Diferència entre les revisions de "Safrà"
m Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Crocus sativus2.jpg|thumb|right|300px|<center>Flor del Safrà</center>]] | ||
El '''safrà''' (Crocus sativus), és una planta conreada del gènero Crocus dins la família Iridàcea (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'esta planta. L'espècia s'utilisa com a condiment i colorant. Ademés té propietats medicinals. | El '''safrà''' (Crocus sativus), és una planta conreada del gènero Crocus dins la família Iridàcea (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'esta planta. L'espècia s'utilisa com a condiment i colorant. Ademés té propietats medicinals. | ||
Actualment el safrà és una planta estèril que es reproduïx a través dels bulps. | Actualment el safrà és una planta estèril que es reproduïx a través dels bulps. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de 'groc'. | Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de '[[groc]]'. | ||
== Orige == | == Orige == | ||
El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual despuix de sigles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat | El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual despuix de sigles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat Mija]]. | ||
== Cultiu == | == Cultiu == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Composició química i nutrició == | == Composició química i nutrició == | ||
Químicament conté, entre atres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes | Químicament conté, entre atres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes cantitats, un pistil per ració, en un plat, és una cantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípits, glúcids, proteïnes ni [[aigua]]. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
[[File:Saffron-spice adjusted.jpg|thumb|right|300px|<center>Filaments de Safrà</center>]] | |||
El safrà s'utilisa sobretot a la gastronomia, afegint-se en chicotetes dosis com a condiment i colorant. | El safrà s'utilisa sobretot a la gastronomia, afegint-se en chicotetes dosis com a condiment i colorant. | ||
És un ingredient essencial per a donar color en la [[Paella Valenciana]]. | És un ingredient essencial per a donar color en la [[Paella Valenciana]]. | ||
S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant. | S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant. | ||
== Atres usos == | == Atres usos == | ||
En els llibres migevals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics. | En els llibres migevals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics. | ||
== Referències == | |||
* «Crocus sativus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden | |||
* «Crocus sativus». The Plant List | |||
* «Saffron» (en [[anglés]]). Meriem Webster | |||
* Srivastava, R; Ahmed, H.; Dixit, R. K.; Dixit, R. K.; Saraf, S. A. (2010). «Crocus sativus L.: A Comprehensive Review». Pharmacognosy Reviews 4 (8): 200-208. doi:10.4103/0973-7847.70919 | |||
== Bibliografia == | |||
* Harper, D (2001), "Saffron", Online Etymology Dictionary | |||
* Katzer, G (2010), "Saffron (Crocus sativus L.)", Gernot Katzer's Spice Pages | |||
* McGee, H (2004), On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen, Scribner, ISBN 0-684-80001-2 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Crocus sativus}} | |||
{{Wikispecies|Crocus sativus}} | |||
{{DGLV|Safrà}} | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
| Llínea 50: | Llínea 66: | ||
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
[[Categoria:Plantes medicinals]] | [[Categoria:Plantes medicinals]] | ||