Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref> | La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref> | ||
== Història | == Història == | ||
{{AP|Història de la llengua valenciana}} | {{AP|Història de la llengua valenciana}} | ||
=== Orige | === Orige === | ||
El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç). | El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç). | ||
| Llínea 203: | Llínea 203: | ||
|} | |} | ||
=== Morfologia=== | === Morfologia === | ||
Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones. | Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones. | ||
| Llínea 210: | Llínea 210: | ||
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. | L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. | ||
== Us | == Us == | ||
[[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|thumb|right|190px|Extensió del predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i del castellà (en clar)]] | [[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|thumb|right|190px|Extensió del predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i del castellà (en clar)]] | ||
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;" | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;" | ||
| Llínea 240: | Llínea 240: | ||
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar. | Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar. | ||
== Extensió | == Extensió == | ||
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]] | [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]] | ||
| Llínea 247: | Llínea 247: | ||
La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]]. | La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Dialectes | == Dialectes == | ||
{{AP|Dialectes del valencià}} | {{AP|Dialectes del valencià}} | ||
[[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>[[Dialectes del valencià]]</center>]] | [[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>[[Dialectes del valencià]]</center>]] | ||
| Llínea 338: | Llínea 338: | ||
{{Cita|Una llengua no mor perque els que no la saben no l'aprenen. Una llengua mor perque els que la saben no la parlen.|Anònim}} | {{Cita|Una llengua no mor perque els que no la saben no l'aprenen. Una llengua mor perque els que la saben no la parlen.|Anònim}} | ||
{{Cita|''Los pueblos de la Corona de Aragón hablaban en “romanç” o en “romanç”. Esa era la lengua única que se hablaba en todos los pueblos de España: el romanç y no otra. Y romanç era lo que hablaba el pueblo aragonés, que lo había ido creando desde Huesca al ir rompiéndose el latín medieval. Y romanç era lo que hablaban las gentes de los marquesados de Lérida y Tortosa, o de los condados de Urgel, Vich, Barcelona, Gerona, etcétera. Y el mismo romanç o romance era lo que hablaban las gentes de Navarra y de Castilla o de León y Galicia. Y ese romanç, lo hablaban igualmente los mozárabes de toda España. Y entre ellos, los abundantes que en la Valencia musulmana habían. Y lo más trascendente y definitivo: es que ese romance también lo conocían y lo usaban los propios moros valencianos antes de venir don Jaime.'' | |||
''Todo era romance. Una sola y única lengua entonces así llamada. Y esa lengua, balbuceante, como semilla, sarmiento o esqueje de todas ellas, fue evolucionando de forma diversa en cada lugar, para derivando siempre de él, ir creándose poco a poco las diferentes y distintas lenguas romances, dando nacimiento a las que en España conocemos con los nombres ya definidos y definitivos de bable en Asturias, lengua gallega, leonesa, castellana, navarra, “fabla” aragonesa, lengua valenciana, lengua mallorquina y también lengua catalana: ésta a partir de 1362. | |||
Por eso en 1238 es el romance lo único que podían traernos y nos trajeron, las huestes aragonesas del Conquistador, las cuales procedían de todas partes de España.'' | |||
''Así, todos los documentos de la época de don Jaime, o están escritos en latín, que es la lengua oficial o documental tanto para la iglesia como para la chancillería real, o lo están en la otra única lengua que es el romanç. Y en él miles y miles de documentos del siglo XIII nos prueban lo que decimos.''|'El idioma del Rey Don Jaime' (''[[Las Provincias]]'', 1979), per Vicent Giner Boira}} | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 521: | Llínea 528: | ||
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana] | *[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana] | ||
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/21/la-lengua-valenciana-nacio-en-el-siglo-ix-400-anos-antes-de-jaime-i/ La lengua valenciana nació en el siglo IX, 400 años antes de Jaime I - Baltasar Bueno - Cultura Valenciana] | *[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/21/la-lengua-valenciana-nacio-en-el-siglo-ix-400-anos-antes-de-jaime-i/ La lengua valenciana nació en el siglo IX, 400 años antes de Jaime I - Baltasar Bueno - Cultura Valenciana] | ||
*[http://valenciabonita.es/2017/10/17/primer-documento-valenciano-escrito-valenciano/ El primer documento valenciano escrito en valenciano - ''Valencia Bonita''] | |||
*[https://yosocche.com/2024/03/02/codic-iso-sense-ell-una-llengua-no-existix-com-cal/ Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal - [[Joan Benet]] - Yo soc che] | *[https://yosocche.com/2024/03/02/codic-iso-sense-ell-una-llengua-no-existix-com-cal/ Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal - [[Joan Benet]] - Yo soc che] | ||
*[https://noticiasciudadanas.com/el-romanc-mossarap-en-el-regne-de-valencia/ El romanç mossàrap en el Regne de Valéncia - [[Pedro Fuentes Caballero]] - Associació Cultural Roc Chabàs-La Marina de Dénia] | |||
=== Vídeos === | |||
* [https://www.youtube.com/watch?v=i4FjIZpZl_w Resum de l'història de les Normes d'El Puig- YouTube] | |||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||