Diferència entre les revisions de "Hans Blumenberg"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Hans Blumenberg''' va ser un [[filòsof]] [[alemanya|alemà]] del [[sigle XX]], naixcut en [[Lübeck]] el [[13 de juliol]] de [[1920]] i mort en Altenberge ([[Münster]]) el [[28 de març]] de [[1996]].
{{Biografia|
| nom = Hans Blumenberg
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Alemanya|Alemà]]
| ocupació = [[Filòsof]]
| data_naix = [[13 de juliol]] de [[1920]]
| lloc_naix = [[Lübeck]]
| data_mort = [[28 de març]] de [[1996]]
| lloc_mort = Altenberge ([[Münster]])
}}
'''Hans Blumenberg''' va ser un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]] del [[sigle XX]], naixcut en [[Lübeck]] el [[13 de juliol]] de [[1920]] i mort en Altenberge ([[Münster]]) el [[28 de març]] de [[1996]].


== Biografia intelectual ==
== Biografia intelectual ==
Llínea 6: Llínea 17:
Pensador de lo inconcebible, de la metaforologia i de la dificultat del concepte des d'una perspectiva fenomenològica i hermenèutica fins ara no transitades, la seua obra, naixcuda d'un íntim creuament de filosofia i filologia i intensament penetrada per la cultura occidental, constituïx en provabilitat la més important discussió d'esta durant l'últim terç del sigle XX.
Pensador de lo inconcebible, de la metaforologia i de la dificultat del concepte des d'una perspectiva fenomenològica i hermenèutica fins ara no transitades, la seua obra, naixcuda d'un íntim creuament de filosofia i filologia i intensament penetrada per la cultura occidental, constituïx en provabilitat la més important discussió d'esta durant l'últim terç del sigle XX.


{{Cita|Presa en consideració la vida en el seu conjunt, és una peculiaritat patològica plantejar preguntes la resposta de les quals —@de ser posible— seria tan perjudicial per a la vida com no respondre-les. No obstant, qui es nega a respondre-les, alegant que només s'admeten aquelles preguntes per a les que pot presentar-se el método en que eliminar-les, no deu perdre de vista que està deixant lliure a uns atres el lloc que ell refusa ocupar. Açò poden permetre-li-ho les #teologia, i són capaces de fer-ho només perque integren en el seu sistema les respostes denegades, baixe la forma de reconeiximent del ocultament de Deu i de la seua reserva front a la curiositat humana; pero, en atres contexts, deixa la mola d'un lloc vacant. No obstant, ¿es pot conseguir, a pesar de que no es refusen les respostes, que les #perplexitat siguen excepció?|H. B., "Introducción", La posibilidad de comprenderse, ed. esp., p. 25}}
{{Cita|Presa en consideració la vida en el seu conjunt, és una peculiaritat patològica plantejar preguntes la resposta de les quals —de ser posible— seria tan perjudicial per a la vida com no respondre-les. No obstant, qui es nega a respondre-les, alegant que només s'admeten aquelles preguntes per a les que pot presentar-se el método en que eliminar-les, no deu perdre de vista que està deixant lliure a uns atres el lloc que ell refusa ocupar. Açò poden permetre-li-ho les teologies, i són capaces de fer-ho només perque integren en el seu sistema les respostes denegades, baixe la forma de reconeiximent del ocultament de Deu i de la seua reserva front a la curiositat humana; pero, en atres contexts, deixa la mola d'un lloc vacant. No obstant, ¿es pot conseguir, a pesar de que no es refusen les respostes, que les perplexitats siguen excepció?|H. B., "Introducción", La posibilidad de comprenderse, ed. esp., p. 25}}


En 1980 li va ser conferit el Sigmund-Freud-Preis für wissenschaftliche Prosa.
En 1980 li va ser conferit el Sigmund-Freud-Preis für wissenschaftliche Prosa.