Diferència entre les revisions de "Regne d'Armènia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

{{Estat desaparegut

|nom = Regne d'Armènia<br />Մեծ Հայք<br />''Metz Hayk''

|image_bandera = ~~[[Archiu:~~Artaxiad.svg~~|139px]]~~

|image_bandera = Artaxiad.svg

|image_escut =

|~~data~~ = 331 a. C.-428 d. C.

|any_inici = 331 a. C.

|~~image~~ = ~~[[Archiu:~~Maps of the Armenian Empire of Tigranes-es.svg~~|209px]]~~

|any_fi = 428 d. C.

|map = Maps of the Armenian Empire of Tigranes-es.svg

|capital = [[Yervandashat]]

|~~llengua~~ = [[Llengües aramees|arameu]]<br> [[Idioma armeni|armeni clàssic]]

|idioma = [[Llengües aramees|arameu]]<br> [[Idioma armeni|armeni clàssic]]

|govern =

|superfície =

Llínea 13:

Llínea 14:

|notes =

}}

El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi ~~@aqueménida~~]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].

El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi aquemènida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].

Despuix de la caiguda del [[Imperi *seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[~~Alejandro~~ Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190~~&*nbsp;~~a.~~&*nbsp;~~C. per [[*Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95~~&*nbsp;~~a.~~&*nbsp;~~C.]] i [[anys 60 a. C.|66~~&*nbsp;~~a.~~&*nbsp;~~C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66~~&*nbsp;~~a.~~&*nbsp;~~C.

Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Aleixandre Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.

Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.

Baix el mandat de [[Neró]], els romans varen mamprendre una campanya ([[55]]–[[63]]) contra el [[Imperi partixc]], el qual havia invadit el regne d'Armènia, aliat de Roma. Despuix de guanyar ([[60]]) i perdre ([[62]]) Armènia, l'imperi romà va enviar a la XV legió ''*Apollinaris'', encapçalada pel general *Gnaeus *Domitius *Córbulo, des de [[*Panonia]] a [[Síria]]. *Córbulo va entrar als territoris de [[*Vologases I de *Partia|*Vologases I]], qui va retornar el regne d'Armènia a [[*Tiridates I d'Armènia|*Tiridates I]].

Baix el mandat de [[Neró]], els [[Antiga Roma|romans]] varen mamprendre una campanya ([[55]]–[[63]]) contra el [[Imperi partixc]], el qual havia invadit el regne d'Armènia, aliat de Roma. Despuix de guanyar ([[60]]) i perdre ([[62]]) Armènia, l'imperi romà va enviar a la XV legió ''Apollinaris'', encapçalada pel general Gnaeus Domitius Corbulus, des de [[Panònia]] a [[Síria]]. Corbulus va entrar als territoris de [[Vologases I de Partia|Vologases I]], qui va retornar el regne d'Armènia a [[Tiridates I d'Armènia|Tiridates I]].

El [[Imperi ~~@sasánida~~]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[*Pontus]] i [[*Capadocia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els ~~[[@sasánida]]s~~ varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.

El [[Imperi sasànida]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[Pontus]] i [[Capadòcia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els sasànides varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.

== Referències ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Estat desaparegut
 |nom = Regne d'Armènia<br />Մեծ Հայք<br />''Metz Hayk''
-|image_bandera = [[Archiu:Artaxiad.svg|139px]]
+|image_bandera =  Artaxiad.svg
 |image_escut =
-|data = 331 a. C.-428 d. C.
+|any_inici = 331 a. C.
-|image = [[Archiu:Maps of the Armenian Empire of Tigranes-es.svg|209px]]
+|any_fi = 428 d. C.
+|map = Maps of the Armenian Empire of Tigranes-es.svg
 |capital = [[Yervandashat]]
-|llengua = [[Llengües aramees|arameu]]<br> [[Idioma armeni|armeni clàssic]]
+|idioma = [[Llengües aramees|arameu]]<br> [[Idioma armeni|armeni clàssic]]
 |govern =
 |superfície =
@@ Llínea 13: / Llínea 14: @@
 |notes =
 }}
-El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi @aqueménida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].
+El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi aquemènida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].
-Despuix de la caiguda del [[Imperi *seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Alejandro Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190&*nbsp;a.&*nbsp;C. per [[*Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95&*nbsp;a.&*nbsp;C.]] i [[anys 60 a. C.|66&*nbsp;a.&*nbsp;C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66&*nbsp;a.&*nbsp;C.
+Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Aleixandre Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.
 Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.
-Baix el mandat de [[Neró]], els romans varen mamprendre una campanya ([[55]]–[[63]]) contra el [[Imperi partixc]], el qual havia invadit el regne d'Armènia, aliat de Roma. Despuix de guanyar ([[60]]) i perdre ([[62]]) Armènia, l'imperi romà va enviar a la XV legió ''*Apollinaris'', encapçalada pel general *Gnaeus *Domitius *Córbulo, des de [[*Panonia]] a [[Síria]]. *Córbulo va entrar als territoris de [[*Vologases I de *Partia|*Vologases I]], qui va retornar el regne d'Armènia a [[*Tiridates I d'Armènia|*Tiridates I]].
+Baix el mandat de [[Neró]], els [[Antiga Roma|romans]] varen mamprendre una campanya ([[55]]–[[63]]) contra el [[Imperi partixc]], el qual havia invadit el regne d'Armènia, aliat de Roma. Despuix de guanyar ([[60]]) i perdre ([[62]]) Armènia, l'imperi romà va enviar a la XV legió ''Apollinaris'', encapçalada pel general Gnaeus Domitius Corbulus, des de [[Panònia]] a [[Síria]]. Corbulus va entrar als territoris de [[Vologases I de Partia|Vologases I]], qui va retornar el regne d'Armènia a [[Tiridates I d'Armènia|Tiridates I]].
-El [[Imperi @sasánida]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[*Pontus]] i [[*Capadocia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els [[@sasánida]]s varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.
+El [[Imperi sasànida]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[Pontus]] i [[Capadòcia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els sasànides varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.
 == Referències ==