Diferència entre les revisions de "Ibi"
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Ibi''' és una població de la [[Comunitat Valenciana]] | [[File:Ibi (Alicante).JPG|thumb|300px|Vista d'Ibi]] | ||
[[Archiu:Iglesia de Ibi (Alicante).jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Transfiguració del Senyor, en Ibi.]] | |||
'''Ibi''' és una [[Municipi|població]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba situada en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la comarca de [[L'Alcoyà]]. | |||
== Geografia == | == Geografia == | ||
=== Localisació === | === Localisació === | ||
La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual [[província d'Alacant]], dins de la seua zona montanyosa, i al | La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual [[província d'Alacant]], dins de la seua zona montanyosa, i al nordest de L'Alcoyà. | ||
L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i és fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal. | L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i és fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal. | ||
La distancia de quilómetros que la separen de [[Valéncia]] ciutat és de 125 km i 45 km d'[[Alacant]]. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi és valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i | La distancia de quilómetros que la separen de [[Valéncia]] ciutat és de 125 km i 45 km d'[[Alacant]]. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi és valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i inclús, religiós, puix fins als anys xixanta pertanyia directament a l'Arquebisbat de Valéncia. | ||
Ibi és un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població més alta de la [[província d'Alacant]]. En els seus entorns hi han altures més o manco importants, com la ''Serra de Biscoy'' (1.164 m.), ''Teixereta'' (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades. | Ibi és un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població més alta de la [[província d'Alacant]]. En els seus entorns hi han altures més o manco importants, com la ''Serra de Biscoy'' (1.164 m.), ''Teixereta'' (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades. | ||
| Llínea 17: | Llínea 19: | ||
Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, està a quatre quilómetros d'Ibi i que possiblement siga la més important de totes. | Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, està a quatre quilómetros d'Ibi i que possiblement siga la més important de totes. | ||
En quant a la vegetació, és típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les ''Rambles'' i ''Les Hortes'', aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu. | En quant a la vegetació, és típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les ''Rambles'' i ''Les Hortes'', aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu. | ||
=== Localitats | === Localitats llimítrofes === | ||
Ibi llimita en les següents localitats: [[Alcoy]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Onil]]. | Ibi llimita en les següents localitats: [[Alcoy]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Onil]]. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Conta en una població de 23.652 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]], per lo que és el 19º municipi de la província d'Alacant en número d'habitants. | |||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 33: | Llínea 36: | ||
Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant a soles en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa. | Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant a soles en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa. | ||
Ya en la reconquista, existien dos carrers, el Raval Roig i el Raval de Sant Antoni. Ibi va ser guanyat als àraps per un atre àrap, Ceit-Abu-Ceit, sarraí al servici d'En [[Jaume I]]. Durant el sege de Biar, en [[1248]], diu la tradició que el rei conquistador va passar uns dies en este lloc. | Ya en la reconquista, existien dos carrers, el Raval Roig i el Raval de Sant Antoni. Ibi va ser guanyat als àraps per un atre àrap, Ceit-Abu-Ceit, sarraí al servici d'En [[Jaume I]]. Durant el sege de Biar, en l'any [[1248]], diu la tradició que el rei conquistador va passar uns dies en este lloc. | ||
En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a [[Xixona]], quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi. | En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a [[Xixona]], quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi. | ||
Durant el regnat de Felip II, el [[15 de febrer]] de [[1578]], li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en [[1592]]. | Durant el regnat de Felip II, el [[15 de febrer]] de l'any [[1578]], li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en [[1592]]. | ||
Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo ''premiaria'' a Ibi en els títuls de ''FIEL Y LEAL'' i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos). | Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo ''premiaria'' a Ibi en els títuls de ''FIEL Y LEAL'' i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos). | ||
D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador. | D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador. | ||
Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], que va aplegar a Ibi en [[1731]], image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona. | Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la [[Seu de Valéncia]], l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], que va aplegar a Ibi en l'any [[1731]], image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona. | ||
De l'història | De l'història més recent es pot destacar el fusilament, a mitat del [[sigle XIX]], del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal. | ||
L'aparició de l' | L'aparició de l'indústria joguetera, el seu desenroll, l'utilisació de fabriques i maquinaria del joguet per a fer armament durant la guerra civil, aixina com l'acunyació de [[moneda]] republicana, son els fets més importants de la primera mitat del [[sigle XX]]. Sigle que continuarà, en els anys xixanta, en el creiximent espectacular de la vila d'Ibi, a conseqüència de l'immigració atreta per la manca de ma d'obra necessària per a l'indústria del joguet. Immigració que pujaria la població ibense a 25.000 habitants en l'actualitat, des dels 3.000 inicials, en poc més de trenta anys. | ||
La Vila Real d'Ibi és un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo món en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense». | La Vila Real d'Ibi és un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo món en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense». | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[ | {{commonscat|Ibi}} | ||
*[ | *[https://www.ibi.es/ Ajuntament d'Ibi] | ||
*[https://www.morosycristianosibi.com/ Portal de la Comissió de festes de Moros i Cristians d'Ibi] | |||
*[http://www.colectiuaitana.com Colectiu Aitana] | |||
*[http://www | *[https://www.museojuguete.com/ Museu valencià del joguet] | ||
*[https://grupdedansesibi.blogspot.com/ Web del Grup de Danses d'Ibi] | |||
*[ | |||
*[ | |||
{{Municipis de L'Alcoyà}} | {{Municipis de L'Alcoyà}} | ||
| Llínea 66: | Llínea 65: | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | [[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | ||
[[Categoria:Ibi]] | |||