Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 32: Llínea 32:
La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359  Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref>
La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359  Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref>


== Història del valencià ==
== Història ==
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
=== Orige del valencià ===
=== Orige ===


El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
Llínea 203: Llínea 203:
|}
|}


=== Morfologia===
=== Morfologia ===
Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.
Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.


Llínea 210: Llínea 210:
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents.
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents.


== Us del valencià ==
== Us ==
[[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|thumb|right|190px|Extensió del predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i del castellà (en clar)]]
[[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|thumb|right|190px|Extensió del predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i del castellà (en clar)]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
Llínea 240: Llínea 240:
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.


== Extensió del valencià ==
== Extensió ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]


Llínea 247: Llínea 247:
La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].
La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].


== Dialectes del valencià ==
== Dialectes ==
{{AP|Dialectes del valencià}}
{{AP|Dialectes del valencià}}
[[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>[[Dialectes del valencià]]</center>]]
[[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>[[Dialectes del valencià]]</center>]]
Llínea 338: Llínea 338:


{{Cita|Una llengua no mor perque els que no la saben no l'aprenen. Una llengua mor perque els que la saben no la parlen.|Anònim}}
{{Cita|Una llengua no mor perque els que no la saben no l'aprenen. Una llengua mor perque els que la saben no la parlen.|Anònim}}
{{Cita|''Los pueblos de la Corona de Aragón hablaban en “romanç” o en “romanç”. Esa era la lengua única que se hablaba en todos los pueblos de España: el romanç y no otra. Y romanç era lo que hablaba el pueblo aragonés, que lo había ido creando desde Huesca al ir rompiéndose el latín medieval. Y romanç era lo que hablaban las gentes de los marquesados de Lérida y Tortosa, o de los condados de Urgel, Vich, Barcelona, Gerona, etcétera. Y el mismo romanç o romance era lo que hablaban las gentes de Navarra y de Castilla o de León y Galicia. Y ese romanç, lo hablaban igualmente los mozárabes de toda España. Y entre ellos, los abundantes que en la Valencia musulmana habían. Y lo más trascendente y definitivo: es que ese romance también lo conocían y lo usaban los propios moros valencianos antes de venir don Jaime.''
''Todo era romance. Una sola y única lengua entonces así llamada. Y esa lengua, balbuceante, como semilla, sarmiento o esqueje de todas ellas, fue evolucionando de forma diversa en cada lugar, para derivando siempre de él, ir creándose poco a poco las diferentes y distintas lenguas romances, dando nacimiento a las que en España conocemos con los nombres ya definidos y definitivos de bable en Asturias, lengua gallega, leonesa, castellana, navarra, “fabla” aragonesa, lengua valenciana, lengua mallorquina y también lengua catalana: ésta a partir de 1362.
Por eso en 1238 es el romance lo único que podían traernos y nos trajeron, las huestes aragonesas del Conquistador, las cuales procedían de todas partes de España.''
''Así, todos los documentos de la época de don Jaime, o están escritos en latín, que es la lengua oficial o documental tanto para la iglesia como para la chancillería real, o lo están en la otra única lengua que es el romanç. Y en él miles y miles de documentos del siglo XIII nos prueban lo que decimos.''|'El idioma del Rey Don Jaime' (''[[Las Provincias]]'', 1979), per Vicent Giner Boira}}


== Vore també ==
== Vore també ==
Llínea 521: Llínea 528:
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/21/la-lengua-valenciana-nacio-en-el-siglo-ix-400-anos-antes-de-jaime-i/ La lengua valenciana nació en el siglo IX, 400 años antes de Jaime I - Baltasar Bueno - Cultura Valenciana]
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/21/la-lengua-valenciana-nacio-en-el-siglo-ix-400-anos-antes-de-jaime-i/ La lengua valenciana nació en el siglo IX, 400 años antes de Jaime I - Baltasar Bueno - Cultura Valenciana]
*[http://valenciabonita.es/2017/10/17/primer-documento-valenciano-escrito-valenciano/ El primer documento valenciano escrito en valenciano - ''Valencia Bonita'']
*[https://yosocche.com/2024/03/02/codic-iso-sense-ell-una-llengua-no-existix-com-cal/ Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal - [[Joan Benet]] - Yo soc che]
*[https://yosocche.com/2024/03/02/codic-iso-sense-ell-una-llengua-no-existix-com-cal/ Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal - [[Joan Benet]] - Yo soc che]
*[https://noticiasciudadanas.com/el-romanc-mossarap-en-el-regne-de-valencia/ El romanç mossàrap en el Regne de Valéncia - [[Pedro Fuentes Caballero]] - Associació Cultural Roc Chabàs-La Marina de Dénia]
=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=i4FjIZpZl_w Resum de l'història de les Normes d'El Puig- YouTube]


{{Regne de Valéncia}}
{{Regne de Valéncia}}