Diferència entre les revisions de "Ricart Garcia Moya"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''Ricart Garcia Moya''' ([[Alacant]], [[1942]]), és un historiador, professor i investigador [[Valencians|valencià]], Llicenciat en Belles Arts i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana. És professor d'ensenyança secundària. | '''Ricart Garcia Moya''' ([[Alacant]], [[1942]]), és un historiador, professor i investigador [[Valencians|valencià]], Llicenciat en Belles Arts i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana. És professor d'ensenyança secundària. | ||
Ha dedicat gran part de la seua vida a l'investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment [[Castella]] i [[Catalunya]]. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (''Diario Información'', ''La Verdad'', ''Las Provincias'', ''ABC'', ''Diario 16'', ''Levante-EMV'', ''Heraldo de Aragón'', ''Diario de Valencia'', ''Valéncia Hui'', etc...), a on per mig d'artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora | Ha dedicat gran part de la seua vida a l'investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment [[Castella]] i [[Catalunya]]. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (''Diario Información'', ''La Verdad'', ''Las Provincias'', ''ABC'', ''Diario 16'', ''Levante-EMV'', ''Heraldo de Aragón'', ''Diario de Valencia'', ''Valéncia Hui'', etc...), a on per mig d'artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. | ||
== Biografia == | Ha publicat diversos llibres sobre temàtica valenciana. Entre les seues obres, podem destacar: ''Tratado de la Real Senyera'' ([[1993]]), ''Historias del Idioma Valenciano'' ([[2003]]) i el Diccionari ''DHIVAM'' (''Diccionari Historic de l'Idioma Valencià Modern''), de l'any [[2008]]. | ||
== Biografia == | |||
Ricart Garcia Moya naixqué en la ciutat d'[[Alacant]], en la comarca del [[Camp d'Alacant]], en l'any [[1942]]. | Ricart Garcia Moya naixqué en la ciutat d'[[Alacant]], en la comarca del [[Camp d'Alacant]], en l'any [[1942]]. | ||
| Llínea 24: | Llínea 26: | ||
Va viure molts anys fòra de la [[Comunitat Valenciana]]. Al tornar a [[Alacant]] en els [[anys 80]], entrà en contacte en l'[[Associacio Defensora dels Interessos Alacantins]] (ADIA), de la que formaven part [[Josep Boronat]], [[Antonia Vila]] i atres destacades personalitats valencianistes del sur de les terres valencianes del [[Regne de Valéncia]]. | Va viure molts anys fòra de la [[Comunitat Valenciana]]. Al tornar a [[Alacant]] en els [[anys 80]], entrà en contacte en l'[[Associacio Defensora dels Interessos Alacantins]] (ADIA), de la que formaven part [[Josep Boronat]], [[Antonia Vila]] i atres destacades personalitats valencianistes del sur de les terres valencianes del [[Regne de Valéncia]]. | ||
== L'investigador == | === L'investigador === | ||
Segons ell mateix comenta, en eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi per casualitat, va trobar un dibuix en el [[Museu del Louvre]] de [[París]] en el que apareixia [[Alfons el Magnànim]] en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que encara no es coneixia i, a partir d'ahí és quan Ricart Garcia Moya escomençà a investigar sobre temàtiques valencianes en archius, biblioteques, etc. Trobà un camp de treball grandíssim que no ha abandonat fins a l'actualitat. | Segons ell mateix comenta, en eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi per casualitat, va trobar un dibuix en el [[Museu del Louvre]] de [[París]] en el que apareixia [[Alfons el Magnànim]] en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que encara no es coneixia i, a partir d'ahí és quan Ricart Garcia Moya escomençà a investigar sobre temàtiques valencianes en archius, biblioteques, etc. Trobà un camp de treball grandíssim que no ha abandonat fins a l'actualitat. | ||
| Llínea 34: | Llínea 36: | ||
Les investigacions i publicacions de Ricart Garcia Moya solen incidir, entre atres aspectes, en la manipulació llingüística i històric-documental que el [[Catalanisme|catalanisme]] o el [[Castellanisme|castellanisme]] ve realisant des de fa décades a la [[llengua valenciana]], a l'història valenciana o ad atres senyes d'identitat pròpies del [[Poble Valencià|poble valencià]]. | Les investigacions i publicacions de Ricart Garcia Moya solen incidir, entre atres aspectes, en la manipulació llingüística i històric-documental que el [[Catalanisme|catalanisme]] o el [[Castellanisme|castellanisme]] ve realisant des de fa décades a la [[llengua valenciana]], a l'història valenciana o ad atres senyes d'identitat pròpies del [[Poble Valencià|poble valencià]]. | ||
== Obra i publicacions == | |||
== | |||
[[Archiu:Trarens2.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Tratado de la Real Senyera'''"]] | [[Archiu:Trarens2.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Tratado de la Real Senyera'''"]] | ||
| Llínea 41: | Llínea 42: | ||
[[Image:Garcia_Moya_llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, DHIVAM"''', ([[2008]]) de Ricart Garcia Moya]] | [[Image:Garcia_Moya_llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, DHIVAM"''', ([[2008]]) de Ricart Garcia Moya]] | ||
* ''Tratado de la Real Senyera'' ([[1993]]). Ed. [[Ajuntament de Valéncia]] | * ''[[Tratado de la Real Senyera]]'' ([[1993]]). Ed. [[Ajuntament de Valéncia]] | ||
* ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' ([[2003]]). | * ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' ([[2003]]). | ||
* ''[[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari historic del Idioma Valencià Modern]], (DHIVAM)'' ([[2008]]). | * ''[[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari historic del Idioma Valencià Modern]], (DHIVAM)'' ([[2008]]). | ||
| Llínea 168: | Llínea 169: | ||
{{Cita|''Y comprobamos lo que muchos intentan olvidar: el topónimo Valencia era de la ciudad y, también, de todo el territorio, por lo que era correcto escribir Valencia, Castilla, Aragón y Cataluña; como vemos, por ejemplo, en el informe que Josep Ferrán, capitán de la Caballería Valenciana realizó 'sobre la falta de fortificación de la frontera entre Valencia y Cataluña' (ACA, Sec. Reino de Valencia, Leg. 883, Doc. 119, a. 1642).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}} | {{Cita|''Y comprobamos lo que muchos intentan olvidar: el topónimo Valencia era de la ciudad y, también, de todo el territorio, por lo que era correcto escribir Valencia, Castilla, Aragón y Cataluña; como vemos, por ejemplo, en el informe que Josep Ferrán, capitán de la Caballería Valenciana realizó 'sobre la falta de fortificación de la frontera entre Valencia y Cataluña' (ACA, Sec. Reino de Valencia, Leg. 883, Doc. 119, a. 1642).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}} | ||
{{Cita|''La apropiación documental de Bofarull respondía al sueño imperialista de la Renaixença. Después del pistoletazo de salida dado por el poeta Aribau con su Oda a la Patria (a. 1832), el nacionalismo iniciaría acciones para acomodar el pretérito. De un histórico Condado pasaron los cronistas aduladores a usar títulos de Principado, Reino y Gran Cataluña. En 2013, por boca del president Mas, ya hablan de 'Imperio Catalán'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}} | {{Cita|''La apropiación documental de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]] respondía al sueño imperialista de la Renaixença. Después del pistoletazo de salida dado por el poeta [[Bonaventura Carles Aribau|Aribau]] con su Oda a la Patria (a. 1832), el nacionalismo iniciaría acciones para acomodar el pretérito. De un histórico Condado pasaron los cronistas aduladores a usar títulos de Principado, Reino y Gran Cataluña. En 2013, por boca del president [[Artur Mas|Mas]], ya hablan de 'Imperio Catalán'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}} | ||
{{Cita|''En el antiguo inventario de Simancas, que pude consultar, aparecían interesantes aclaraciones del archivero Tomás González. En ellas, el erudito salmantino solía especificar si el documento estaba en valenciano, diferenciándolo de otros idiomas de la Cancillería Real: latín, italiano, mallorquín, castellano, catalán, etc... En ese inventario, que también fue a parar al facineroso saco del ACA [Archiu de la Corona d'Aragó], se especificaba su uso; por ejemplo:'' | |||
''... de los Electos de los Tres Estamentos que va a la Corte para tratar los asuntos de los bandidos, en valenciano (ACA, Secretaría del Reino de Valencia, leg. 583, c. 1650).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}} | |||
{{Cita|''Hace décadas, entre los papeles que revisaba aleatoriamente en el ACA, localicé varios manuscritos en idioma valenciano dirigidos al monarca (ver Historias del idioma valenciano, 2003, p.76). En ellos se comunicaba hasta el nombre del intérprete, que no era otro que el valencianohablante marqués de Denia, conocido en la corte como duque de Lerma. Cronológicamente abarcaban del 1580 al 1600, estando firmadas por autoridades como el Rey, el Virrey de Valencia, el Vicecanciller de la Corona de Aragón, etc...: | |||
'el Virrey (...) envío a V. Md. una relación de lo que la Ciudad de Valencia tiene resuelto hacer para (...) Suplícole a V. Md. la mande ver, aunque escrita en Lengua Valenciana, pues podrá servir de intérprete el Marqués de Denia' (ACA, Secretaría del Reino de Valencia, Leg. 1350, Doc. 31/3).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}} | |||
== Referències == | == Referències == | ||