Diferència entre les revisions de "Comunitat foral" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 8:

==Diferència entre la foralitat en Navarra i en el País Vasc==

La denominació de '''Comunitat foral''' s'aplica únicament a [[Navarra]]. Si ~~ben~~ el [[País Vasc]] també posseïx un sistema foral propi, este és aplicat a cadascuna de les tres províncies vasques per separat ([[~~Àlaba~~]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]), pero no a la Comunitat Autònoma Vasca en el seu conjunt. Per este motiu, encara que els governs de les distintes províncies tenen el nom de '''Diputacions forals''' ([[Diputació Foral d'~~Àlaba~~]], [[Diputació Foral de Viscaya]] i [[Diputació Foral de Guipúscoa]]), el [[País Vasc]] no es denomina "Comunitat Foral" sino "Comunitat Autònoma". En el cas de Navarra, la [[Diputació Foral de Navarra]] es va transformar en 1984 en el [[Govern de Navarra]], permetent aixina la denominació de '''Comunitat Foral''' a Navarra.

La denominació de '''Comunitat foral''' s'aplica únicament a [[Navarra]]. Si be el [[País Vasc]] també posseïx un sistema foral propi, este és aplicat a cadascuna de les tres províncies vasques per separat ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]), pero no a la Comunitat Autònoma Vasca en el seu conjunt. Per este motiu, encara que els governs de les distintes províncies tenen el nom de '''Diputacions forals''' ([[Diputació Foral d'Àlava]], [[Diputació Foral de Viscaya]] i [[Diputació Foral de Guipúscoa]]), el [[País Vasc]] no es denomina "Comunitat Foral" sino "Comunitat Autònoma". En el cas de Navarra, la [[Diputació Foral de Navarra]] es va transformar en [[1984]] en el [[Govern de Navarra]], permetent aixina la denominació de '''Comunitat Foral''' a Navarra.

==La foralitat navarresa i vasca en l'Espanya de les autonomies==

Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]], que varen perdre els seus furs despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de ~~[[Àlaba]]~~, esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per #lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.

Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]], que varen perdre els seus furs despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de Àlava, esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.

En canvi, en el cas de [[Navarra]] no va ser necessari dotar-li d'eixa autonomia perque ya la tenia en virtut de la citada llegislació de 1841, quan va deixar de ser un regne <ref>[http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/38F5ED2A-659B-4BF6-891C-7E8D14687763/34274/LeyPaccionada.pdf Texto de la Ley Paccionada]</ref> per a convertir-se en una Diputació Foral dins del [[Regne d'Espanya]]. Com ha senyalat el propi [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], es va constituir en una ''comunitat foral'' en règim, autonomia i institucions pròpies, d'acort en les traces pròpies del règim foral navarrés. Este accés a l'autonomia al marge de les determinacions del Títul VIII de la Constitució, s'amparava plenament en la Disposició Adicional primera. Açò ho confirmaria el propi artícul 2.1.

{{cita|''Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de [[Navarra]] seran respectats i amparats pels poders públics ~~@con arreglo~~ a la llei de 25 d'octubre de [[1839]], a la llei *paccionada de 16 d'agost de [[1841]] i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera''}}

{{cita|''Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de [[Navarra]] seran respectats i amparats pels poders públics en arregle a la llei de 25 d'octubre de [[1839]], a la llei paccionada de 16 d'agost de [[1841]] i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera''}}

Les sentències del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] 16/1984, de 6 de febrer i 104/1990, de 20 de setembre, fan referència a la via peculiar d'accés al règim autonòmic navarrés, precisament amparant-se en la disposició que s'està analisant."

[http://www.congreso.es/constitucion/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=1&tipo=3]

==Efectes de la *foralidad==

==Efectes de la foralitat==

La denominació com a ''foral'' revist característiques especials més allà de les purament nominatives, sent el dret més destacable el que permet a [[Navarra]] i a [[~~Àlaba~~]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] la gestió dels seus propis imposts, per mig del sistema del [[Conveni Econòmic|Conveni]] i el [[Concert Econòmic]]. En este sistema, tant [[Navarra]] com el [[País Vasc]] no estan incloses en el [[Sistema de finançació autonòmica espanyol|sistema de finançació autonòmica espanyol]].

La denominació com a ''foral'' revist característiques especials més allà de les purament nominatives, sent el dret més destacable el que permet a [[Navarra]] i a [[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] la gestió dels seus propis imposts, per mig del sistema del [[Conveni Econòmic|Conveni]] i el [[Concert Econòmic]]. En este sistema, tant [[Navarra]] com el [[País Vasc]] no estan incloses en el [[Sistema de finançació autonòmica espanyol|sistema de finançació autonòmica espanyol]].

En el cas de [[Navarra]], la denominació de ''foral'' fa que dita comunitat siga l'única d'Espanya que carix de [[Estatut d'Autonomia]], ya que la institucionalisació de la Comunitat Foral de Navarra es va realisar per mig de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] de [[1982]], que implicava un regrés a l'estatus de [[1841]] i la pervivencia dels seus seculars [[Furs de Navarresa|Furs]].

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 ==Diferència entre la foralitat en Navarra i en el País Vasc==
-La denominació de '''Comunitat foral''' s'aplica únicament a [[Navarra]]. Si ben el [[País Vasc]] també posseïx un sistema foral propi, este és aplicat a cadascuna de les tres províncies vasques per separat ([[Àlaba]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]), pero no a la Comunitat Autònoma Vasca en el seu conjunt. Per este motiu, encara que els governs de les distintes províncies tenen el nom de '''Diputacions forals''' ([[Diputació Foral d'Àlaba]], [[Diputació Foral de Viscaya]] i [[Diputació Foral de Guipúscoa]]), el [[País Vasc]] no es denomina "Comunitat Foral" sino "Comunitat Autònoma". En el cas de Navarra, la [[Diputació Foral de Navarra]] es va transformar en 1984 en el [[Govern de Navarra]], permetent aixina la denominació de '''Comunitat Foral''' a Navarra.
+La denominació de '''Comunitat foral''' s'aplica únicament a [[Navarra]]. Si be el [[País Vasc]] també posseïx un sistema foral propi, este és aplicat a cadascuna de les tres províncies vasques per separat ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]), pero no a la Comunitat Autònoma Vasca en el seu conjunt. Per este motiu, encara que els governs de les distintes províncies tenen el nom de '''Diputacions forals''' ([[Diputació Foral d'Àlava]], [[Diputació Foral de Viscaya]] i [[Diputació Foral de Guipúscoa]]), el [[País Vasc]] no es denomina "Comunitat Foral" sino "Comunitat Autònoma". En el cas de Navarra, la [[Diputació Foral de Navarra]] es va transformar en [[1984]] en el [[Govern de Navarra]], permetent aixina la denominació de '''Comunitat Foral''' a Navarra.
 ==La foralitat navarresa i vasca en l'Espanya de les autonomies==
-Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]], que varen perdre els seus furs despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de [[Àlaba]], esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per #lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.
+Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]], que varen perdre els seus furs despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de Àlava, esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.
 En canvi, en el cas de [[Navarra]] no va ser necessari dotar-li d'eixa autonomia perque ya la tenia en virtut de la citada llegislació de 1841, quan va deixar de ser un regne <ref>[http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/38F5ED2A-659B-4BF6-891C-7E8D14687763/34274/LeyPaccionada.pdf Texto de la Ley Paccionada]</ref> per a convertir-se en una Diputació Foral dins del [[Regne d'Espanya]]. Com ha senyalat el propi [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], es va constituir en una ''comunitat foral'' en règim, autonomia i institucions pròpies, d'acort en les traces pròpies del règim foral navarrés. Este accés a l'autonomia al marge de les determinacions del Títul VIII de la Constitució, s'amparava plenament en la Disposició Adicional primera. Açò ho confirmaria el propi artícul 2.1.
-{{cita|''Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de [[Navarra]] seran respectats i amparats pels poders públics @con arreglo a la llei de 25 d'octubre de [[1839]], a la llei *paccionada de 16 d'agost de [[1841]] i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera''}}
+{{cita|''Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de [[Navarra]] seran respectats i amparats pels poders públics en arregle a la llei de 25 d'octubre de [[1839]], a la llei paccionada de 16 d'agost de [[1841]] i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera''}}
 Les sentències del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] 16/1984, de 6 de febrer i 104/1990, de 20 de setembre, fan referència a la via peculiar d'accés al règim autonòmic navarrés, precisament amparant-se en la disposició que s'està analisant."
 [http://www.congreso.es/constitucion/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=1&tipo=3]
-==Efectes de la *foralidad==
+==Efectes de la foralitat==
-La denominació com a ''foral'' revist característiques especials més allà de les purament nominatives, sent el dret més destacable el que permet a [[Navarra]] i a [[Àlaba]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] la gestió dels seus propis imposts, per mig del sistema del [[Conveni Econòmic|Conveni]] i el [[Concert Econòmic]]. En este sistema, tant [[Navarra]] com el [[País Vasc]] no estan incloses en el [[Sistema de finançació autonòmica espanyol|sistema de finançació autonòmica espanyol]].
+La denominació com a ''foral'' revist característiques especials més allà de les purament nominatives, sent el dret més destacable el que permet a [[Navarra]] i a [[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] la gestió dels seus propis imposts, per mig del sistema del [[Conveni Econòmic|Conveni]] i el [[Concert Econòmic]]. En este sistema, tant [[Navarra]] com el [[País Vasc]] no estan incloses en el [[Sistema de finançació autonòmica espanyol|sistema de finançació autonòmica espanyol]].
 En el cas de [[Navarra]], la denominació de ''foral'' fa que dita comunitat siga l'única d'Espanya que carix de [[Estatut d'Autonomia]], ya que la institucionalisació de la Comunitat Foral de Navarra es va realisar per mig de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] de [[1982]], que implicava un regrés a l'estatus de [[1841]] i la pervivencia dels seus seculars [[Furs de Navarresa|Furs]].