Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Juan Antonio Balbás"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mSense resum d'edició
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Juan Antonio Balbás''' Cruz ([[Alacant]], 12 de maig de [[1843]] - [[Castelló]], [[17 de novembre]] de [[1903]]). Croniste i escritor.  
'''Juan Antonio Balbás Cruz''' ([[Alacant]], [[12 de maig]] de [[1843]] - [[Castelló]], [[17 de novembre]] de [[1903]]). Croniste i escritor.  


== Biografia ==  
== Biografia ==  


Juan Antonio Balbás va nàixer en la ciutat d'Alacant el [[12 de maig]] de [[1843]]. Fill de Juan José Balbás Verdú i de Dolores Cruz Avellá. Va realisar els seus estudis de Segona Ensenyança en la seua ciutat natal per a traslladar-se mes tart a [[Madrit]], a on seguix en els estudis en l'Escola Superior de Diplomàtica, acabada de crear.
Juan Antonio Balbás va nàixer en la ciutat d'Alacant el 12 de maig de 1843. Fill de Juan José Balbás Verdú i de Dolores Cruz Avellá. Va realisar els seus estudis de Segona Ensenyança en la seua ciutat natal per a traslladar-se més tart a [[Madrit]], a on seguix en els estudis en l'Escola Superior de Diplomàtica, acabada de crear.


En l'[[agost]] de [[1866]] arriba a Castelló destinat a la Biblioteca de l'Institut de Segona Ensenyança en la categoria d'Ajudant de Tercera.
En [[agost]] de l'any [[1866]] arriba a Castelló destinat a la Biblioteca de l'Institut de Segona Ensenyança en la categoria d'Ajudant de Tercera.


Es va casar en Cesárea Gironés Álvarez l'any [[1868]]. Tingueren dos filles. Pronte va faltar la mare i una de les seues filles. Tornant a casar-se en Áurea Gironés Álvarez, germana de l'anterior en la que va tindre tres fills, dos chiquetes i un chiquet.
Es va casar en Cesárea Gironés Álvarez en l'any [[1868]]. Tingueren dos filles. Pronte va faltar la mare i una de les seues filles. Tornant a casar-se en Áurea Gironés Álvarez, germana de l'anterior en la que va tindre tres fills, dos chiquetes i un chiquet.


Entre [[1869]] i [[1871]] va participar activament en la política com a militant del [[Partit Republicà]]. En les eleccions de [[1870]] fon elegit regidor. Va formar part de l'[[Ajuntament de Castelló]] baix l'alcaldia de [[Francesc González Chermá]]. Com a polític va mostrar gran interés en els temes relacionats en l'Ensenyança i la Salut Pública.  
Entre els anys [[1869]] i [[1871]] va participar activament en la política com a militant del [[Partit Republicà]]. En les eleccions de [[1870]] fon elegit regidor. Va formar part de l'[[Ajuntament de Castelló]] baix l'alcaldia de [[Francesc González Chermá]]. Com a polític va mostrar gran interés en els temes relacionats en l'Ensenyança i la Salut Pública.  


En [[1871]], l'Ajuntament li va oferir l'encàrrec d'ordenar i classificar els documents que estaven en l'archiu, activitat que mantindria durant tota sa vida i que li va valdre el nomenament de Croniste Oficial de la Ciutat en l'agost de [[1881]].
En l'any [[1871]], l'Ajuntament li va oferir l'encàrrec d'ordenar i classificar els documents que estaven en l'archiu, activitat que mantindria durant tota sa vida i que li va valdre el nomenament de Croniste Oficial de la Ciutat en l'agost de l'any [[1881]].


També va participar en els treballs de la Comissió Provincial de Monuments Històric-Artístics. En [[1880]] va ser nomenat Acadèmic Corresponsal en Castelló de la Real Acadèmia de l'Història de San Fernando i de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
També va participar en els treballs de la Comissió Provincial de Monuments Històric-Artístics. En l'any [[1880]] va ser nomenat Acadèmic Corresponsal en Castelló de la Real Acadèmia de l'Història de San Fernando i de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.


De la seua activitat en la Biblioteca se conserven molts documents en les que pot seguir-se la seua trayectòria professional. Es autor de quatre llibres i numerosos artículs, tots ells referits a l'història de Castelló.
De la seua activitat en la Biblioteca se conserven molts documents en les que pot seguir-se la seua trayectòria professional. Es autor de quatre llibres i numerosos artículs, tots ells referits a l'història de Castelló.
Llínea 32: Llínea 32:
== Obres ==
== Obres ==


* ''Castellonenses ilustres'' (Castelló, 1883) Imprenta de J. Armengot.
* ''Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos'' (Castelló, 1883) Imprenta de J. Armengot.
* ''Casos y cosas de Castellón'' (Castelló, 1884) Imprenta de J. Armengot.
* ''Casos y cosas de Castellón'' (Castelló, 1884) Imprenta de J. Armengot.
* ''La Virgen de Lidón'' (Castelló, 1890) Imprenta de J. Armengot.
* ''La Virgen de Lidón'' (Castelló, 1890) Imprenta de J. Armengot.

Última revisió del 19:23 11 gin 2023

Juan Antonio Balbás
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Croniste i escritor.
Naiximent: 12 de maig de 1843
Lloc de naiximent: Alacant, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 17 de novembre de 1903
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Juan Antonio Balbás Cruz (Alacant, 12 de maig de 1843 - † Castelló, 17 de novembre de 1903). Croniste i escritor.

Biografia

[editar | editar còdic]

Juan Antonio Balbás va nàixer en la ciutat d'Alacant el 12 de maig de 1843. Fill de Juan José Balbás Verdú i de Dolores Cruz Avellá. Va realisar els seus estudis de Segona Ensenyança en la seua ciutat natal per a traslladar-se més tart a Madrit, a on seguix en els estudis en l'Escola Superior de Diplomàtica, acabada de crear.

En agost de l'any 1866 arriba a Castelló destinat a la Biblioteca de l'Institut de Segona Ensenyança en la categoria d'Ajudant de Tercera.

Es va casar en Cesárea Gironés Álvarez en l'any 1868. Tingueren dos filles. Pronte va faltar la mare i una de les seues filles. Tornant a casar-se en Áurea Gironés Álvarez, germana de l'anterior en la que va tindre tres fills, dos chiquetes i un chiquet.

Entre els anys 1869 i 1871 va participar activament en la política com a militant del Partit Republicà. En les eleccions de 1870 fon elegit regidor. Va formar part de l'Ajuntament de Castelló baix l'alcaldia de Francesc González Chermá. Com a polític va mostrar gran interés en els temes relacionats en l'Ensenyança i la Salut Pública.

En l'any 1871, l'Ajuntament li va oferir l'encàrrec d'ordenar i classificar els documents que estaven en l'archiu, activitat que mantindria durant tota sa vida i que li va valdre el nomenament de Croniste Oficial de la Ciutat en l'agost de l'any 1881.

També va participar en els treballs de la Comissió Provincial de Monuments Històric-Artístics. En l'any 1880 va ser nomenat Acadèmic Corresponsal en Castelló de la Real Acadèmia de l'Història de San Fernando i de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

De la seua activitat en la Biblioteca se conserven molts documents en les que pot seguir-se la seua trayectòria professional. Es autor de quatre llibres i numerosos artículs, tots ells referits a l'història de Castelló.

Va faltar en la ciutat de Castelló de la Plana el 17 de novembre de 1903.

  • Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos (Castelló, 1883) Imprenta de J. Armengot.
  • Casos y cosas de Castellón (Castelló, 1884) Imprenta de J. Armengot.
  • La Virgen de Lidón (Castelló, 1890) Imprenta de J. Armengot.
  • El Libro de la provincia de Castellón (Castelló, 1892) Imprenta de J. Armengot.

Referències

[editar | editar còdic]