Diferència entre les revisions de "Guerra Civil Espanyola"
Text reemplaça - 'asassinats' a 'assessinats' (Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Franquisme}} | |||
[[Archiu: Bombardeo sobre la estación del Norte en Valencia.jpg|thumb|Bombardeig de l'[[Estació del Nort]] i del barri de [[Russafa]] de [[Valéncia]], realisat per avions italians en 1937.]] | [[Archiu: Bombardeo sobre la estación del Norte en Valencia.jpg|thumb|Bombardeig de l'[[Estació del Nort]] i del barri de [[Russafa]] de [[Valéncia]], realisat per avions italians en 1937.]] | ||
[[Archiu:Tipografía Refugio.jpg|thumb|240px|Senyalisació d'entrada al refugi del carrer Ripalda, en [[Valéncia]], en tipografia [[art déco]] de disseny valencià.]] | [[Archiu:Tipografía Refugio.jpg|thumb|240px|Senyalisació d'entrada al refugi del carrer Ripalda, en [[Valéncia]], en tipografia [[art déco]] de disseny valencià.]] | ||
| Llínea 69: | Llínea 70: | ||
=== L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola. L'Iglésia espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> === | === L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola. L'Iglésia espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> === | ||
==== Canvi: [[ | ==== Canvi: [[Llaïcisme|Llaïcitat]] de l'Estat ==== | ||
En octubre de l'any [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref> | En octubre de l'any [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref> | ||
| Llínea 127: | Llínea 128: | ||
{{AP|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}} | {{AP|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}} | ||
El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l' | El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'assessinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlistes i atres sectors de l'extrema dreta. | ||
El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]]. | El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]]. | ||
| Llínea 246: | Llínea 247: | ||
El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona despuix de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br /> | El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona despuix de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br /> | ||
Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es varen refugiar a França, des d'a on varen tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, despuix a França i a l'agost de 1938 va intentar passar al | Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es varen refugiar a França, des d'a on varen tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, despuix a França i a l'agost de 1938 va intentar passar al Mediterràneu camuflat com el destructor anglés HMS Grenville (D 19), sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al decembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''. | ||
===== Guerra naval en el | ===== Guerra naval en el Mediterràneu ===== | ||
[[Archiu:Pruebas de mar cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer Almirant Cervera durant la Guerra Civil.]] | [[Archiu:Pruebas de mar cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer Almirant Cervera durant la Guerra Civil.]] | ||
En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres. | En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres. | ||
| Llínea 414: | Llínea 415: | ||
El número de morts en la Guerra Civil espanyola a soles pot ser estimat de manera aproximada. Les forces nacionalistes varen posar la sifra de 500.000, incloent no sols als morts en combat, sino també a les víctimes de bombardejos, eixecucions i assessinats. Estimacions recents donen aixina mateix la sifra de 500.000 o menys. Açò no inclou a tots aquells que varen morir de malnutrició, fam i malalties engendrades per la guerra. La sifra de 1.000.000, a vegades nomenada, procedix d'una novela de Gironella, que la justifica entre els 500.000 reconeguts i atres tants la vida del qual va resultar irremediablement destrossada. | El número de morts en la Guerra Civil espanyola a soles pot ser estimat de manera aproximada. Les forces nacionalistes varen posar la sifra de 500.000, incloent no sols als morts en combat, sino també a les víctimes de bombardejos, eixecucions i assessinats. Estimacions recents donen aixina mateix la sifra de 500.000 o menys. Açò no inclou a tots aquells que varen morir de malnutrició, fam i malalties engendrades per la guerra. La sifra de 1.000.000, a vegades nomenada, procedix d'una novela de Gironella, que la justifica entre els 500.000 reconeguts i atres tants la vida del qual va resultar irremediablement destrossada. | ||
L'exili forçós de molts represaliats abans,durant i despuix de la guerra és difícil de quantificar. Segons la seua situació geogràfica i les seues preferències polítiques s'opte entre eixir per mar, creuant l'oceà per a passar a països sur-americans majoritàriament o | L'exili forçós de molts represaliats abans,durant i despuix de la guerra és difícil de quantificar. Segons la seua situació geogràfica i les seues preferències polítiques s'opte entre eixir per mar, creuant l'oceà per a passar a països sur-americans majoritàriament o la mar els més benestants per a anar a Anglaterra o França. O per terra creuant els Pirineus al costat Gal.País este ultime que molts varen triar per la seua proximitat en Espanya i la seua credença de bona acollida. Demostrant-se el seu error en fets com els camps de concentració de Bram . | ||
Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra varen transcendir del que és un conflicte nacional, puix que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous métodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos despuix del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en l'Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]]. | Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra varen transcendir del que és un conflicte nacional, puix que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous métodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos despuix del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en l'Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]]. | ||
| Llínea 447: | Llínea 448: | ||
==== Banderes d'unitats ==== | ==== Banderes d'unitats ==== | ||
<gallery> | <gallery> | ||
Image:Flag of the International Brigades.svg|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts<ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref> | Image:Flag of the International Brigades.svg|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts</small><ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref> | ||
Image:Bandera CNT-FAI.png|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals|milícies anarquistes]] | Image:Bandera CNT-FAI.png|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals|milícies anarquistes]]</small> | ||
Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]] | Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]</small> | ||
Image:1st Lincoln Battalion flag.svg|<small>Bandera del Batalló Lincoln (nort-americà) | Image:1st Lincoln Battalion flag.svg|<small>Bandera del Batalló Lincoln (nort-americà)</small> | ||
Image:La XIII Brigada Internacional (Brigada Dombrowski).jpg|<small>Bandera del Batalló Dabrowsky (polac) | Image:La XIII Brigada Internacional (Brigada Dombrowski).jpg|<small>Bandera del Batalló Dabrowsky (polac)</small> | ||
Image:International brigades hungary flag.svg|<small>Bandera del Grup Rakosi (hongarés) | Image:International brigades hungary flag.svg|<small>Bandera del Grup Rakosi (hongarés)</small> | ||
Image:Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg|<small>Bandera de la 44 Divisió de l'Eixèrcit Popular | Image:Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg|<small>Bandera de la 44 Divisió de l'Eixèrcit Popular</small> | ||
</gallery> | </gallery> | ||