Diferència entre les revisions de "Hans Blumenberg" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Hans Blumenberg''' va ser un [[filòsof]] [[~~alemanya~~|alemà]] del [[sigle XX]], naixcut en [[Lübeck]] el [[13 de juliol]] de [[1920]] i mort en Altenberge ([[Münster]]) el [[28 de març]] de [[1996]].

{{Biografia|

| nom = Hans Blumenberg

| image =

| peu =

| nacionalitat = [[Alemanya|Alemà]]

| ocupació = [[Filòsof]]

| data_naix = [[13 de juliol]] de [[1920]]

| lloc_naix = [[Lübeck]]

| data_mort = [[28 de març]] de [[1996]]

| lloc_mort = Altenberge ([[Münster]])

}}

'''Hans Blumenberg''' va ser un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]] del [[sigle XX]], naixcut en [[Lübeck]] el [[13 de juliol]] de [[1920]] i mort en Altenberge ([[Münster]]) el [[28 de març]] de [[1996]].

== Biografia intelectual ==

Va estudiar Filosofia en Paderborn i en Frankfurt del Main entre 1939 i 1941. Despuix de la guerra va terminar els seus estudis de filosofia, germanística i filologia clàssica en l'universitat d'Hamburc. En 1950 va obtindre l'habilitació a càtedra en Filosofia en l'universitat de Kiel. Va ser professor en les universitats de Giessen (des de 1960), Bochum (des de 1965) i Münster (des de 1970), a on en 1985 va passar a ser professor emèrit.

Pensador de lo inconcebible, de la metaforologia i de la dificultat del concepte des d'una perspectiva fenomenològica i hermenèutica fins ara no transitades, la seua obra, naixcuda d'un íntim creuament de filosofia i filologia i intensament penetrada per la cultura occidental, constituïx en provabilitat la més important discussió d'esta durant l'últim terç del sigle XX.

{{Cita|Presa en consideració la vida en el seu conjunt, és una peculiaritat patològica plantejar preguntes la resposta de les quals —de ser posible— seria tan perjudicial per a la vida com no respondre-les. No obstant, qui es nega a respondre-les, alegant que només s'admeten aquelles preguntes per a les que pot presentar-se el método en que eliminar-les, no deu perdre de vista que està deixant lliure a uns atres el lloc que ell refusa ocupar. Açò poden permetre-li-ho les teologies, i són capaces de fer-ho només perque integren en el seu sistema les respostes denegades, baixe la forma de reconeiximent del ocultament de Deu i de la seua reserva front a la curiositat humana; pero, en atres contexts, deixa la mola d'un lloc vacant. No obstant, ¿es pot conseguir, a pesar de que no es refusen les respostes, que les perplexitats siguen excepció?|H. B., "Introducción", La posibilidad de comprenderse, ed. esp., p. 25}}

En 1980 li va ser conferit el Sigmund-Freud-Preis für wissenschaftliche Prosa.

[[Categoria:Filòsofs d'Alemanya]]

[[Categoria:~~Alemanys~~]]

[[Categoria:Alemans]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Hans Blumenberg''' va ser un [[filòsof]] [[alemanya|alemà]] del [[sigle XX]], naixcut en [[Lübeck]] el [[13 de juliol]] de [[1920]] i mort en Altenberge ([[Münster]]) el [[28 de març]] de [[1996]].
+{{Biografia|
+| nom = Hans Blumenberg
+| image =
+| peu =
+| nacionalitat = [[Alemanya|Alemà]]
+| ocupació = [[Filòsof]]
+| data_naix = [[13 de juliol]] de [[1920]]
+| lloc_naix = [[Lübeck]]
+| data_mort = [[28 de març]] de [[1996]]
+| lloc_mort = Altenberge ([[Münster]])
+}}
+'''Hans Blumenberg''' va ser un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]] del [[sigle XX]], naixcut en [[Lübeck]] el [[13 de juliol]] de [[1920]] i mort en Altenberge ([[Münster]]) el [[28 de març]] de [[1996]].
+== Biografia intelectual ==
+Va estudiar Filosofia en Paderborn i en Frankfurt del Main entre 1939 i 1941. Despuix de la guerra va terminar els seus estudis de filosofia, germanística i filologia clàssica en l'universitat d'Hamburc. En 1950 va obtindre l'habilitació a càtedra en Filosofia en l'universitat de Kiel. Va ser professor en les universitats de Giessen (des de 1960), Bochum (des de 1965) i Münster (des de 1970), a on en 1985 va passar a ser professor emèrit.
+Pensador de lo inconcebible, de la metaforologia i de la dificultat del concepte des d'una perspectiva fenomenològica i hermenèutica fins ara no transitades, la seua obra, naixcuda d'un íntim creuament de filosofia i filologia i intensament penetrada per la cultura occidental, constituïx en provabilitat la més important discussió d'esta durant l'últim terç del sigle XX.
+{{Cita|Presa en consideració la vida en el seu conjunt, és una peculiaritat patològica plantejar preguntes la resposta de les quals —de ser posible— seria tan perjudicial per a la vida com no respondre-les. No obstant, qui es nega a respondre-les, alegant que només s'admeten aquelles preguntes per a les que pot presentar-se el método en que eliminar-les, no deu perdre de vista que està deixant lliure a uns atres el lloc que ell refusa ocupar. Açò poden permetre-li-ho les teologies, i són capaces de fer-ho només perque integren en el seu sistema les respostes denegades, baixe la forma de reconeiximent del ocultament de Deu i de la seua reserva front a la curiositat humana; pero, en atres contexts, deixa la mola d'un lloc vacant. No obstant, ¿es pot conseguir, a pesar de que no es refusen les respostes, que les perplexitats siguen excepció?|H. B., "Introducción", La posibilidad de comprenderse, ed. esp., p. 25}}
+En 1980 li va ser conferit el Sigmund-Freud-Preis für wissenschaftliche Prosa.
 [[Categoria:Filòsofs d'Alemanya]]
-[[Categoria:Alemanys]]
+[[Categoria:Alemans]]