Diferència entre les revisions de "Cantàbria"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
La revolució neolítica —aparició de societats productores—, iniciada en el Mediterràneu, aplega al Cantàbric en un important desfasament cronològic, convertint-lo en una regió marginal en la que durant molt temps coexistiran societats caçadores-recolectores i productores (agrícoles-ganaderes). Culturalment destaca el megalitisme, vinculat a la ganaderia transhumant. | La revolució neolítica —aparició de societats productores—, iniciada en el Mediterràneu, aplega al Cantàbric en un important desfasament cronològic, convertint-lo en una regió marginal en la que durant molt temps coexistiran societats caçadores-recolectores i productores (agrícoles-ganaderes). Culturalment destaca el megalitisme, vinculat a la ganaderia transhumant. | ||
=== Guerres càntabres i romanisació === | |||
Els romans es varen trobar en Cantàbria en una societat clànica sense unitat política que habitava en càstrums (poblats fortificats) i practicava el pillage en el Replanell per a equilibrar la seua fràgil economia. Això, els recursos miners, la voluntat de tancar les fronteres de l'Imperi i la busca de llorers de victòria varen dur a Octavi August a iniciar l'invasió de la regió en 29 a. C. La romanisació en Cantàbria fon tardana, centrada en l'explotació minera i ganadera, la qual va marcar la disposició de les comunicacions, dispostes per al transport de les mercaderies i mercaderies. Com a urbs solament destaquen Julióbriga i Flavióbriga | |||
=== Alta Edat Mija === | |||
La societat visigoda va succeir a la romana, i en 574 Leovigildo va establir el seu domini en la Cordillera, fundant el Ducat de Cantàbria com a marca defensiva en capital en Amaya. Al començament del sigle VIII la conquista islàmica alcança Penya Amaya, espentant al nort una important immigració hispanogoda.<ref name="gonzalez-echegaray">{{Cita libro |apellidos=González Echegaray |nombre=Joaquín |título=Cantabria en la transición al Medievo. Los siglos oscuros: IV-IX |año=1998 |editorial=Estvdio |isbn=9788487934636 |ubicación=Santander |edición=1º |volumen=XII |idioma=español}}</ref> | |||
En 722 la victòria de Pelayo en Covadonga va permetre la constitució del Regne d'Astúries, núcleu polític dins del com es configurarà la societat càntabra medieval: assentament de llogarets en les valls, implantació d'una economia agrària assentada en el cereal, la vinya i les frutes i triumfo del cristianisme introduiran el feudalisme en la regió, en el desenroll de senyorius religiosos vinculats als primers monasteris (art de repoblament): Santo Toribio, Santa María de Piasca, Santa Juliana, Emeterio y Celedonio, San Pedro de Cervatos, San Martín de Elines. | |||
== Toponomia == | == Toponomia == | ||
| Llínea 129: | Llínea 137: | ||
[[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]]. | [[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]]. | ||
Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]] | Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]] | ||
== Referències == | |||
<references/> | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||