cap de les inscripcions trobades.


En el [[sigle V]] havia entrat en plena decadència tal com la nomena [[Sant Ambròs]], pero va ser sèu d'un bisbe.
En el [[sigle V]] havia entrat en plena decadència tal com la nomena [[Sant Ambròs]], pero va ser sèu d'un bisbe.
Llínea 22: Llínea 22:
La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa.  
La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa.  


En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini però finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].  
En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini pero finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].  


Despuix de l'intervenció francesa en l'any [[1512]], el ducat va passar al [[Papa]] [[Juli II]]. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa [[Adrià VI]] el [[29 de setembre]] de [[1523]].  
Despuix de l'intervenció francesa en l'any [[1512]], el ducat va passar al [[Papa]] [[Juli II]]. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa [[Adrià VI]] el [[29 de setembre]] de [[1523]].  
Llínea 31: Llínea 31:


La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al [[Sigle XX|XX]]. En l'any [[1873]] es varen enderrocar les muralles.
La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al [[Sigle XX|XX]]. En l'any [[1873]] es varen enderrocar les muralles.
 
   
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}