Diferència entre les revisions de "Ermita"
m |
|||
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Nuestraseñoradellluchalcira(2).JPG|thumb|250px|Ermita del Lluch en [[Alzira]] ([[Comunidad Valenciana|Valéncia]])]] |
| − | + | [[File:Ermita-de-san-cristobal-sotresgudo-junio-2014-35.jpg|thumb|250px|Ermita de San Cristòfol en [[Sotresgudo]], [[Burgos]]]] | |
| + | [[Archiu:Ermita de San Antonio de Padua, Capicorb.JPG|thumb|250px|Ermita de Sant Antoni de Pàdua de Capicorb, en [[Alcalà de Chivert]]]] | ||
| + | Una '''ermita''' (del [[llatí]] erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'[[Iglésia Catòlica]], per lo general baix l'assistència d'un [[ermità]]. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja. | ||
| + | == Descripció == | ||
| + | Originalment era un lloc d'oració i recolliment que permetia a un flare o ermità poder cultivar en pau la seua pròpia vocació particular. Està relacionat en el concepte d'eremitori, que és un lloc a on existixen un o més flares o monges eremites, a l'estil dels Pares del desert o del yermo o Pares de la Tebaida del cristianisme. Posteriorment, el significat es va estendre per a incloure capelles, iglésies o atres santuaris, generalment chicotets, situats per lo comú en el camp, i que no tenen cult permanent. En ocasions, una ermita pot ser pràcticament un humilladero cobert de planta rectangular, en parets en tres dels seus costats i reixa en l'atre. És tradicional en moltes ermites celebrar missa el dia de la festivitat del sant baix la seua advocació, podent celebrar-se ademés romeries i festejos en el seu entorn. | ||
| + | |||
| + | Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Clairac y Saénz, Pelayo (1879). «Ermita». Diccionario general de arquitectura e ingeniería II. Madrid: Talleres de Impresión y Reproducción Zaragozano y Jayme | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Sanctuaries by country}} | ||
| + | |||
| + | * {{DGLV|Ermita}} | ||
| + | * [https://dle.rae.es/?w=ermita Ermita. Diccionario de la Real Academia Española] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
[[Categoria:Catolicisme]] | [[Categoria:Catolicisme]] | ||
Última revisió del 08:57 27 gin 2026
.JPG)
Una ermita (del llatí erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'Iglésia Catòlica, per lo general baix l'assistència d'un ermità. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja.
DescripcióEditar
Originalment era un lloc d'oració i recolliment que permetia a un flare o ermità poder cultivar en pau la seua pròpia vocació particular. Està relacionat en el concepte d'eremitori, que és un lloc a on existixen un o més flares o monges eremites, a l'estil dels Pares del desert o del yermo o Pares de la Tebaida del cristianisme. Posteriorment, el significat es va estendre per a incloure capelles, iglésies o atres santuaris, generalment chicotets, situats per lo comú en el camp, i que no tenen cult permanent. En ocasions, una ermita pot ser pràcticament un humilladero cobert de planta rectangular, en parets en tres dels seus costats i reixa en l'atre. És tradicional en moltes ermites celebrar missa el dia de la festivitat del sant baix la seua advocació, podent celebrar-se ademés romeries i festejos en el seu entorn.
Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites.
BibliografiaEditar
- Clairac y Saénz, Pelayo (1879). «Ermita». Diccionario general de arquitectura e ingeniería II. Madrid: Talleres de Impresión y Reproducción Zaragozano y Jayme
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita.
