Diferència entre les revisions de "Gas d'efecte hivernàcul"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
[[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png|thumb|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]] | [[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png|thumb|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]] | ||
* El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment | * El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment nomenat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl. | ||
* [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>. | * [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>. | ||
* [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>. | * [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
* [[Òxits de nitrogen]] (NO<sub>x</sub>) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]]. | * [[Òxits de nitrogen]] (NO<sub>x</sub>) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]]. | ||
* [[Ozon]] (O<sub>3</sub>) L'ozon (O<sub>3</sub>), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O<sub>2</sub>), formant molècules d'Ozon (O<sub>3</sub>). | * [[Ozon]] (O<sub>3</sub>) L'ozon (O<sub>3</sub>), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O<sub>2</sub>), formant molècules d'Ozon (O<sub>3</sub>). | ||
* [[CFC|Clorofluorocarbonos (CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats | * [[CFC|Clorofluorocarbonos (CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats obtenguts per mig de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de [[flúor]] i/o [[clor]] principalment. | ||
:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac. | :Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac. | ||
== Efecte hivernàcul == | == Efecte hivernàcul == | ||
| Llínea 33: | Llínea 32: | ||
== Contaminació == | == Contaminació == | ||
Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan | Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan [[sigle XIX]], i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 47: | Llínea 46: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Greenhouse gases}} | {{Commonscat|Greenhouse gases}} | ||
* [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/legislacion%20comunitaria%20vigente.pdf Directiva 1999/94 CE sobre CO2] y [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/Real%20Decreto%20837-2002.pdf Real Decreto español 837/2002 de 2 | * [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/legislacion%20comunitaria%20vigente.pdf Directiva 1999/94 CE sobre CO2] y [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/Real%20Decreto%20837-2002.pdf Real Decreto español 837/2002 de 2 d'agosto] | ||
* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes] | * Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes] | ||
*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero] | *[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero] | ||