Diferència entre les revisions de "Sesga"
Pàgina nova, en el contingut: «Sesga es un llogaret que pertany a la poblacio d'Ademuz i a la comarca del Raco d'Ademuz. El llogaret, conta en patrimoni historic/cultural com l'Esglesia de l...» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Sesga | [[File:1-Sesga-arquitecturaVernacular (2006)-6.jpg|thumb|250px|Pedania de Sesga en [[Ademús]].]] | ||
'''Sesga''' és un [[Pedania|llogaret]] que pertany a la població d'[[Ademús]] i a la comarca d'[[El Racó d'Ademús]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | |||
== Història == | |||
Encara que l'orige de l'assentament és molt anterior, Sesga comença a estar documentada en el [[sigle XVI]]. És a finals d'esta centuria que es va concloure la seua [[ermita]] de la Puríssima Concepció, consagrada pel bisbe Juan Bautista Pérez. | |||
Segons la web | Bona part de les notícies sobre Sesga provenen de fonts eclesiàstiques, en particular les visites pastorals. La primera referència a Sesga en les Relacions «ad limina» dels bisbes de [[Sogorp]] data de l'any [[1656]], durant el pontificat del bisbe fra Francisco Gavaldá Guasch ([[1652]]-[[1660]]), qui va constituir un vicari para Sesga i Mas del Olmo, que abdós llogarets compartien. | ||
== Demografia == | |||
Segons Pascual Madoz, a mitan del [[sigle XIX]] el llogaret tenia 271 habitants, situant-la a tres hores de camí de la vila. En la [[década de 1960]] esta població s'havia reduït a 150 habitants. | |||
Segons veïns que tenen la seua segona residencia en Sesga, actualment la població conta en dos famílies que viuen en ella durant tot l'any, encara que en ponts i [[Semana Santa]] els veïns pràcticament són mig centenar i en [[estiu]] poden reunir-se en la població unes 200 persones. | |||
== Monuments == | |||
El llogaret, conta en patrimoni històric-cultural com l'Iglésia de l'Immaculada Concepció o el Castell de Sesga. Conta en la font de Sesga, llavador i cementeri. A modo d'anècdota, també te en bon estat l'edifici municipal que albergava l'escola, el forn i el calabós. | |||
== Vore també == | |||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | |||
* [[Ademús]] | |||
== Referències == | |||
<references/> | |||
* [https://www.ademuz.es Ajuntament d'Ademús] | |||
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | |||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | |||
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | |||
== Bibliografia == | |||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | |||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | |||
* Eslava Blasco, R.: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0 | |||
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | |||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Sesga}} | |||
[[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]] | |||