Diferència entre les revisions de "Boldo"

[[Image:Boldo.jpg|thumb|right|300px|<center>Boldo</center>]]

El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional a Chile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic [[Espanya|espanyol]].

El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, d’un diàmetro superior a 1m.

Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent.

Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l´ombra a una temperatura inferior a 40 º C.

Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment a Amèrica llatina.

Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'[[Argentina]] i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són colagoguesi ajuden la digestió, hepatòniques i sedants.

A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’[[epilèpsia]]. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus.