Diferència entre les revisions de "Persecució religiosa durant la guerra civil espanyola"
Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} thumb|250px|right|Ruïnes de l'Iglésia del Colege de les [[Escoles Píes de Sant Fernando, en el barri de Lavapiés, en Madrit. Esta històrica escola catòlica fon incendiada i destruïda per frentepopulistes al començ de la guerra civil espanyola, en 1936. En ruïnes, l'edifici va quedar abandonat fins a molt alvançat el nou règim del 78. Finalment, en 2006, una gran…» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Esta violència no solament es va manifestar en contra dels drets fonamentals de mils de persones, moltes de les quals varen ser assessinades i prèviament torturades, sino que també es va eixercir de manera sistemàtica contra aquells bens i objectes considerats símbols de la religiositat, furtant, danyant o destruint gran part del patrimoni arquitectònic, artístic i documental. | Esta violència no solament es va manifestar en contra dels drets fonamentals de mils de persones, moltes de les quals varen ser assessinades i prèviament torturades, sino que també es va eixercir de manera sistemàtica contra aquells bens i objectes considerats símbols de la religiositat, furtant, danyant o destruint gran part del patrimoni arquitectònic, artístic i documental. | ||
L'interpretació de l'orige i motivacions generals d'estos fets, aixina com de les circumstàncies d'alguns d'ells, en particular pel que fa a la seua consideració des de la dimensió política i religiosa, pero també sobre la seua terminologia, l'actitut de l'Iglésia i les seues conseqüències en el desenroll de la lluita i la posterior repressió del règim franquiste, són encara objecte de controvèrsia entre els especialistes. En llínees generals, es considera que les autoritats de la República o els seus delegats no varen tindre un paper significatiu en la violència | L'interpretació de l'orige i motivacions generals d'estos fets, aixina com de les circumstàncies d'alguns d'ells, en particular pel que fa a la seua consideració des de la dimensió política i religiosa, pero també sobre la seua terminologia, l'actitut de l'Iglésia i les seues conseqüències en el desenroll de la lluita i la posterior repressió del règim franquiste, són encara objecte de controvèrsia entre els especialistes. En llínees generals, es considera que les autoritats de la República o els seus delegats no varen tindre un paper significatiu en la violència anticlerical desnugada, sino que l'acossament i els crims contra membres del clero catòlic haurien segut conseqüència del buit del poder estatal (anomia) i la seua fragmentació derivats de la situació revolucionària que es va desencadenar despuix del colp d'Estat i va continuar durant l'inici de la guerra.[3] | ||
Citat com a referència en numeroses atres obres, un detallat estudi publicat en 1961 per Antonio Montero Moreno,[4] va identificar a un total de 6832 víctimes religioses assessinades en el territori republicà, de les quals 13 eren bisbes, 4184 sacerdots seculars, 2365 religiosos i 283 religioses. En un estudi publicat en 2001, l'investigador i sacerdot Ángel David Martín Rubio va rebaixar la sifra total de membres del | Citat com a referència en numeroses atres obres, un detallat estudi publicat en 1961 per Antonio Montero Moreno,[4] va identificar a un total de 6832 víctimes religioses assessinades en el territori republicà, de les quals 13 eren bisbes, 4184 sacerdots seculars, 2365 religiosos i 283 religioses. En un estudi publicat en 2001, l'investigador i sacerdot Ángel David Martín Rubio va rebaixar la sifra total de membres del clero assessinats durant este periodo en la zona republicana a 6733.[5] | ||
L'Iglésia catòlica, considerant que moltes d'estes víctimes ho varen anar com a conseqüència de la seua fe, les va definir com a màrtirs. Esta denominació de caràcter religiós fon també usada per la propaganda del bando nacional i posteriorment, per la dictadura del General Franco, fent-la extensiva a totes les víctimes afins a la seua causa o, sense ser afins, | L'Iglésia catòlica, considerant que moltes d'estes víctimes ho varen anar com a conseqüència de la seua fe, les va definir com a màrtirs. Esta denominació de caràcter religiós fon també usada per la propaganda del bando nacional i posteriorment, per la dictadura del General Franco, fent-la extensiva a totes les víctimes afins a la seua causa o, sense ser afins, represaliades pel Front Popular de la República, els qui varen ser cridades «màrtirs de la Creuada» o «màrtirs de la Guerra Civil». | ||
Encara que reclamat pel règim franquiste i a pesar de la seua estreta relació en l'Iglésia catòlica, solament despuix del canvi de règim, la Santa Sèu, durant el papat de sant Juan Pablo II i despuix de la modificació en 1983 del ''Normae servandae in inquisitionibus ab episcopis faciendis in causis sanctorum''[6] el Còdic de Dret Canònic aplicable i vigent fins a llavors, que establia un determini mínim de cinquanta anys abans de presentar els processos en Roma, va impulsar moltes causes de #beatificació i canonisació, generant un debat entre distints sectors de la societat espanyola, a pesar del com varen aplegar a partir de 1987 en les primeres cerimònies de #beatificació entre els assessinats per la seua fe en la part d'Espanya controlada pel règim republicà. | Encara que reclamat pel règim franquiste i a pesar de la seua estreta relació en l'Iglésia catòlica, solament despuix del canvi de règim, la Santa Sèu, durant el papat de sant Juan Pablo II i despuix de la modificació en 1983 del ''Normae servandae in inquisitionibus ab episcopis faciendis in causis sanctorum''[6] el Còdic de Dret Canònic aplicable i vigent fins a llavors, que establia un determini mínim de cinquanta anys abans de presentar els processos en Roma, va impulsar moltes causes de #beatificació i canonisació, generant un debat entre distints sectors de la societat espanyola, a pesar del com varen aplegar a partir de 1987 en les primeres cerimònies de #beatificació entre els assessinats per la seua fe en la part d'Espanya controlada pel règim republicà. | ||
