Diferència entre les revisions de "Arthur Schopenhauer"

mSense resum d'edició
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 24: Llínea 24:
| premis            =  
| premis            =  
| lloc web          =  
| lloc web          =  
| signatura         = Arthur Schopenhauer Signature.svg
| firma         = Arthur Schopenhauer Signature.svg
| notes a peu      =  
| notes a peu      =  
}}
}}
'''Arthur Schopenhauer''' ([[Danzig]], [[22 de febrer]] de [[1788]][[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]], [[21 de setembre]] de [[1860]]) fon un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]].
'''Arthur Schopenhauer''' ([[Danzig]], [[22 de febrer]] de [[1788]] - † [[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]], [[21 de setembre]] de [[1860]]) fon un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]].


La seua [[filosofia]], concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de [[Kant]], és deutora de [[Plató]] i [[Spinoza]], servint ademés com pont en la [[filosofia oriental]], en especial en el [[budisme]], el [[taoisme]] i el [[vedanta]].<ref>Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)</ref> En la seua obra tardana, a partir de [[1836]], presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra [[Hegel]], lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».
La seua [[filosofia]], concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de [[Kant]], és deutora de [[Plató]] i [[Spinoza]], servint ademés com pont en la [[filosofia oriental]], en especial en el [[budisme]], el [[taoisme]] i el [[vedanta]].<ref>Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)</ref> En la seua obra tardana, a partir de l'any [[1836]], presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra [[Hegel]], lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».


El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes de l'[[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres.
El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituïx des del punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes de l'[[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstoi]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres.
 
== Cites ==
 
{{Cita|La salut no ho és tot; pero sense ella, tot lo demés és res.|Schopenhauer}}
 
{{Cita|La compassió pels animals està íntimament conectada en la bondat de caràcter, i es pot afirmar en seguritat que aquell que és cruel en els animals no pot ser una bona persona.|Arthur Schopenhauer}}
 
{{Cita|Els primers quaranta anys de vida nos donen el text; els trenta següents, el comentari.|Arthur Schopenhauer}}


== Referències ==
== Referències ==
Llínea 38: Llínea 46:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Arthur Schopenhauer}}
{{Commonscat|Arthur Schopenhauer}}
* [https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2025-12-28/schopenhauer-primeros-40-anos-vida-dan-texto-30-siguientes-comentario-1qrt_4273625/ Arthur Schopenhauer, filósofo: “Los primeros cuarenta años de vida nos dan el texto; los treinta siguientes, el comentario” - ''El Confidencial'']


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Alemans]]
[[Categoria:Alemans]]
[[Categoria:Sigle XVIII]]
[[Categoria:Sigle XIX]]