Diferència entre les revisions de "Blasquisme"

El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]]'', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en l'any [[1896]] del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]].

El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] en el [[sigle XIX]], a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En l'any [[1908]] la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].

Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.

Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].